Batalla per la vivenda al Poble-sec: veïns contra propietaris que anhelen pisos turístics

La Carmen era la portera de la finca. Ho va ser durant molts anys, uns 40. El seu marit, l’Isidro, era el noi per a tot: reparacions, obres als pisos que es quedaven buits, el que fes falta. Eren els masovers del número 2 de la plaça de Santa Madrona, al barri del Poble-sec, un edifici construït el 1913 per l’arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. El va pinzellar per encàrrec de la família Parladé, que tenia sempre un pis buit a la finca. Per si de cas. El 2014, el clan es va desprendre de l’edifici i la nova propietat intenta ara fer un gir a la vida del bloc: un fill i un net de la Carmen i l’Isidro, junt amb cinc veïns més, han rebut un burofax en el qual els notifiquen que han de deixar casa seva. Els amos han sol·licitat llicències de pis turístic i ara s’obre una negociació amb molts fronts: la lluita veïnal i la gentrificació, els solcs legals de l’administració i el dret a l’activitat econòmica regulada.

L’edifici disposa d’11 pisos. Tres ja són buits: un des de fa temps i dos des que els arrendataris van rebre el burofax i van optar per marxar. Un ha entregat claus i està a punt de mudar-se. Dues vivendes més tenen contracte fins al 2024 i el 2028, respectivament, així que encara tenen marge. Cinc veïns que també han rebut la notificació d’extinció immediata del lloguer han decidit lluitar per casa seva i s’han recolzat en el Sindicat de Barris del Poble-sec, que el primer que els va dir és que responguessin al burofax, perquè això els proporciona, de manera automàtica, una pròrroga de sis mesos. El cas és que, segons consta al registre municipal de vivendes turístiques, cinc d’aquests pisos ja disposen de la llicència i dues més estan a punt de ser aprovades. En total, set. Com tombar-les és el cas que els veïns estan intentant construir.

Casos diferents

Hi ha una diferència fonamental respecte al que va passar al número 84 del carrer de Tarragona, on l’ajuntament ha anul·lat 69 de les 120 llicències turístiques que havia atorgat uns dies enrere un jutge. Allà, al costat de l’estació de Sants, els residents tenen un lloguer que encara està lluny de vèncer. Els veïns de Santa Madrona que han rebut la notificació del propietari, en canvi, no tenen el contracte en vigor. O sí que el tenen però els ha vençut i ara la renovació és mensual. Ells estaven convençuts que era anual –diuen que així els ho va notificar la immobiliària–, però resulta que no. Mes a mes.

Hi ha una veïna, de fet, que està en aquesta situació des del 2014. Els veïns esperen poder acollir-se a l’article 36 de la llei autonòmica de facilitació de l’activitat econòmica, amb el qual, passats tres mesos de l’adjudicació de la llicència, si encara no s’ha utilitzat, queda revocada. Al respondre el burofax, asseguren des del Sindicat de Barris, «es generen sis mesos de pròrroga del lloguer, de manera que durant aquest temps no podran realitzar cap activitat turística perquè encara hi viurà gent». El que sí que podrien sol·licitar els amos, si els tomben els permisos turístics, és el lloguer de temporada (entre 30 dies i 11 mesos), que és més rendible que un lloguer regulat de tota la vida i encara no està restringit, com sí que ho està la vivenda per a forasters de curta durada.

La Lucía, una de les veïnes que ha enviat el burofax, reclama a la propietat obrir una negociació. El problema és que les posicions donen poc marge a un terme mitjà, ja que l’amo vol que marxin i ells volen renovar i signar un nou contracte de set anys. La Rosa pateix un situació similar, amb l’agreujant que el seu marit viu aquí des de 1955 i, a més, té una discapacitat del 70%. Recorda bé l’última propietària de la família Parladé, la Paquita.

Més de 300 pisos

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Va morir el febrer del 2015 i tant ella com el seu marit l’anaven a veure a la residència. Mesos abans, una cosina de la Paquita, que era l’hereva del seu patrimoni, va capitanejar la venda de la finca a Masamijomi Immobles, una empresa familiar amb diversos pisos al Poble-sec i, segons el Sindicat de Barris, «amb més de 300 pisos a l’àrea metropolitana». Enric Aragonès, del Sindicat de Llogateres, ha denunciat que, a Barcelona, quatre de cada 10 mudances són un desnonament invisible, és a dir, famílies que no volen marxar de casa seva però que no els queda més remei perquè el propietari no els dona cap alternativa perquè té altres plans per a la seva vivenda.

El Sindicat de Barris denuncia la «tempesta perfecta» que plana sobre el Poble-sec. «Tindrem el Barça jugant a Montjuïc, la Copa Amèrica i la transformació del parc de les Tres Xemeneies». Tot això, a més de densitat turística que pateixen el Gòtic i el Raval, converteix aquesta barriada en un «caramel perfecte per a l’especulació».