La reforma del tram superior de Balmes salta de mandat sense aclarir si serà unidireccional

En aquest comerç del costat Besòs atén en Rubén, argentí, amb bona memòria. Veterà, és el millor amic dels seus dos dormilegues chihuahues. Diu que els van prometre la reforma del carrer el 2014 i ha arribat un punt que ja ni l’espera ni la vol gairebé. La transformació es va començar a gestar en la primera dècada d’aquest segle, però ni Jordi Hereu, ni Xavier Trias ni Ada Colau l’han culminat, i ara tots s’afanyaran a prometre que, en el pròxim mandat, segur que sí.

Els pedaços de l’L9

L’únic previst, per ara, és la instal·lació de més semàfors. Si es pregunta a l’actual govern, la resposta és la següent: «El compromís és tirar-h endavant a principis del mandat següent, en coordinació amb les obres de l’L9 del metro». Unes obres, per cert, que a l’aturar-se a principis de la dècada anterior, com va passar a Sanllehy o Mandri, van deixar un esvoranc considerable que el Govern, en vista que l’aturada seria llarga, va reurbanitzar per temperar la fura veïnal. En aquesta plaça es van invertir dos milions d’euros per recuperar el parc infantil i la zona verda.

En la Comissió d’Urbanisme del gener passat es va tornar a discutir sobre aquest projecte. No havien passat ni quatre mesos des que aquest fòrum municipal va versar sobre el carrer que rendeix homenatge a Jaume Balmes, teòleg i coetani i amic d’Ildefons Cerdà, al qual devem l’Eixample i l’hi vam pagar amb una terrible plaça que és una rotonda en l’albor del passeig de la Zona Franca.

L’oposició va retreure en massa al govern el menysteniment d’aquest compte pendent amb l’‘upper’ de Barcelona. Albert Batlle, regidor de Sarrià-Sant Gervasi, molt molest, es va negar a acceptar que el projecte hagi estat dormint en un calaix. «Ha estat permanentment viu», va asseverar, abans de donar per fet que el pla aprovat en el mandat anterior haurà de ser revisat i actualitzat abans de poder ser perpetrat, aquesta vegada, sí, és clar que sí, en el mandat següent.

Com a la Via Laietana

El que sí que s’ha fet, a més del radar de velocitat instal·lat al costat de l’escola Poeta Foix, és col·locar en les últimes setmanes dos nous semàfors (un tercer vindrà més endavant) a l’altura dels carrers de Francolí i Putxet. Se suposa que perquè els cotxes corrin menys i això tingui menys aspecte d’autopista urbana, de manera que entre Molina i Mitre hi haurà un total de sis lluminosos, un cada 100 metres.

El disseny es va fer públic el febrer del 2018 i la seva execució venia condicionada per la culminació de la reforma de Príncep d’Asturies, ara convertida en Riera de Cassoles. El projecte portava sota el braç novetats importants, com l’ampliació de les voreres –un clàssic en qualsevol retoc urbanístic contemporani– i, sobretot, l’eliminació del sentit descendent, que quedaria reservat només a un carril bus-taxi.

Recorda una mica el de la Via Laietana, però en direcció contrària. Allà, al mar, una vegada acabi la reforma del carrer, els cotxes hauran de pujar pel Paral·lel o pel passeig de Sant Joan. Aquí, si no canvien les coses, el vehicle privat haurà d’anar a buscar República Argentina o Muntaner. Algú podria pensar que la ciutat ofega les entrades per mar i muntanya.

Els altres tres vials, fins a General Mitre, serien de pujada, inclòs un per al transport públic. Queda descartat, almenys per ara, un carril per a bicis, però, atès el pendent, no seria forassenyat que el vial de baixada també s’obri a ciclistes, que a la velocitat que permet la baixada no generarien molèsties als autobusos. Ja passa a Creu Coberta i està previst el mateix a la Via Laietana i Pi i Margall, així que no seria cap novetat tot i que fa més de 10 anys es va descartar que les motos utilitzessin aquest vial, perquè diversos estudis van concloure que era un perill.

L’oposició

Ara bé, tot això podria canviar. Perquè entri un nou govern amb altres plans o perquè l’actual executiu local tampoc té clar el full de ruta. «Caldrà estudiar i revisar el projecte existent per adaptar-lo al context actual», resumeix un portaveu municipal. En la Comissió d’Urbanisme, el cert és que hi va haver més retrets que propostes.

Si ho resumim amb declaracions, la cosa va anar més o menys així. «Ha caigut al calaix dels oblits perquè no forma part de la campanya de màrqueting de la Superilla Barcelona», va dir Jordi Coronas (ERC). «Si governa Junts, serà un projecte prioritari en el mandat següent; aquest districte arrossega anys de maltractament, sobretot en els últims anys», va deixar anar Jordi Martí, de Junts. «No fa falta arribar a Joaquim Folguera, podem executar primer des de la plaça de Molina fins a Mitre», va apuntar Óscar Ramírez (PP).

Balmes es va començar a reformar pel tram Diagonal-Aragó el 2010, en temps de Jordi Hereu. Amb Xavier Trias es va executar des de la plaça de Molina fins a la Diagonal, en dues fases partides per la Travessera de Gràcia. Si es continua avançant per trams, queda pendent pujar des de Molina fins a Kennedy, amb un punt mitjà a Joaquim Folguera, on va una parada de l’L9 de metro que també condiciona el calendari, per evitar aixecar la via pública dues vegades en un mateix punt. És a dir, que l’ideal, van convenir tots els regidors, és que les dues obres coincideixin en el temps.

La desembocadura

També és per acabar la transformació de la desembocadura del carrer, entre la Gran Via i Pelai. Només s’ha intervingut al nus de Balmes-Pelai-Vergara. Allà la cosa té l’afegit que el pla es va aprovar el 2016 i fins i tot tenia assignat un pressupost de gairebé tres milions d’euros. En resum, si Balmes fos una pel·lícula, tindríem acabat el nus, però pendents tant la introducció com el desenllaç.

Notícies relacionades

La ‘nova’ Marina del Prat Vermell de Barcelona guanyarà més d’un miler de veïns abans d’un any

La ratera sense resoldre del Camp Nou: «Triguem fins a dues hores per arribar a casa quan hi ha partit»

De tornada a Catalunya Seguretat, on no paren d’entrar veïns per demanar una pila del comandament del garatge, la còpia d’una clau o un pressupost per a un forrellat nou, en Rubén parla de la reforma sense cap emoció. La seva principal preocupació, de fet, és l’efecte que puguin tenir les obres al comerç. «Ho vam passar malament durant la crisi i durant la pandèmia. Ara només ens falta això...». Tampoc els aniria bé a en Milú i en Yogui tant soroll. Recorda quan la cua del cine ABC (ara un supermercat) arribava fins a la seva botiga. «Vaig deixar d’obrir els dissabtes quan van tancar els cines», recorda, amb referència a l’efecte papallona –en positiu– que es generen els botiguers entre si.

Un apunt final sobre tot el que s’ha reformat en aquest carrer. L’ampliació de voreres no ha servit absolutament de res, ja que, si abans les motos aparcaven en paral·lel a la calçada, ara, amb més amplada, ho fan en bateria (l’ordenança obliga que estiguin en paral·lel perquè l’espai no arriba als sis metres). És a dir, l’espai que s’havia de guanyar per al vianant se l’han quedat les motocicletes estacionades.