Efectes (ja) de la llei de vivenda a Barcelona: més propietaris disposats al lloguer de temporada o a vendre

La recta final de negociacions de la llei de la vivenda també ha portat un altre efecte temporal previsible, com l’alentiment de nous contractes en les últimes setmanes, diuen alguns operadors. Els nous inquilins han demorat l’elecció de vivenda o la firma amb intenció de beneficiar-se de no pagar despeses de gestió a les agències immobiliàries, com passarà amb la nova regulació. S’ha de veure si aquestes despeses ara a càrrec del propietari desincentivaran més l’activitat, o si aquests optaran per intentar la comercialització pel seu compte per no haver de pagar el cost de cada canvi d’arrendatari.

Per al portaveu i director de l’Àrea Jurídica d’API Catalunya, Carles Sala, la primera tendència percebuda entre molts dels col·legiats i associats a Barcelona és un increment de consultes sobre el lloguer temporal per part dels propietaris, un segment que ja s’havia disparat a la ciutat en els últims mesos. Aquest tipus d’arrendament, que no pot constituir la vivenda habitual de l’inquilí, sinó que s’ha d’acreditar un ús temporal justificat, s’ha convertit en un fenomen a moltes ciutats europees.

Nova demanda

A la capital catalana l’alimenta l’increment de professionals estrangers que venen per uns mesos, per als quals els lloguers de Barcelona són molt més assequibles que en altres grans destins europeus. L’activitat abans estava limitada a grans inversors i gestors especialitzats, però comença a ser també refugi de petits propietaris. L’alcaldessa Ada Colau ha tractat que aquesta activitat quedés també regulada per la llei de vivivenda, sense èxit.

Sala, que abans va ser secretari d’Habitatge de la Generalitat, assenyala que altres inputs detectats a través dels agents vinculats al col·legi professional o a l’associació d’API és la creixent «desaparició» del perfil del petit inversor que comprava per llogar, com si d’un pla de pensions es tractés a la recerca de rendibilitat i estabilitat a llarg termini, o amb la idea d’anar pagant la hipoteca amb aquests ingressos a efectes de tenir una futura primera vivenda per als seus fills. Aquest potencial llogater que ara sent «inseguretat jurídica» prefereix optar per l’estalvi o la inversió en borsa. També es pot veure afectat per la consideració de gran tenidor, en un mercat tan tensionat com Barcelona, si compta amb cinc immobles, entre la seva residència, possibles herències o inversions pròpies, posant-lo a l’altura jurídica de fons que mouen milers de pisos.

Vendre a l’acabar contractes

La detecció de llogaters que al finalitzar un contracte opten per vendre, davant els dubtes que els planteja el nou horitzó, també és una realitat, segons Álex Vázquez, director d’Administració de Lloguers de Forcadell. Una altra font habitual que engrossia el mercat del lloguer, els pisos d’herència, minven a marxes forçades, indica. «Els fills que abans llogaven pels avantatges fiscals ara ja no entren. Venen», assenyala. Entre els petits propietaris amb qui treballen abunden els que senten que «els han canviat les regles del joc a mitja partida», intervé en relació amb posar un topall a l’IPC, que per contracte no ho estava. «El poc que entra per llogar ja era al mercat», afegeix.

Aquest expert creu que com ja va passar amb la llei de contenció de preus que va aprovar el Govern i va estar vigent un any i mig fins a ser tombada pel Tribunal Constitucional, la nova llei estatal deixa fora del tinter fórmules per augmentar l’oferta de vivenda de lloguer, que ha caigut sense parar des d’aleshores. «Augmentar l’estoc és clau, perquè si continua caient, els preus no baixaran».

Guifré Homedes, director general d’Amat Immobiliaris, afegeix que molts propietaris estaven esperant veure el desenllaç final de la llei. I alguns ja havien anat preguntant per alternatives com el lloguer temporal. «El context de poca oferta serà igual o pitjor i a més encara s’exigiran més filtres a l’inquilí per evitar impagaments», tenint en compte les mesures antidesnonaments, diu. Sense oblidar que, fins i tot dins dels contractes de llarga durada, cada vegada hi ha més demanda entre estrangers residents a Barcelona i amb millors perfils econòmics.

Mala imatge del propietari

Notícies relacionades

L’auge del lloguer per mesos impulsa edificis sencers a Barcelona

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

I remarca una altra idea interessant i que influeix en la reducció del mercat de lloguer: la «mala imatge que s’està donant dels propietaris», com si tots fossin «especuladors o lladres», quan la gran majoria són petits i en molts casos tenen vincles estables amb els seus arrendataris. L’impacte negatiu al mercat dels grans fons ha tergiversat tota l’activitat.

Els experts creuen que a Barcelona el nou marc normatiu ajudarà l’inquilí que ja ho sigui, blindant la seva estabilitat quant a preu i afavorint la seva renovació (perquè un relleu suposaria despeses per a la propietat), però dificultarà l’accés al que aspiri a ser-ho, perquè li costarà més trobar pis, sobretot als barris més buscats.