La sol·licitud d’asil d’ucraïnesos fa disparar el servei municipal d’atenció a migrants a Barcelona

El Servei d’Atenció a la Immigració, Emigració i Refugi (SAIER) de Barcelona va atendre, el 2022, 21.000 persones estrangeres, la xifra més alta des que l’Ajuntament de Barcelona el va crear, el 1989. L’increment respon, sobretot, a l’augment de l’arribada de persones demandants d’asil que fugien de la guerra a Ucraïna i de la inestabilitat política al Perú i Colòmbia i en altres països llatinoamericans, segons ha explicat aquest dimecres el regidor de Drets de Ciutadania i Participació, Marc Serra, en la presentació del balanç del servei.

El SAIER és un servei públic i gratuït que ofereix informació i assessorament sobre immigració, refugi, emigració i retorn voluntari a qualsevol persona resident a Barcelona. Per nacionalitats, el gruix de persones ateses pel SAIER el 2022 són de procedència sud-americana, amb un fort increment de la nacionalitat colombiana i la peruana (43% i 58%, respectivament). No obstant, és la nacionalitat ucraïnesa la que més creix respecte a l’any anterior, amb un 320% més, amb 3.340 atesos, una quarta part dels ucraïnesos que es calcula van arribar a Barcelona l’any passat.

En la presentació del balanç, Serra ha destacat que l’any passat es va duplicar el pes de les persones que volien sol·licitar protecció internacional a Espanya entre els usuaris del SAIER i va superar el de persones en situació irregular o regular, cosa que no passava des del 2019. Segons la memòria del servei, això es produeix per dos factors: d’una banda, per la normalització del flux d’arribades després d’aixecar-se les limitacions per la pandèmia, i de l’altra, per la invasió russa d’Ucraïna, que ha fet que arribés molta ciutadania procedent d’aquest país. Serra ha denunciat que, excepte per als ucraïnesos per als quals hi ha una tramitació simplificada d’una protecció temporal fins al juny del 2024, els immigrants que volen tramitar una sol·licitud de protecció internacional tenen dificultats per presentar-la.

Sense cites

El motiu és la falta de cites a l’oficina d’asil de la Delegació del Govern des de fa un any i mig, i per això el regidor dels Comuns ha reclamat a l’Estat un reforç de personal per remeiar-ho. «Aquestes persones estan en situació d’indefensió. Mentre no formulen la sol·licitud de protecció internacional, no poden tenir ni permís de treball. Acaben sent persones sense llar i [l’ajuntament] acabem actuant fins que l’Estat se’n pugui fer càrrec», ha explicat.

Notícies relacionades

El primer refugi

BCN i la Generalitat aixecaran 1.151 vivendes assequibles abans del 2027

A més, l’impacte de la situació socioeconòmica en el col·lectiu de població migrada a la ciutat, especialment en les persones que acaben d’arribar, ha ocasionat un augment de les necessitats bàsiques sense cobrir. Segons les dades del servei d’atenció social, que gestiona la Creu Roja, s’han atès 2.731 casos d’urgència social per donar resposta a les seves necessitats bàsiques (allotjament i manutenció) a través d’estades municipals, cosa que suposa un increment del 104,8% respecte al 2021.

El SAIER de Barcelona ha atès, en els últims quatre anys, 98.260 persones, i ha efectuat més de 350.000 actuacions relacionades amb l’atenció de les persones que es troben en un procés de mobilitat internacional a la ciutat. Això suposa un increment, en els últims quatre anys, d’un 9% quant a persones ateses, i del 4,4% de les activitats fetes.