Model, el Festival d’Arquitectures de Barcelona, omple les Glòries d’instal·lacions efímeres

Fins al 30 d’abril ha obert les portes Model, el Festival d’Arquitectures de Barcelona, un certamen que encara està en fase d’arrelar a la ciutat i ser conegut sense necessitat de més explicacions, simplement pel seu nom. La plaça de les Glòries és aquest any la seva base d’operacions i els curiosos hi trobaran cinc instal·lacions efímeres que conviden a imaginar com serà la lletra petita de l’urbanisme que ha de venir, amb arquitectures, per exemple, no només concebudes per als humans, sinó també per als altres éssers vius que viuen a la ciutat, o, un altre exemple, amb refugis a l’aire lliure perquè les mares puguin alletar els nadons no amb privacitat, sinó amb totes les comoditats possibles.

El programa del festival té un tronc central, però les seves branques s’estenen com les d’un arbre. 48H Open House Barcelona, per citar un cas, és una d’aquestes branques. Posa el seu gra de sorra amb una sèrie de visites a espais amagats de Barcelona, com la cisterna de la sala hipòstila del parc Güell, la Casa Tosquella o el túnel que connecta les Torres Venecianes de la plaça d’Espanya amb les fonts de Montjuïc. Lamentablement, totes les places disponibles ja estan reservades. No passa el mateix amb altres propostes singulars del festival, com les visites guiades a les biblioteques particulars de Oriol Bohigas i Beth Galí, Enric Miralles i Benedetta Tagliabue i la realment única de Ferran Cuito, consagrada a l’obra de Marcel Proust.

Potser, no obstant, la millor manera de tenir una primera presa de contacte amb el que pretén ser Model és acostar-se a les Glòries, on, d’entrada, el dissabte 23 d’abril se celebrarà un Sant Jordi anticipat al Mercat dels Encants a què han sigut convidades les editorials que publiquen llibres d’arquitectura, però el que crida més l’atenció seran les cinc instal·lacions efímeres situades al voltant de la plaça.

UNA GRAN VIA PER ALLETAR

El nom ja és tota una declaració d’intencions. ‘Mamífera’. Aquesta és la paraula que identifica, en una construcció circular de fusta, un equipament inexistent avui dia a la ciutat. Situada davant el número 823 de la Gran Via, la instal·lació permet que les mares donin el pit als nadons o escalfar els biberons (el microones i la nevera formen part de l’estructura), tota una declaració d’intencions en una urbs amb una taxa de natalitat preocupantment baixa. ‘Mamífera’ és un disseny de l’equip d’arquitectes Equal Saree.

ELS ALTRES BARCELONINS

A la banda de llevant de les Glòries, el taller novaiorquès d’arquitectura Harrison Atelier ha encaixat, com un gran puzle, 1.500 plafons de miceli de cànem, un material molt lleuger i, sobretot, no compacte, que pot servir eventualment d’hotel d’insectes, preferentment abelles, no les que viuen en grans eixams, sinó les que en realitat són més comunes a la natura, les solitàries. La instal·lació proposa, d’una banda, reflexionar sobre la necessitat d’evitar l’extinció de totes i cada una de les 25.000 espècies d’abelles que hi ha a la Terra, però amb més llarg recorregut obre la porta perquè l’arquitectura de la ciutat estigui pensada, també, per als altres barcelonins, els animals i les plantes amb qui compartim la ciutat. Cada un d’aquests 1.500 plafons, per cert, se’ls podrà emportar el públic a casa per si volen allargar el seu ús com a hotel d’insectes.

EL RECICLATGE MENYS HABITUAL

Kosmos i Parabase, un estudi d’arquitectura amb seu a Suïssa, han creat a la banda muntanya de la gran clariana de les Glòries una instal·lació concebuda per reflexionar. Durant setmanes, un equip d’aquest estudi ha visitat els diferents dipòsits municipals on s’acumulen tones de materials en espera d’un nou ús o, el més comú, de cap altre. Val la pena acostar-se a aquesta proposta més conceptual que cap altra cosa, tot i que només sigui per trobar-se cara a cara amb una escultura obra de Salvador Gurri (1749-1819) que al seu dia va formar part d’una font dedicada a Hèrcules. Recolzada sobre una gran porra, com si fos una sota en posició de descans, la figura és impossible que deixi indiferent. Dorm habitualment en un magatzem municipal, al costat de barreres de seguretat New Jersey (amuntegades a la instal·lació de les Glóries) i de plafons de formigó fets servir per a la construcció d’obres com els túnels del metro. El que el festival Model planteja és si és necessari produir sense parar materials d’aquest tipus quan es transforma la ciutat o si seria possible reciclar els ja existents.

LA DEPURADORA DE L’AIRE

A dos passos de la porta principal del Museu del Disseny, Daryan Knoblauch, arquitecte i dissenyador especialitzat alhora en dues qüestions en aparença tan distants com la natura i la tecnologia, ha creat una àrea de descans i ombra molt provocadora. Els coixins dels bancs estan farcits d’aire de diferents barris de Barcelona i de ciutats metropolitanes, cada un amb un segell que acredita els nivells de contaminació de cada farciment. Semblen tots iguals, coixins d’aire, però queda clar que no és així. Un cop assegut, el públic pot seguir en un plafó informatiu l’evolució en temps real de la contaminació de la ciutat, però el menys evident és el material de què estan fetes les lones que proporcionen l’ombra, una roba capaç de filtrar el diòxid de nitrogen i, a més, recollir-lo després com a substància fertilitzant.

Notícies relacionades

El festival Model d’arquitectura convertirà les Glòries en un «laboratori d’experimentació»

Sandra Durany, de Natura: "Som els reis del regal"

REALITAT AUGMENTADA

Mentre duri el Festival d’Arquitectures de Barcelona, també a les Glòries és possible submergir-se en l’univers de la realitat augmentada simplement a través del telèfon i d’una sèrie de codis QR repartits en diferents plafons informatius. Amb un, per exemple, és possible fer emergir al mig de la plaça de les Glòries la plataforma Castor que tants problemes va causar a la costa sud de Tarragona i la nord de Castelló. Tot i que va ser un projecte accidentat, el que la realitat augmentada permet és visualitzar que grans són en realitat les infraestructures energètiques que permeten que una ciutat com Barcelona funcioni.