Expedientades per infraccions 18 botigues de ‘souvenirs’ a Ciutat Vella

Els treballs de control van resultar, com va informar aquest diari fa setmanes, en un balanç de 90 negocis amb possibles infraccions, però fonts del districte assenyalen que la majoria van ser reparades ràpidament. Per això es va obrir expedient només en 18 casos, dels quals la majoria encara estan pendents de resoldre al·legacions. Fonts de Ciutat Vella destaquen que ja s’ha comunicat el tancament temporal de l’activitat de dos d’aquests establiments.

Les «trampes» en la venda de ‘souvenirs’ no són exclusives del centre de la ciutat, sinó que també són patents en altres punts turístics, com l’entorn de la Sagrada Família. Fonts municipals assenyalen que, al tractar-se d’una activitat limitada per plans d’usos, el control transcendeix d’aquest territori i s’orquestra des dels serveis centrals d’inspecció, que depenen de l’Àrea d’Ecologia i Urbanisme.

El balanç, en qualsevol cas, es queda curt segons l’associació Barna Centre, que representa el comerç del Gòtic, on, després de l’onada de negocis tancats per la pandèmia, van brollar una infinitat de reobertures d’articles turístics o destinats a aquest públic. Cal destacar dues casuístiques. D’una banda, l’obertura de negocis que suposadament són de regals o de tèxtil però en els quals, a simple vista, s’aprecia que hi ha més d’un 20% d’articles de record (com limita la normativa vigent). Aquests són els casos en què, si el consistori detecta infraccions, ordena reparar. I només sanciona si no es reparen. Altres sancions s’apliquen a comerços amb aquesta especialitat reconeguda (prèvia a la regulació) però que incompleixen aspectes formals, com col·locar productes a la façana o a l’entrada de la botiga.

Monocultiu autoritzat

Però un altre problema molt més difícil d’atallar és el de les botigues que, tot i que no venen els productes que es consideren tradicionalment turístics (imants, objectes de Barcelona, samarretes representatives, ventalls i d’altres), també estan fomentant el monocultiu turístic, ja que s’enfoca en el viatger. És el cas de l’allau de botigues generalment franquiciades d’espardenyes (una eclosió) teòricament artesanals, de fundes per a mòbils, d’articles fets de suro, de productes cannàbics, de caganers, d’ulleres de sol i bijuteria modesta que, amb un mateix model, es reprodueixen sobretot pel Gòtic, però també al Born i a la Barceloneta.

N’hi ha desenes i el seu desplegament no atén les necessitats del públic local, sinó la compra de regals vinculats a Barcelona o capricis del visitant, per això no aporta cap valor afegit i distintiu al barri, com reivindica la patronal del Gòtic, que fa mesos que reclama un pla per millorar la qualitat de la seva oferta, ara que s’han aixecat per fi la majoria de persianes. La seva presidenta, Teresa Llordés, advoca fins i tot per nous instruments administratius per poder vetllar per un equilibri comercial de qualitat.

A la Barceloneta, el tancament d’una sabateria de tota la vida ha donat lloc al passeig de Joan de Borbó a ‘souvenirs’, ulleres de sol i carcasses de mòbils.

Joan Carles Tasies, propietari de la Manual Alpargatera, va contactar amb aquest diari a finals de gener per denunciar «la invasió de botigues d’espardenyes que hi ha al centre». «No només hi ha una ‘superpoblació’ (fins i tot n’han posat una davant la nostra), sinó que alguns diuen que són els autèntics», es va queixar, indignat per ser una botiga històrica ara arxicopiada i, a sobre, envoltada de franquícies que presumeixen d’artesania. Com que ja no poden vendre ‘souvenirs’ per les inspeccions, argumentava, «moltes han decidit canviar de producte i oferir espardenyes». «Ens han copiat tot el que han pogut», insistia pocs dies abans de morir sobtadament. La Manual seguirà endavant amb el mateix equip, però cada vegada està més envoltada d’un producte que el turista no sol distingir.

En l’àmbit dels comerços clonats d’articles enfocats al visitant, legalment no poden qüestionar-se. Però el seu creixement sí que afecta el ‘mix’ comercial desitjable. Darrere d’alguns productes concrets hi sol haver sobretot inversors pakistanesos, apunta un comerciant que ha viscut de prop la transformació del carrer Comtal. «Entren a la teva botiga i t’ofereixen quantitats enormes pel traspàs. Si respons que no, et diuen que tornaran a intentar-ho més endavant», explica. Al final, tempten alguns empresaris. En altres casos són operadors nacionals en expansió en àrees turístiques.

El repte de regular millor

Notícies relacionades

Albiol instal·larà unes 400 càmeres amb IA a Badalona

Alcaldes de l’àrea de BCN demanen més jutjats per combatre la delinqüència

En paral·lel, la normativa sobre ‘souvenirs’ –de fa més de tres lustres i endurida el 2018 amb moltes queixes per part dels operadors– suma molts anys de crítiques. La seva formulació és ambigua, addueixen. Solen posar com a exemple les samarretes del Barça, considerades ‘souvenirs’, davant les d’altres equips. O l’artesania, que es publicita amb majúscules, però només és ‘souvenir’ a efectes legals si representa la ciutat.

D’aquesta manera, les botigues que s’han obert recentment amb llicències diverses però amb una evident oferta de records, defensen que estan dedicant una cinquena part dels seus articles a aquesta finalitat, com marca la normativa. Després d’una inspecció, n’hi ha prou amb eliminar la presència dels productes més clamorosament turístics i canviar-los per samarretes de moda, per exemple, tot i que a la pràctica es continuïn venent.