Els barris de la Ronda de Dalt paguen les pacificacions a Barcelona: «Cada vegada hi ha més trànsit»

Tot i que la pacificació d’alguns carrers és recent, el problema ve de lluny i desemboca en unes dades actuals que frustren els barcelonins. «Vam començar a reclamar el 2007», explica un veí de la Ronda, «i estem encara al mateix punt. O pitjor. Cada vegada hi ha més trànsit». El que demana l’Associació de Veïns de la Ronda de Dalt és, des de sempre, la cobertura de la ronda.

Una reivindicació oblidada que surt a col·lació cada quatre anys en període de campanya. Aquest mateix dimarts, el candidat de Junts, Xavier Trias, l’ha tornat a posar sobre la taula en el debat de SER Catalunya i El País, recordant a l’alcaldessa Ada Colau que la petició va ser aprovada per tots els grups polítics. De la promesa de Trias el 2015, que es xifrava en 400 milions, només se n’han invertit 17 per tapar els trams que passen pels barris de la Guineueta i Canyelles.

El problema ve de lluny però cada vegada s’agreuja més i augmenta el seu biaix respecte a la resta de la ciutat. La pacificació dels eixos verds ha suposat un descens general del trànsit, un 11% menys a tota la ciutat. La seva via homòloga, la Ronda Litoral, ha perdut un 5% de trànsit i el fenomen ha sigut fins i tot més gran en altres vies també importants de sortida de la ciutat, com la Meridiana i la Gran Via, un 27% i un 15% menys respectivament. «A les hores punta és un viacrucis, es generen uns taps impossibles», explica Pau Garcia, veí d’Horta.

Els embussos no només dificulten la vida dels cotxes que hi circulen, sinó també la dels vehicles que l’envolten. Una altra veïna, la Noemí, recorda patir per la velocitat derivada als laterals de la ronda: «Es desvien per fora i circulen a 60 o 70 per hora a prop de les escoles pròximes». Des de l’associació de veïns s’indignen al comparar-se amb altres barris: «En altres districtes està ple de restriccions a 30 quilòmetres per hora. Aquí no n’hi ha cap», explica un portaveu a aquest diari. A més, explica Garcia, ara els carrers que dirigeixen a la ronda es col·lapsen més: «Si abans trigava cinc minuts a arribar a la Ronda, ara trigo més de vint».

La reclamació és conjunta en diferents zones afectades, ja que les cues no es resignen en un sol punt. A Horta se li sumen Vall d’Hebron, Montbau, Sant Genís i la Teixonera, els barris que treballen en una reclamació conjunta. Fa vuit anys, just abans de la irrupció de Barcelona en Comú, van aconseguir que tots els partits es comprometessin a avançar en el cobriment de la via (CiU, ICV, PP, ERC i PSC). Però mai han aconseguit fer un pas més.

Contaminació i soroll

«És una qüestió de salut», sentencia el Manuel, membre de l’associació veïnal denunciant. El soroll se suma a la contaminació i frustra els ciutadans, explica: «No sé si és més greu la contaminació ambiental o l’acústica». A l’associació posen xifres a aquesta queixa: «Tenim pisos amb sensors que registren més de 80 decibels per hora, en un polígon ningú ho permetria». Demanen des del 2008 asfalt de so reduït o pantalles de protecció acústica: «L’únic que fa falta és voluntat», sentencien.

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

En els últims anys, Barcelona ha vist com se soterrava la Ronda del Mig i més recentment la plaça de les Glòries, i com els veïns d’aquestes zones celebraven el descens del soroll. Però a la Ronda de Dalt tot continua igual. Un veí explica una anècdota il·lustrativa. Fa uns dies, explica, un motorista va caure a la Ronda en hora punta i, tot i que només va sortir lleument ferit, un carril va quedar inutilitzat. Els embussos van ser notables i els Mossos, explica, no van poder arribar-hi fins a vint minuts més tard. Quan ell va marxar, l’ambulància encara no havia arribat.

«És una realitat que no entén de colors: la Ronda està col·lapsada», explica Pau Garcia, que habitualment la utilitza per anar a treballar. El Manuel hi està d’acord: «Hi ha embussos des de les set del matí fins a les vuit de la tarda».