Conflicte a Vallcarca per la construcció d’un institut en un dels pocs jardins del barri

Laura Sufrategui és la secretària de la Federació de Barris de Gràcia i parla en nom de l’associació de veïns Vallcarca-Baró de la Barre. Comença el seu al·legat amb una defensa directa: «No té sentit que un govern [el municipal] que diu ser ecologista destrueixi uns jardins. Les zones verdes no han de desaparèixer; més aviat al contrari, haurien de créixer». Explica que ho van intentar a les bones amb un diàleg que, es queixa, no ha sigut tan fluid com els hauria agradat. «És el cor del barri, el punt de trobada entre els veïns; no tenim rambla, ni passeig, ni cafeteries. Si ens el treuen, ens ho treuen tot», resumeix aquesta veïna.

El cert és que, per compensar, a escassos 100 metres està previst crear una nova zona verda, a la cantonada de l’avinguda de Vallcarca i el carrer d’Anna Piferrer, un solar cedit a la ciutat a canvi que allotgés un parc. Sufrategui ho veu amb bons ulls, però com un afegit al jardí de Comas i Llabería, mai en substitució d’aquest jardí.

Baixa natalitat

El pla ideal d’aquests veïns passa per no aixecar l’institut i sumar aquest nou parc al barri. La idea de no construir l’explica pel descens, assegura, del nombre d’alumnes. La baixa natalitat pronostica un 20% menys d’alumnat en 10 anys. L’escola Poveda, relata Sufrategui, «tenia abans dues línies i ara només n’hi ha una, i l’escola Sagarra ens consta que té mig edifici tancat». Un doble argument: d’una banda, la necessitat de mantenir el verd, i de l’altra, els dubtes sobre la necessitat que el barri disposi d’un nou centre educatiu.

No ho veuen així, sinó més aviat al contrari, ni el Departament d’Educació ni el Consorci d’Educació de Barcelona, que han anat saltant tràmits fins a arribar al punt en el qual tot comença a canviar de veritat. Fonts del consorci asseguren que Infraestructures.cat, l’agència del Govern que s’encarrega de l’obra pública, «està a punt de treure a concurs les obres per construir l’institut».

Només falta això, perquè la redacció del projecte (els estudis que validen el pla) ja es va licitar el 2020 i ja està tot negre sobre blanc, inclòs l’edifici. És un immoble de quatre plantes més una cinquena que allotjaria un camp de bàsquet, obra de la unió temporal d’empreses que van formar Comas Pont Arquitectes i el despatx Sumo. «És una mola... Han de buscar una alternativa, un lloc on l’impacte no sigui tan gran. A més, aquí hi havia una masia fa anys, i per això hi ha arbres que tenen 80 anys», es queixa l’activista.

La via judicial fallida

Els veïns ho van intentar per la via judicial, amb un contenciós administratiu en el qual al·legaven que el terreny és massa escarpat, però el jutge va donar la raó a l’Administració, entre altres coses, perquè aquest terreny està qualificat com a equipament, mentre que el del carrer d’Anna Piferrer cantonada Vallcarca és una zona de «parcs i jardins de nova creació de caràcter local».

Dues incògnites i una esperança

Notícies relacionades

El Sail Team BCN, a semifinals de la Copa Amèrica femenina

300 patins de vela ocuparan la costa el 19 i 20 d’octubre

De moment, l’únic que sembla segur és que la construcció de l’institut Vallcarca està a punt de sortir a concurs, segurament abans de les eleccions. Hi ha altres coses que no estan tan clares. Primer, què podria passar si un nou govern municipal donés la raó a aquests veïns i decidís mantenir els jardins de Costa i Llaberia tal com estan. Segon, poc o res se sap del calendari, tot i que sí que hi ha una pista que va indicar L’Independent de Gràcia: l’escola Poveda acollirà de manera provisional les funcions de l’institut Vallcarca durant tres anys.

Amb tot, hi ha un element que podria acostar les posicions. En el disseny presentat pels arquitectes a principis del 2020 es pot llegir el paràgraf següent sobre l’espai exterior: «El jardí de pins es pot independitzar fàcilment de l’edifici perquè conservi l’ús com a parc del barri fora de l’horari escolar». Queda esperança per a un consens d’última hora.