Les claus de la investigació oberta per la contaminació a la incineradora del Besòs

La planta va tractar 337.490 tones de residus el 2022, segons dades de l’empresa de l’Ajuntament de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. La fàbrica rep rebutjos de la capital i la seva conurbació per reduir-los mitjançant combustió, amb què es genera electricitat i vapor. Es van produir 192.958 megawatts hora d’energia elèctrica i 122.632 tones de vapor que nodreixen una xarxa que proveeix d’energia tèrmica edificis del Fòrum i el districte 22@.

Els residus que cremen provenen dels Ecoparcs de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet i la planta de transvasament de Gavà i Mercabarna. En síntesi, es cremen residus procedents de llars que es llancen a la fracció de resta, és a dir, al contenidor gris i que no tenen opció de ser reciclats.

No obstant, un dictamen pericial de la Guàrdia Civil va advertir que, almenys el 2017 i el 2018, es van fondre residus per als quals la planta no disposava d’autorització. Van ser «residus d’aparells electrònics i elèctrics, medicaments, residus sanitaris, així com un petit percentatge de residus perillosos», enumera. Per la seva banda, l’empresa afirma que a les seves instal·lacions no hi arriben rebutjos d’origen industrial ni hi accedeixen de manera indiscriminada.

La denúncia que Aire Net va presentar fa cinc anys a la Fiscalia s’emparava en els estudis efectuats entre els anys 2014 i 2017 pel catedràtic de Toxicologia de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Lluís Domingo. Després d’analitzar mostres de terra i aire preses als voltants de la planta de Tersa, l’expert va concloure que la presència de dioxines i furans –dues substàncies cancerígenes– era més elevada que en l’entorn d’altres plantes similars i que el risc de contraure càncer per als habitants de Sant Adrià de Besòs era «entre tres i quatre vegades superior».

Tersa i l’Ajuntament de Barcelona hi van replicar amb altres estudis, com un del Centre Superior d’Investigacions Científiques, que van afirmar que les concentracions de dioxines eren baixes. En casos d’índexs una mica més elevats, van apuntar que la causa va poder ser el trànsit de vehicles. La incineradora del Besòs es troba molt a prop de la ronda Litoral.

En els informes, la Guàrdia Civil alerta que la inhalació de partícules contaminants poden provocar asma, mal funcionament dels pulmons i aparició de problemes cardíacs. Afegeix que dioxines i furans poden ser motiu de lesions cutànies i alteracions hepàtiques a curt termini, mentre que a llarg terme pot causar càncer, diabetis, danys neurològics (com desordre en l’aprenentatge i el comportament), deteriorament en el sistema reproductiu (pèrdua d’esperma, defectes de naixement i disminució de les hormones sexuals masculines), disminució de la resposta immune, endometriosi i trastorns endocrins. El 2018, un informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona no va detectar una mortalitat per sobre de la resta de la ciutat als voltants a la incineradora.

El cor de l’assumpte és si la planta es va superar en les emissions de partícules i substàncies contaminants entre els anys 2015 i 2019, i si exposa així la salut dels veïns dels barris pròxims a un presumpte «risc greu». La Fiscalia es dirigeix contra Badia i el cap d’explotació per tolerar presumptament pràctiques contràries a la normativa ambiental al ser els màxims responsables de la gestió de la companyia.

La tesi del Ministeri Públic, la Guàrdia Civil i l’acusació exercida per Aire Net és que la incineradora va contaminar presumptament de més al cremar escombraries en nombroses ocasions per sota de 850 graus centígrads. Es tracta de la temperatura apta per descompondre els desaprofitaments i minimitzar l’expulsió de substàncies contaminants a l’atmosfera.

Resulta central en la investigació aclarir si l’algoritme que serveix de base per calcular la temperatura per cremar els residus estava homologat i si s’ajusta als paràmetres legals. Tersa defensa la validesa del mètode i assegura que compta amb aval de la Generalitat. En les seves últimes estadístiques, assenyala que es troba molt per sota del límit permès d’emissió de contaminants. Per la seva banda, representants del Govern han testificat al jutjat que la planta no va infringir els límits d’emissions fixats.

L’Àrea Metropolitana va preveure en un compromís pel residu zero segellat el 2019 que un o dos forns dels tres de la incineradora tanquessin el 2025. En tot cas, el desmantellament quedava supeditat a complir els objectius de reciclatge.

La Unió Europea estipula que, d’aquí a menys de dos anys, s’hauria d’arribar a un 55% de la taxa de recollida selectiva. Tot i que ha pujat gairebé quatre punts percentuals en els últims cinc anys, Barcelona i la seva conurbació reciclen el 39,3% dels residus, encara lluny de la meta.