La Casa de les Lletres de Barcelona es desinfla, però costarà quatre vegades més de l’anunciat

La construcció del centre literari s’ha desbloquejat ara, sis anys després d’anunciar-se, si bé amb grans variacions respecte al primer esbós que el govern municipal va divulgar. El preu per refer l’immoble gairebé s’ha quadruplicat respecte al càlcul inicial que el bipartit va publicitar el 2017: l’estimació per rehabilitar el vell garatge ha saltat de 3,7 milions d’euros a un pressupost aproximat de 14,3 milions, segons figura a l’expedient consultat per EL PERIÓDICO i aprovat amb l’aval de tots els partits de l’ajuntament. Es pronostica que la reforma s’allargarà durant quatre anys. Abans de concretar-se dates, s’ha d’incorporar al pla d’inversions del pròxim mandat municipal, que arrencarà després de les eleccions del 28 de maig. 

Malgrat l’encariment, la Casa de les Lletres perd atributs. Algun dels rols que se li reservaven els adquirirà un altre espai cultural atrapat en un llarg compàs d’espera, la Biblioteca Pública de l’Estat a Barcelona. L’edifici, que el Ministeri de Cultura i la Generalitat projecten al costat de l’Estació de França, és vist ara per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) com un «lloc idoni» per acollir l’Observatori del Llibre. Es tracta d’un laboratori d’idees de la indústria editorial, «d’abast i influència internacionals» i que s’havia d’instal·lar a la Casa de les Lletres, tal com el bipartit municipal va plasmar en una mesura de govern l’abril del 2017. 

Degradació i falta de manteniment

El que revela l’encariment de les obres és que seran de molt més calat que el que l’extinent d’alcaldia i candidat del PSC, Jaume Collboni, i el regidor de Sant Martí per Barcelona en Comú, Josep Maria Montaner, van donar a entendre al presentar el projecte el 2017. La intenció passa ara per aixecar «un nou equipament sobre la base de l’edifici catalogat», del qual es mantindrà «essencialment la façana principal» i s’enderrocarà «la resta», manifesta la memòria del pla especial urbanístic.

L’ICUB respon que, pel valor del metre quadrat, és «impossible» que la remodelació ascendeixi a només 3,7 milions. «No hi ha comparativa possible, ja que la xifra detallada la tenim ara, una vegada fet el projecte. El preu és molt més precís», defensa l’organisme, que afegeix que cal tenir en compte «l’encariment dels materials» de construcció. «Estan incrementat el cost entre un 20% i un 40%» concreta. 

A tot això se suma que una aguda degradació s’abat sobre la cotxera. Un informe municipal diagnostica un estat «deficient» de la façana i «patologies generalitzades» tant a «nivell estructural com constructiu». El «deteriorament s’ha anat accentuant al llarg d’aquests últims anys, en què no s’ha portat a terme cap reparació ni manteniment dels previstos en els informes i projectes», adverteix.  

Indult només per a la façana

Les instal·lacions que l’antiga Companyia d’Autobusos de Barcelona va ocupar són gairebé centenàries –es van edificar entre 1929 i 1931– i han estat catalogades amb un nivell de protecció patrimonial que obligava a preservar el volum sencer de l’edifici. No obstant, la fitxa de patrimoni s’ha modificat perquè la silueta de l’immoble deixi de ser intocable.

El blindatge sí que persisteix sobre la façana principal. Ocupa gairebé 100 metres al carrer Roc Boronat i serà rehabilitada. També perduraran les portes metàl·liques situades als dos extrems del frontal i que donaven accés a l’aparcament. «Són un dels millors exemples d’elements ‘déco’ que queden a la ciutat», destaca el dictamen.

La memòria revela que les dependències es reconstruiran per complet. S’alçarà «un nou edifici adossat a la façana principal» que «ocupi tota la profunditat edificable de la parcel·la», apunta. Al seu torn, es retira la protecció a la façana posterior, en mal estat i que constava pendent de reparació. «No té cap interès històric ni arquitectònic», rebat l’estudi, que també nega particularitats dignes de salvaguardar a l’interior de la finca. «No es considera necessari conservar l’estructura original que uneix les dues façanes, ja que aquesta és la raó del mal estat actual de l’edifici», al·lega.

Un consorci per l’altre

En el mateix document es va deixar per escrit que el que va ser garatge de busos allotgés un consorci anomenat Barcelona, Ciutat Literària del Món, així com associacions i gremis d’editors. No obstant, l’ICUB assenyala que desconeix que es dotés de «contingut» el consorci; així doncs, es desprèn que aquesta possibilitat queda descartada. 

Notícies relacionades

Dues noves línies reforcen el bus nocturn de l’àrea metropolitana

Inaugurades les noves parades de bus interurbà de la Meridiana

L’ajuntament també pensava convidar la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) a abandonar les seves oficines al carrer Mallorca, a la Dreta de l’Eixample, per traslladar-se al Poblenou. L’Institut de Cultura recalca que l’ILC compta «amb seu pròpia». Dona a entendre que difícilment hi haurà una mudança que no depèn de la seva voluntat. L’ILC respon que de moment no hi ha cap previsió de fer-ho.

Concebuda com a seu permanent de la condició de ciutat literària que la Unesco va atorgar a Barcelona el 2015, la Casa de les Lletres sí que allotjarà el Consorci de Biblioteques i el Consorci per a la Normalització Lingüística. «Sobretot hi haurà molta de l’activitat pública que fan. Tota la part central de l’edifici serà de pública concurrència i acollirà tota mena d’activitats entorn de la ciutat de la literatura i la lectura», explica l’ICUB. L’immoble comptarà amb un auditori i un espai per a exposicions a la planta baixa i aules i sales per a entitats a la primera planta.