Radiografia d’un dia: uns 11.600 creueristes, però no tots per Barcelona

La radiografia de la jornada pretén il·lustrar l’activitat mitjana en els mesos de més tràfec (del maig a l’octubre) i la complexitat de conèixer el volum real de passatgers que ocupen o no l’epicentre local. També la disparitat de barcos i segments.

El port tenia aquest matí cinc creuers atracats, dels quals dos eren de luxe i petites dimensions, i tres mitjans o grans. Dels dos primers, el ‘Corinthian’ passarà inadvertit per a la ciutadania, ja que amb prou feines porta un centenar de viatgers, que a més fan nit al port, una cosa que només es permeten els creuers més exclusius. També està atracat el ‘Seabourn Quest’, per a 450 passatgers d’alt poder adquisitiu que solen pagar uns 6.000 euros per un creuer i que en les seves visites a les destinacions destaquen per una intensa activitat de cultura, compres i gastronomia. A Barcelona recalava 16 hores.

De totes les mides

Més notòria era la presència dels altres tres, des de l’Adossat. L’‘MSC Magnifica’ té capacitat màxima en ocupació doble (no és habitual viatjar en família al maig) d’unes 2.950 persones, però no ha transcendit quants camarots havia venut. Com que inicia i acaba rutes a Barcelona, però també als ports més grans, es desconeix encara quants viatgers havien d’embarcar o desembarcar (no fan visites d’hores, sinó que sol ser o bé població barcelonina creuerista o bé arribats d’altres punts del món i que han passat uns dies a la ciutat) i els que podrien fer només escala, que era d’11 hores.

El mateix passava amb el ‘Costa Firenze’, per a 4.200 passatgers si anés ple en ocupació doble dels camarots. Finalment, l’‘NCL Breakaway’ sí que feia només escala de 10 hores, amb els seus potencials 3.900 creueristes.

Estadísticament, a més, es calcula que més del 15% es queden al barco sense recórrer la ciutat. De manera que potencialment un màxim de 10.000 creueristes podrien haver fet turisme a la capital catalana, tenint en compte que bona part no estarien en escala d’unes hores, sinó amb dies d’estada previs o posteriors a la travessia. I que un percentatge similar participaria en excursions organitzades, algunes fora del municipi.

D’aquesta manera, i en una ciutat de més d’1,6 milions d’habitants i desenes de milers de turistes de totes les tipologies diàriament, el principal impacte dels creueristes es genera per la mateixa logística de la seva arribada a la ciutat. En els casos en què es mouen per lliure, un cop el bus que els trasllada des de les terminals els deixa a Colom, formen un riu ascendent per la Rambla. Es produeix gairebé de cop i volta perquè molts visitants surten dels barcos a primera hora del matí. Així, tot i que es tracti d’un volum assumible en una gran ciutat, la concentració els pot convertir en un problema, o fins i tot una nosa per alguns barcelonins.

Notícies relacionades

Habitatge i democràcia

La marxa lenta dels taxis col·lapsa les rondes de BCN

EL PERIÓDICO ja va analitzar les xifres un dia punta d’afluència, l’estiu passat, i va disseccionar el comportament d’aquest viatger.

El Port i el sector en general estan a favor de redistribuir l’entrada en la trama urbana (desencotxant els busos en més punts) perquè suposin menys afectació. L’ajuntament prefereix reduir directament barcos i creueristes. El desacord està servit.