La bici urbana a Barcelona: un eficient catalitzador de felicitat que creix un 14%

No tot seran recomptes i estadístiques. Per això el Bicicleta Club de Catalunya (Bacc), als seus estudis habituals sobre el ciclisme urbà a Barcelona li ha afegit una enquesta que afegeix una mica d’humanitat a tantes xifres. Si es creuen els dos informes que ha fet públics aquest dimecres, resulta que l’ús de la bici ha crescut un 14% en tan sols un any, i que els que hi van muntats a sobre són persones que diuen sentir-se lliures i felices. Hi ha un altre indicador important i fa referència al tipus de vehicle que circula pel carril bici. El 58,7% dels usuaris porten un vehicle electrificat (bici o patinet) mentre que el 41,3% recorren a una bicicleta mecànica. És una dada positiva per tres raons: obre l’espectre de la mobilitat activa a persones més grans, permet que tant la bici com els vehicles de mobilitat personal (VMP) s’endinsin en barris elevats les pujades dels quals, fins ara, no incentivaven el pedaleig, i facilita que els usuaris facin desplaçaments més llargs.

Els càlculs es van realitzar el 2022 en sis punts de la capital catalana (el 2021 en van ser nou): Aragó amb rambla de Catalunya, Gran Via amb la carretera de la Bordeta (al costat de plaça d’Espanya), Diagonal amb l’avinguda de Sarrià, la plaça Cinc d’Oros, Diagonal entre Castillejos i Glòries i Meridiana amb Aragó. Van passar allà més d’un mes, tres dies feiners a la setmana, quatre hores entre matí i tarda; així que no estem davant una observació d’una estoneta. La bicicleta ha cedit una mica de terreny al patinet. Poca cosa: eren un 69,2% i ara representen un 67,9%, un terreny que ha guanyat el VMP, que ha passat d’un 30,8% a un 32,1%. El 2018, els patinets eren només el 9% dels ‘habitants’ del carril bici.

Hola, ‘cargo bikes’

El Bicing té una quota modal del 21,22%, que no està gens malament per a una sistema públic compartit que aquest any ha complert 16 anys de vida. Crida l’atenció que sent un sistema amb 3.000 unitats mecàniques i 4.000 d’elèctriques, el percentatge de bicis amb bateria (14,32%) sigui més del doble que el de les que no tenen assistència (6,89%). Un clar missatge per al consistori. També val la pena destacar com les ‘cargo bikes’ comencen a treure la poteta, amb un 1,23% del total de bicis albirades.

Tots els punts analitzats han experimentat creixements respecte al 2021 a excepció del de la Diagonal amb l’avinguda de Sarrià, que ha decrescut un 3%. La resta estan per sobre, tant al matí com a la tarda. Els que que més sobresurten són els de Gran Via amb la Bordeta, amb un augment matinal del 21%, i el passeig de Gràcia-Diagonal, que puja un 15% a la mateixa hora. En el còmput global, al matí pugen tots de mitjana un 17%, mentre que a la tarda ho fan una mica menys, un 11%. Sumat tot el dia, dona un increment del 14%.

La por del robatori

Una altra de les conclusions interessants de l’estudi del Bicicleta Club de Catalunya és la manera desigual d’apostar per la bici elèctrica en funció del model. Mentre en les plegables representen la meitat les que van amb bateries, les urbanes robustes de tota la vida són 4,5 vegades menys les que tenen algun tipus d’assistència. Hi pot tenir molt a veure la por del robatori, ja que moltes persones, per problemes d’espai, es veuen obligades a deixar-la al carrer. I un model d’un cert preu és un caramelet per als amants del que no és seu. Malgrat això, la quota de bicis elèctriques ha crescut de manera espectacular en tan sols un any: del 18,6% al 26,5% en tan sols un any. El que demostra el que hem dit al principi, és a dir, distàncies més llargues, persones més grans i barris de muntanya.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Sobre aquest aspecte, el Bacc convida a reflexionar sobre la pobra aposta per les bicis grans. Entre Bicing, bicis plegables i patinets, la quota modal escala fins al 68%. La resta són els que encara utilitzen els models urbans de tota la vida o una bicicleta de muntanya. ¿Canviaria la cosa si Barcelona tingués aparcaments grans i segurs per a bicis o si el Bicibox metropolità entrés definitivament a la ciutat? ¿Canviaria la cosa si les comunitats de veïns utilitzessin part de les seves porteries, en molts casos infrautilitzades, com a pàrquings segurs per a les bicis dels residents, fins i tot amb punt de recàrrega?

Gent contenta

El Bicicleta Club ha presentat un altre informe centrat en el perfil dels ciclistes. És a dir, ja no comptarem bicis, sinó que estudiarem una mica qui hi va a sobre. Hi ha coses interessants, com que la sensació de llibertat i alegria abunda entre les persones que han participat en l’enquesta, o que els que ho proven, rara és l’ocasió que abandonen el ciclisme urbà. Altres detalls de les entrevistes: els ciclistes demanen connectar millor amb l’àrea metropolitana, valoren la intermodalitat amb el transport públic i molts es van animar amb la pandèmia. Van ser poques, però la covid també va tenir les seves coses bones.