Imatges en exclusiva
Tres bolets i dos padrins: així serà la primera superàrea infantil inclusiva de Barcelona
L’any que ve obriran les 10 zones de joc 100% accessibles a diferents places de la ciutat
Tendals, tobogans de rodets i un pentagronxador arriben als parcs infantils de Barcelona
Els jocs infantils de Barcelona estan de reforma. Material i sobretot conceptual. Si el mandat anterior la novetat més destacada van ser les ‘superàrees’ singulars, com el pop de la Pegaso i la balena de Nou Barris, la següent generació de zones infantils fan un gir cap a l’accessibilitat. Els jocs inclusius són una reivindicació emergent entre les famílies i associacions dedicades a la infància discapacitada, que els darrers anys han qüestionat les instal·lacions que els fabricants comercialitzen com a «accessibles».
Les entitats del sector, organitzades en la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent (XAVI), van consensuar en un document com han de ser les àrees de joc perquè qualsevol nen les disfruti. L’ajuntament ha casat les recomanacions amb les normatives municipals i ha buscat un padrí per a cada nova zona de jocs: una escola d’educació especial pròxima, fundacions especialitzades com Aspasim, Aspace i Nexe... El resultat són 10 zones infantils accessibles que s’estrenaran el 2024 a diferents barris de la ciutat.
EL PERIÓDICO ha tingut accés als dissenys definitius d’aquests nous jocs, que es van anunciar al setembre. Un tindrà rang de superàrea i serà a la frontera de Sants, les Corts i l’Eixample. Tots seran 100% accessibles, és a dir, que oferiran una experiència de joc universal. I ombra a l’estiu, una petició transversal dels usuaris.
«Només 21 de les 900 àrees de joc que té Barcelona eren totalment accessibles, i això que la normativa només exigeix que ho siguin un de cada cinc elements», assumeix la tinenta d’alcaldia Janet Sanz. «La mirada d’accessibilitat és un canvi de paradigma, es podrà veure en aquestes 10 primeres àrees 100% accessibles», defensa.
Els projectes executius –les instruccions tècniques per a la construcció– es licitaran abans que acabi el mandat i les obres sortirien a concurs a principis del 2024, preveu Sanz, perquè acabin el mateix any. A més d’aquestes 10 àrees, s’encadenaran una quarantena de renovacions de petits espais de barri en les quals, com a mínim, serà inclusiva l’atracció principal. Entre unes i d’altres, estima que el 2024 ja seran 78 les àrees inclusives.
La definició barcelonina d’accessibilitat
Ariadna Miquel i Pol Font són els tècnics municipals que lideren el programa Ciutat jugable. Expliquen que, a diferència de Madrid, la capital catalana no ha volgut definir l’accessibilitat com amesures obligatòries –aquesta amplada per al tobogan i aquesta altra per al gronxador– sinó com la democratització de les 13 activitats lúdiques més comunes: saltar, gronxar-se, fer equilibris, sentir vertigen, interpretar rols, amagar-se, rodar, córrer... És a dir, en comptes d’un gronxador per a tothom, garantir que tots es puguin gronxar d’una manera o una altra.
«Si tots tots tots els elements són accessibles, és difícil mantenir la impressió de repte i perdria atractiu per a la majoria», apunta ella. «Les famílies amb nens discapacitats no volen àrees gueto, volen inclusió», assegura ell. Tant els padrins com l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat han avalat aquesta estratègia, que a cada zona infantil es concreta de manera diferent.
Els tres bolets de Màlaga
La primera superàrea de la nova etapa serà als jardins de Màlaga, un interior d’illa situat entre els carrers Numància, Nicaragua i Robrenyo, a poca distància de l’estació de Sants. L’afluència infantil està garantida, perquè a quatre passes hi ha un gran centre pediàtric de Sant Joan de Déu. No obstant, aspira a atraure veïns de qualsevol districte amb prou oferta per omplir unes quantes hores de diversió.
El disseny final dels jardins de Màlaga –després de l’assessorament dels padrins CEE Paideia i Aspace– desconstrueix la idea original de crear tres bolets amb escales interiors i molts racons. Més que tres bolets reconeixibles –que ningú hi veu ni un rovelló–, hi haurà tres cercles de joc de diferent alçada i dificultat progressiva, perquè es puguin disfrutar a diferents edats i amb capacitats variades.
Notícies relacionadesEl bolet gros substitueix finalment l’escala interior per unes lones helicoidals que es poden reptar i a les quals poden pujar sols nens en cadira de rodes que tinguin to muscular en el tronc superior. Té tres pisos i a cada ‘replà’ hi ha activitats i un tobogan perquè pugui sortir qui s’atabali o es cansi. El bolet mitjà té una escala sense buits entre esglaons i amb doble passamà, la millor opció per a qui tingui espina bífida o simplement amb un peu enguixat. La diversió està assegurada a dalt amb els equilibris sobre superfícies inestables, una xarxa i un tobogan. Finalment el bolet petit és a nivell de terra i ofereix llits elàstics i jocs d’experimentació.
Al voltant hi haurà gronxadors, un balancí apte per a cadires de rodes, un banc de sorra amb excavadores i un tobogan de rodets inèdit a Barcelona, entre altres atraccions. L’ombra la proporcionarà una arbreda nova. I a l’estiu hi haurà jocs d’aigua. Una barrera de vegetació al lateral de Nicaragua reduirà els ensurts amb el trànsit. També hi haurà un xiringuito, una prestació molt valorada per famílies estressades de tota mena. El bar permet tenir un lavabo amb canviador inclusiu, una de les peticions més reiterades per les entitats de discapacitats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.