Colau afirma al Cercle d’Economia que els «discursos catastròfics» sobre la seva gestió han quedat desmentits

Ada Colau ha visitat aquest dilluns el Cercle d’Economia, un fòrum en què és probable que molts dels que han assistit a escoltar-la discrepin profundament de les seves tesis, i en què potser no sumeix gaires vots, o cap, però que li és més amable, per dir alguna cosa, del que podria resultar-li el Círculo Ecuestre.

L’alcaldessa ha començat repassant els seus dos mandats al capdavant de la ciutat, destacant molt especialment un missatge que podria resumir-se així: tan malament no ho hem fet. Però no són les seves paraules exactes. El que ella ha dit és: «Puc entendre que hi poguessin haver dubtes sobre què podíem aportar a la ciutat». Dubtes dissipats

A continuació, ha argumentat que la realitat indica que aquests dubtes ja no tenen sentit. Ha advertit contra les veus crítiques sobre la tasca del seu govern, en el sentit de considerar que és hora de «desmentir els discursos catastròfics, que van a menys». «El model econòmic de Barcelona funciona, gràcies a tots». Però ha defensat que alguna cosa hi tindrà a veure el govern de la ciutat si les dades econòmiques són bones.

Ha remarcat que l’ajuntament ha sigut la institució més estable, que ha aprovat els últims quatre anys per majoria absoluta. I davant algun dubte d’un dels moderadors, Oriol Aspachs, sobre si tot va tan bé, Colau s’ha encès una mica: «La gestió municipal ha sigut impol·luta».

Redreçar Barcelona

L’alcaldessa ha afirmat: «Vam arribar fa vuit anys. No tenia experiència institucional ni tampoc en un partit polític. Va ser de vertigen guanyar l’alcaldia. Estava per demostrar si podríem gestionar. Vuit anys després s’ha vist que calia redreçar un model (el de Xavier Trias i CiU) que no era bo per a la ciutat, molt orientat al monocultiu turístic».

Ha repassat mesures preses, com el combat dels pisos turístics il·legals, i ha afirmat que veu el turisme com un «actiu» sempre que sigui «sostenible» i no generi «desequilibri». Ha destacat la gestió municipal de la pandèmia, el fet que el Mobile World Congress es quedi a Barcelona.

El 30% seguirà

De seguida li han preguntat per la mesura del 30% de vivenda social en promocions i rehabilitacions. Una de les assistents l’ha interrogat sobre la conveniència d’una norma que ha donat 120 pisos a la ciutat per ara (l’assistent ha dit una xifra menor i Colau l’ha corregit) i que ha fet que part del sector de la construcció operés menys justament per la norma.

L’alcaldessa ha començat torejant el tema, per acabar afirmant que la voluntat és mantenir la norma, amb la convicció que amb el temps es normalitzarà i serà acceptada. Potser, ha dit, limitarà el benefici, però no l’impedirà: «La idea és que tots guanyin, de manera equilibrada». També ha defensat la bondat del límit en la pujada del lloguer que fixarà la llei de la vivenda. Potser els temes en els que més discrepància manté amb els que l’escoltaven.

També ha assegurat, davant l’anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, que 50.000 vivendes de la Sareb es destinaran a lloguer assequible, que aquesta mesura no tindrà un gran efecte: «Hi estic a favor, però no tindrà impacte a les grans ciutats». L’alcaldessa ha lamentat les poques vivendes que ha donat a a la capital catalana el que va ser conegut com el ‘banc dolent’: «A grans ciutats com Barcelona n’hi ha molt poques (vivendes cedides per la Sareb) i de molt poca qualitat».

La visió metropolitana

Ha dedicat una part rellevant de la seva intervenció inicial a la defensa de la regió metropolitana, concepte territorial que suma cinc milions de persones i que inclou set comarques: el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Per a Barcelona en Comú és la ciutat real. Un concepte que el PSC ha rebutjat activament per defensar l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 3,3 milions de veïns de 36 municipis. El setembre passat, una plantada anunciada pels alcaldes socialistes a Colau va desactivar un acte sobre aquest tema.

Justament aquest dilluns, al matí, l’alcaldable del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, s’ha envoltat d’alcaldes socialistes per defensar l’AMB. A la nit, Colau ha assegurat que l’àrea s’ha vist superada per la regió i que aquest ha de ser l’àmbit en el qual les institucions col·laborin. Com a exemple d’actuacions a l’AMB, ha citat l’operador metropolità de vivenda, remarcant que va ser una proposta de Barcelona. Els socialistes no ho veuen del tot així.

El tramvia i l’aeroport

El debat del tramvia també ha tingut el seu espai en el Cercle d’Economia. Colau ha dit que és de «sentit comú» unir els tramvies, i que és el millor sistema per a la Diagonal, per davant dels autobusos elèctrics que postula Trias.

Notícies relacionades

¿On són les vivendes de la Sareb que Sánchez destinarà a lloguer assequible per a joves i famílies?

El PSC marca múscul a l’àrea metropolitana per encimbellar Collboni fins a l’alcaldia de BCN

Un assistent ha preguntat per què el rebuig dels Comuns a l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona, i Colau ha començat la seva resposta recordant que el Barça acaba d’anunciar que viatjarà amb AVE en lloc d’avió quan el trajecte ho permeti. «No estic en contra del turisme», ha proclamat abans de recordar el que els contraris a l’ampliació destaquen: que hagués suposat 20 milions més de turistes a l’any a la ciutat, una cosa que no veu viable.

«Estic a favor que hi hagi més connectivitat», ha afirmat, però no, ha afegit, al cost de «destrossar un espai natural». També ha dubtat de si Aena tenia motius ocults per a l’ampliació. També ha minimitzat els problemes de seguretat de Barcelona, i en general ha anat apujant el to, guanyant confiança. I potser no s’ha emportat vots, però tampoc un capó.