Radiografia de la delinqüència
MAPA | Les estacions de transport públic on es cometen més delictes a BCN i la seva àrea metropolitana
Una enquesta identifica quins intercanviadors i grans parades concentren un més gran nombre de fets il·lícits
L’equació és senzilla: a més concurrència, més quantitat de delictes comesos. Aquesta pauta sintetitza on és més habitual que es delinqueixi a Barcelona i la seva conurbació, un barem que s’ajusta tal qual a les estacions més freqüentades de transport públic de l’àrea metropolitana.
Hi ha altres llocs de la Gran Barcelona on l’activitat delictiva és més usual que en parades, andanes, vagons i vehicles, si bé la xarxa de transport col·lectiu reflecteix amb alta fidelitat qui es veuen més exposats a la criminalitat a l’urbs i el seu entorn. En sobresurten les dones, que són víctimes de dos terços dels actes il·lícits a la xarxa de metro, bus, tren i tramvia. També els pateixen més els de menys de 45 anys i els assalariats.
Les dades es desprenen de l’última edició de l’Enquesta de Victimització de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ha confeccionat a partir de 8.308 entrevistes. El detall amb què l’estudi analitza xifres i casos permet localitzar on abunden els delictes a la capital i els seus voltants, partint de les respostes dels enquestats.
Si els resultats de l’àmplia mostra es bolquen en un mapa de la xarxa de transport, es fa patent que els successos s’esdevenen amb més nombre als grans nodes de metro, bus i tren. També passa amb les estacions ubicades a la franja central de la capital.
L’informe puntualitza que les respostes dels consultats que ubiquen on van patir un delicte no permeten inferir per si soles que les parades assenyalades al mapa siguin les que comportin un risc superior per als passatgers. Per ponderar-ne la perillositat, s’hauria de mesurar el nombre de fets en proporció amb l’afluència de les estacions.
En qualsevol cas, el sondeig deixa clar que s’acumulen més delictes a «les estacions ubicades al centre de la ciutat, bé en aquelles que actuen com a intercanviadors o bé en aquelles que es localitzen en ‘hubs’ d’activitat econòmica com, per exemple, la parada de la plaça d’Espanya», esmenta el document de l’IERMB.
Del centre a la metròpolis
A més de l’estació d’Espanya, les concentracions de fet delictius de més envergadura se situen en el si del nucli històric de la ciutat i el seu anell immediat. Reparant en els districtes de l’Eixample, Sants-Montjuïc i Ciutat Vella, les estacions de Sants, Catalunya i Urquinaona són les que consten com a escenaris de més activitat criminal a la xarxa barcelonina de transport, segons el testimoni prestat pels entrevistats per a l’enquesta.
En un segon escalafó, apareixen les parades de metro de Sagrada Família, Universitat, Liceu, Paral·lel i Verdaguer, així com les de metro i Renfe al passeig de Gràcia i Arc de Triomf. Els van al darrere les de Diagonal, Marina i Monumental, entre d’altres.
Fora del centre, descolla la quantitat de delictes en un altre node de connexions, com La Sagrera, i parades com les de Maragall, Torre Baró Vallbona i Poblenou. Barcelona al marge, l’IERMB marca també focus d’activitat delictiva en parades amb alt tràfec en altres poblacions metropolitanes. La seva anàlisi recalca com a exemple estacions que són zona de pas corrent a Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. Del mapa emergeixen les parades de Collblanc, Torrassa i Avinguda Carrilet, a l’Hospitalet.
Més successos al metro
L’estudi ressenya que el 47,1% dels fets il·lícits passen durant el trajecte en transport públic; el 44,4%, en una estació, i el 8,4%, en una parada al carrer. D’acord amb els testimonis obtinguts, el metro és el mode de transport on es produeixen més delictes.
El suburbà acapara el 65,4% dels successos que han aflorat en la consulta. Per darrere, i molt distanciats, queden els autobusos (20%), els trens de Renfe (3,8%), els ferrocarrils de la Generalitat (3%) i el tramvia (1,7%).
Que el metro destaqui per sobre dels altres està relacionat amb la seva alta afluència, respon la cap de l’àrea de convivència i seguretat de l’IERMB, Marta Murrià. «També s’ha de tenir en compte que al metro hi ha normalment més condicions de massificació, amb la qual cosa sol ser més fàcil cometre un robatori que en un bus», afegeix.
Notícies relacionadesEl dictamen precisa que, a la xarxa del suburbà, la línia 1 és on es quantifiquen més víctimes de la delinqüència, d’acord amb el sondeig. Assoleix el 21,1% dels casos detectats durant l’elaboració de l’enquesta, per davant de les línies 3 i 5, totes dues una mica per sobre del 10%.
El fet criminal més comú en el transport públic és l’intent de robatori de bolso o cartera (el 26,2% dels casos coneguts per l’enquesta) i furt de bolso o cartera sense violència (el 23,5%). Per sota figuren les temptatives de sostracció pel mètode de l’estrebada (10,4%), el robatori de mòbils (10,2%), les amenaces (9,4%), els intents de furt de mòbils (9,1%) i les estrebades (4,3).
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Club d’Estil de EL PERIÓDICO 10 trucs infal·libles de la guru de l’ordre Alicia Iglesias per triomfar amb el canvi d’armari
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Bakú aconsegueix 300.000 milions a l’any per als països del sud global
- Gavi, un any després
- El Barça acaba trasbalsat