La tanca del Carmel: el qüestionat mur amb què Barcelona pretén frenar el turisme massiu

La regidora d’Horta-Guinardó, Rosa Alarcón, afirma que la reixa «ajudarà a gestionar» que el flux de centenars de persones atretes pel mirador es vagi atenuant. «No vol dir que solucioni el problema per si sola», puntualitza. La regidora recalca que el dispositiu policial desplegat a la zona ha avortat saraus il·legals a la part alta del barri les dues últimes setmanes, si bé afegeix que «encara es nota una afluència important» de visitants. 

«Mantindrem el dispositiu policial fins a l’octubre i, llavors, ho avaluarem. A mitjà termini, tindrem el control de la tanca i, a més llarg termini, hem de canviar el tipus de visitant que ve perquè, en comptes de venir de festa, acudeixi a visites culturals i de recuperació de la memòria històrica. ¿Solucionarà el problema? Necessitem un any per davant», prega Alarcón.  

Desconfiança en la mesura

Part del teixit associatiu del Carmel desconfia que el mur dissuadeixi els viatgers. «Ja s’ha demostrat que la tanca no funciona. Quan han desallotjat, la gent s’ha quedat al voltant, rere de la tanca i en llocs amb pendent. S’han solucionat les festes, però continuen bevent i menjant, i així la muntanya s’embruta», adverteix Armand Navarro, integrant del Consell Veïnal del Turó de la Rovira.

Sigui quin sigui el resultat, el que resulta patent rondant pel cim del turó és que l’estructura de la tanca pinta sòlida. Cada barra que la forma pesa entre 30 i 40 quilos, i fa entre 2 i 2,20 metres d’alt. Envolta un perímetre d’uns 480 metres.

Desenes de residents del Carmel secunden cada divendres les marxes en què es clama contra el turisme. Culminen la ruta coronant el Turó de la Rovira, recuperant els búnquers durant uns instants. Abans de baixar, solen llegir les seves reivindicacions a favor de contraure l’onada turística, també en anglès, francès i altres idiomes per fer-se entendre davant els visitants. 

Entre els manifestants, es palpa la inquietud que la tanca no faci més que dispersar els joves viatgers per altres racons del barri amb vistes sobre la ciutat. Ja passa al pont del carrer Mülhberg, un dels llocs de retrobament dels joves per seguir la gresca després de ser expulsats de les bateries. Els veïns temen que es disseminin encara més per altres punts que ara no trepitgen, com el Turó del Carmel i el Coll de la Creueta, els altres dos cims que configuren aquest tram escarpat que domina Barcelona.

«¿Tancaran la muntanya pelada?»

«La por que tenim és que ens ocupin l’entorn que ens queda», expressa la presidenta de l’Associació de Veïns del Carmel, Montse Montero. L’entitat es posiciona en contra de la tanca. «A aquest pas, ¿ens tancaran també la muntanya pelada [el Turó del Carmel]? ¡Si és el que ens queda! No és gaire lògic i no corregirà la situació, ni l’actual ni la que hi pugui haver en el futur», augura.

Un altre argument dels contraris al mur és que privatitzi un paratge que, a sobre, és part intrínseca de la identitat del barri. «Veig molt malament que ens tanquin els búnquers, com el parc Güell, on em demanaven que pagués sis euros per passejar amb el meu net. Ens preocupa que no ens deixin passar i que, a sobre, ens destrueixin el barri», s’oposa María José Cañete, una veïna. 

L’ajuntament respon que no ha assenyalat encara a quines hores es posarà el candau a la reixa. En qualsevol cas, avança que «serà un horari similar al del tancament dels parcs de la ciutat», que solen deixar de ser accessibles a partir de les 21.00 hores a la primavera i l’estiu i a partir de les 19.00 hores a la tardor i l’hivern. 

El vicepresident de l’associació veïnal Parc Mixt Turó de la Rovira, Fran Bernal, veu un risc seriós que la tanca sigui l’avantsala per convertir els búnquers en un vedat: «No arreglem res, sinó que comporta una massificació i una turistificació encara més gran. A sobre, una inversió pública acaba rendibilitzada pel mercat». Bernal afegeix que «la massa forestal queda arrasada» amb la gentada. Creu que els danys es poden estendre en cas que els turistes continuïn explorant camins secundaris per eludir els controls. 

La «cultura del visitant»

Alarcón remarca que és capital «canviar la cultura del visitant» perquè vagi al paratge en horari diürn a un espai «amb l’aforament controlat». «Es treballa per canviar la informació que surt a les guies i amb els operadors turístics, però hi ha plataformes amb què no podrem treballar, com les xarxes socials, que no deixen de ser un boca-orella», prevé. 

Notícies relacionades

Badalona encén el seu arbre gegant

La nova vida de la Zona Hermètica

Una de les molèsties que més irriten al Carmel és la saturació dels busos, fins al punt que sovint no obren les portes al barri si ja van molt carregats. La regidora diu que es treballa sobre això amb Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), «però ja tenim autobusos cada quatre minuts, la freqüència no es pot abaixar més», avisa. 

Els veïns admeten que noten més presència policial les últimes setmanes, però exigeixen que es compleixin les ordenances per prohibir el consum d’alcohol al carrer i es posin multes. «Que hagi vingut tanta gent al barri és el resultat d’un procés llarg. Que ens respectin també serà llarg, però s’ha de començar a actuar. Si no, se’ns menjaran amb patates a l’estiu», alerta Navarro. «La gent no s’evaporarà», reconeix Alarcón. En tot cas, la regidora postula que, «a mesura que la gent es vagi trobant amb aquesta nova concepció de la muntanya, la situació anirà canviant, però no serà d’un dia per l’altre».