Barcelona provarà dos lavabos públics ‘secs’: així funcionen sense aigua ni químics

Al principi un no se n’adona: té quatre parets, paper higiènic, tapa i tassa del vàter. Fins que un s’adona que no té cisterna, perquè no utilitza aigua, ni tan sols cap botó, així com tampoc necessita electricitat. Els lavabos secs oberts al públic arriben a Barcelona amb dues unitats de prova que s’instal·laran els pròxims mesos. I la idea aterra en un moment propici, per la situació d’emergència per sequera i amb el preu de l’electricitat volàtil i inestable.

«Perdona, ¿puc utilitzar-lo?», pregunta una visitant del Mercat de la Terra, al Poble-sec, aquest dissabte passat, mentre s’acosta a un d’aquests vàters, exposat com a mostra. «¡Esclar!» respon Laura Halminen, una de les dues laures que han dissenyat el producte. La seva companya homònima, de cognom Ronald, és fustera i s’ha encarregat del model exterior, la caseta. Halminen, enginyera ambiental, és l’encarregada del funcionament tècnic.

El lavabo té pocs secrets. En paraules de Halminen, és com «les latrines però modernes i higièniques». Qui està necessitat entra, deposa, es neteja i llança el paper també dins de la tassa. Després s’aixeca i amb una pala llança una mica de serradures d’un bol. Tot s’ajunta en un dipòsit al fons de la cabina, que està enginyosament aixecada amb uns esglaons per deixar espai sota. Aquest dipòsit connecta amb una espècie de xemeneia exterior a la cabina amb un filtre que gira amb la força del vent i allunya pudors. Si l’usuari ho requereix pot netejar-se les mans amb un dispensador de gel hidroalcohòlic i un cubell d’aigua.

Pròxima ubicació

Quan el dipòsit s’omple després d’un parell de mesos, se substitueix per un altre i es deixa que fertilitzi. Així, quan torna a ser necessari un canvi, el primer ja s’ha convertit en abonament, i segons Laura Halminen «ja no desprèn olor ni fa fàstic, es pot utilitzar perfectament per a la jardineria».

I aquí arrela precisament l’elecció de l’Ajuntament de Barcelona per a la primera ubicació d’aquests elements. Preveu instal·lar almenys dues cabines de lavabos secs a Montjuic, en el projecte d’ampliació de l’Hort de la Font Trobada. El mateix model de cabina bàsica on ha entrat fa uns minuts la noia visitant del Mercat de la Terra. Segons fonts municipals, un es col·locarà als horts municipals, i l’altre, a l’aula ambiental d’aquest espai.

La petita estrena s’emmarca en les obres de remodelació d’aquest terreny de Montjuïc. Tenen un pressupost de 925.000 euros i es preveu que estiguin acabades a finals d’estiu. Permetran crear un espai verd gestionat per entitats ecoambientals del Poble-sec, segons el consistori.

Origen nòrdic

Quan es torna a obrir la porta i l’espontània usuària de l’WC sec al Poble-sec segueix el seu camí, l’aparença del lavabo és neta i l’olfacte no alerta de cap perill. Un ciutadà estàndard, expliquen les laures, genera cada any 50 litres d’excrements i 550 litres d’orina, que quan s’ajunta amb l’aigua gastada al tirar de la cadena arriba als 40.000 litres d’aigua anuals. Una despesa inassumible amb la sequera actual, al·leguen: a aquest ritme i en ple estat d’emergència, n’hi hauria prou amb els habitants de l’Eixample i de les Corts per esgotar les reserves del pantà de Sau en un sol any. 

El model de lavabos secs mai ha deixat d’existir des de les latrines, explica l’enginyer industrial Xavier Mora, que treballa en el disseny d’edificis energèticament sostenibles: «No és nou, sempre han existit als països nòrdics». D’allà són les arrels de Laura Halminen, finlandesa: «Cal recuperar la tradició també aquí».

Precedent a Roquetes

Notícies relacionades

Les núvies artesanals de Yolancris enlluernen a la Barcelona Bridal

La plaça dels Àngels obre el debat sobre el futur del CAP del Raval

És ideal per a horts i espais a l’aire lliure, i per això els cultius urbans han sigut els primers a apostar pels anomenats WseC. A Horta amb Gràcia, un espai de jardineria en plena Carretera Alta de les Roquetes, van ser pioners a substituir els banys tradicionals per aquestes «comunes modernes», com les anomenen les seves dissenyadores. «No tenia sentit que un espai que aposta per l’ecologia gastés tanta aigua i electricitat, a més, van recuperar la inversió en menys de dos anys», assevera Laura Halminen. 

Una cabina bàsica costa uns 3.000 euros i el sistema de dipòsits, uns 2.000 euros més. El preu no és excessiu, però el problema principal és instal·lar-los a prop de pisos. L’espai per compostar els residus orgànics és difícil de trobar entre blocs residencials i més a l’aglomerada Barcelona. Ho resumeix amb assertivitat Xavier Mora: «Ara mateix s’utilitza principalment en horts, campaments i masies». En els pròxims mesos, s’afegirà un matís a aquesta enumeració: també a Montjuïc, Barcelona.