Al jutjat
El fiscal s’oposa a la suspensió de les obres de les superilles de l’Eixample
El ministeri públic al·ludeix que ja va arxivar unes diligències d’investigació sobre aquest tema
El fiscal de Medi Ambient Toni Pelegrín ha presentat al jutjat un escrit en el qual s’oposa a la suspensió de les obres de les superilles o eixos verds de l’Eixample sol·licitada com a mesura cautelar per l’arquitecte en cap del consistori en l’època de Pasqual Maragall, Josep Antoni Acebillo, i pels advocats Francesc Jufresa i Ferràn Grasas en la querella presentada contra l’alcaldessa Ada Colau i la tinenta de l’alcaldia Janet Sanz. El Jutjat d’Instrucció número 26 de Barcelona va obrir al març diligències d’investigació al considerar que hi ha indicis que es podria haver comès un delicte urbanístic i un altre de malversació de fons públics, per la qual cosa va requerir expedients i documentació a l’Ajuntament de Barcelona.
Fonts de la Fiscalia de Barcelona han informat que Pelegrín s’ha oposat que se suspenguin les obres perquè ell mateix, abans que s’admetés la querella d’Acebillo, ja havia investigat aquests fets i va decidir arxivar-los al considerar que no existien «prou elements» per considerar que s’hagués comès un delicte contra l’ordenació del territori. Segons la fiscalia, per a la realització d’una ordenació d’aquest espai públic, en la forma establerta per aquests eixos, no és necessària prèviament la modificació del Pla General Metropolità (PGM), com defensen els querellants. El seu decret d’arxiu exposava que no és necessària la modificació del PGM per realitzar la reforma els carrers afectats «sempre que es garanteixi el manteniment de la seva funció com a vies de la xarxa local» i quan no es modifiqui la seva «funcionalitat».
Joseo Antoni Acebillo i els dos advocats van sol·licitar en la querella contra Ada Colau i Janet Sanz que, com a mesura cautelar, s’ordenés la paralització de les obres de les superilles a l’Eixample per, segons ells, «evitar la plena consumació» dels delictes que consideren que es puguin estar cometent i els perjudicis directes que poden ocasionar i que xifren en més de 100 milions d’euros. En aquest sentit, la jutge va sol·licitar l’opinió de la fiscalia.
Infracció normativa
Notícies relacionadesEls querellants afirmen que «ens trobem davant una infracció normativa manifesta de la llei del terra que pot tenir efectes devastadors» tant per a particulars com per a comerços en general i, fins i tot, generar «problemes d’accessibilitat als domicilis per part de serveis bàsics». Segons la seva opinió, també afecta l’erari públic, «ja que només el fet d’arrencar l’asfalt i tornar-lo a posar» suposaria una despesa de 100 milions d’euros.
L’escrit afegeix que s’està promovent «un canvi radical en el desplaçament viari i en el sistema de mobilitat» al centre de la capital catalana «eliminant la circulació de vehicles als carrers afectats». Malgrat aquesta transcendència i el seu «evident impacte» en les persones, béns i negocis, aquest projecte s’ha tramitat com si «es tractés de simples obres ordinàries d’urbanització, ignorant les implicacions urbanístiques que té aquesta decisió» i que «obliguen a una prèvia o simultània modificació del planejament urbanístic vigent, concretament del PGM». I recalquen que l’actuació municipal també «contravé» la llei del terra que reserva als PGM el «traçat i característiques de la xarxa viària».
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia