Ada Colau: «Després d’un altre mandat com a alcaldessa em veig fora de la política institucional»

Ada Colau es presenta per tercera vegada a l’alcaldia. Afirma que la seva principal satisfacció és haver canviat l’agenda de prioritats de la ciutat i el disgust més gran, que poders fàctics com Agbar hagin aconseguit plantar-li cara per ara. Afirma que després d’un tercer mandat haurà acabat el seu període en el primer pla de la política. 

¿Recorda, abans de ser alcaldessa, quan era portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i gairebé tothom l’estimava?

La dreta, el PP, m’atacava. Cristina Cifuentes, delegada del Govern a Madrid, em va dir proetarra i jo i el meu fill hem rebut amenaces de mort.

Però la majoria l’apreciava.

Sí, sí.

Vuit anys després, es diria que molta gent l’estima, però que molta altra la detesta d’una manera intensa.

Al carrer, em trobo gent molt respectuosa, fins i tot la que és crítica. Res a veure amb l’odi de les xarxes socials. Una diferència amb abans: quan fas activisme estàs amb gent que pensa com tu, i no t’has de relacionar necessàriament amb els que no ho fan. Quan ets alcaldessa has de relacionar-te amb tots.

¿Què és el millor en el balanç d’aquests dos mandats i què és el pitjor?

Del que estic més orgullosa és d’haver canviat l’agenda de la ciutat. Barcelona és avui líder en la lluita contra l’emergència climàtica, en pacificació del trànsit, en política social. La Generalitat ens copia els noms i ara té Conselleria de Feminismes. El pitjor, el més frustrant, és que alguns poders fàctics se surtin amb la seva. Agbar, per exemple. Vam voler plantejar la gestió pública de l’aigua, un jutge ens va donar la raó però el Suprem ho va tombar. Des d’aleshores, Agbar ens ha fet una guerra judicial i de ‘fake news’ com no n’he vist cap d’igual. I ha aconseguit impedir un reglament de participació de l’ajuntament.

Ja que som al terreny de les frustracions, seguim amb la funerària pública, que tampoc es va aconseguir.

És lamentable que no s’hagi aprovat, està tot preparat: la seu física, l’estudi econòmic. Permetria rebaixar un 30% com a mínim les tarifes. Però ERC i el PSC no ens han donat suport.

En vivenda, ¿creia que costaria menys trobar solucions?

Ja com a activista sabia que seria molt difícil, que els grans poders especulatius immobiliaris s’hi oposarien. Però no et deixen de sorprendre algunes resistències. Ha sigut frustrant trigar vuit anys a convèncer els socialistes per regular els lloguers, que no han parat de pujar.

A Barcelona hi ha gent que afirma que la regulació paralitzarà l’economia i destruirà el sector immobiliari.

Hi ha veus del món econòmic, clarament Foment, que sempre han fet el discurs que pararíem l’economia. Ho van dir quan vam arribar i avui tenim menys atur que fa vuit anys. Estem en un 8% i quan Xavier Trias va deixar de ser alcalde estava en un 14%. Les dades avalen que jo promoc l’economia. M’he reunit amb constructors molt contents perquè estan fent molta vivenda a Barcelona.

¿Però els constructors estan contents amb la regulació del lloguer?

Evidentment, els fons voltors i les grans empreses immobiliàries hi estan en contra, perquè volen fer el màxim benefici, però la funció de l’administració no és posar alfombres vermelles, com vol Trias, als grans especuladors. Podran fer negoci, no il·limitat.

¿I el guió del pròxim mandat és que continuï creixent el parc de vivenda municipal?

Sí. I estem dissenyant noves polítiques, com ajudes al lloguer, que amb la regulació passen a ser molt útils. Sense aquesta, el mercat incorporava l’ajuda i apujava el preu. Crearem ajudes al lloguer d’un màxim de 300 euros per a població de 50 a 65 anys, especialment dones, durant un any. Hi ha ajuts per a gent més gran i més jove, però no per a aquesta franja.

¿Creu en la mesura del 30% de vivenda protegida, que altres candidatures volen tancar o revisar?

El 30% ha començat a funcionar i funcionarà. Si torno a ser alcaldessa aconseguiré que el PSC i ERC continuïn defensant la mesura, com en aquest mandat, i hi ha marge de diàleg amb el sector. No és cert que sigui una mesura rígida.

Un dels èxits que se li reconeixen és haver combatut els pisos turístics il·legals, però a Barcelona no hi ha menys turisme que abans.

No només vam tancar els pisos il·legals, vam evitar que es fessin més hotels al centre. Que el turisme sigui entre el 12% i el 14% del PIB és un màxim. Si no hi haguéssim intervingut, potser estaríem en un 25%. I això ens convertiria en una economia molt més precària.

La mobilitat és l’àrea de gestió més comentada per la ciutadania. ¿Sense la pandèmia i aquells talls de carrils per la distància sanitària, hauria arribat tan lluny?

La pandèmia ens va ajudar a accelerar, però estava programat reduir el trànsit, doblar la inversió en transport públic i pacificar carrers, a més de guanyar espai públic de qualitat per a tothom, no només els veïns d’un carrer. És fals que els cotxes de Consell de Cent vagin ara tots per València. Hi pot haver una congestió puntual més alta, com a Via Laietana. Però les obres acaben. Ens van dir que Glòries seria un desastre i és un èxit. El trànsit es reajusta.

¿Ha anat últimament per la Via Augusta?

No hi he anat últimament, però he vist l’obra del carril bici de Via Augusta, que s’ha fet amb molta participació veïnal, amb l’entusiasme de totes les associacions de veïns. Des que s’han fet les obres del carril bici ha augmentat un 17% l’ús de Ferrocarrils de la Generalitat des del Vallès. És una bona dada.

S’aprecia una gran distància entre vostè i Collboni. Com a socis de govern, semblen una parella de divorciats que han de continuar compartint el mateix pis.

Hem governat amb el PSC, hem votat junts pràcticament tot el que hem fet, i això s’ha traduït en polítiques progressistes. Quan les enquestes van posar nerviós Collboni, va optar per un gest frívol i va abandonar el govern. És una gran decepció que Collboni vulgui pactar amb Trias. Li està obrint la porta en tots els debats. Un pacte Collboni-Trias és un risc. Però si quedo primera, evitaré un pacte entre Collboni i Trias.

Si guanya però no és alcaldessa perquè un pacte entre tercers ho evita, no podrà queixar-se després que Manuel Valls li donés tres vots fa quatre anys. Vostè no va guanyar.

Si jo quedo primera clarament tindré moltes opcions de ser alcaldessa i convèncer el PSC i ERC per tancar un acord. El 2019, vaig aconseguir els mateixos regidors que Maragall, 10. Ell va tenir uns quants milers de vots més. Li vaig oferir un acord i va preferir Junts, amb qui sumava 15 regidors. Jo en sumava 18 amb el PSC. ¿És menys democràtic presentar-te a alcaldessa amb 18 que amb 15 regidors? És perfectament legítim. Tenia tot el dret a aspirar a ser alcaldessa. He governat amb l’esquerra, no he fet cap pacte amb la dreta.

Notícies relacionades

Colau anuncia una òptica municipal que donarà ulleres gratis a barcelonins sense recursos

El PSC proposa cobrir 8 km de les rondes per guanyar mig milió de metres quadrats per a Barcelona

Si vostè aconsegueix ser alcaldessa de nou, ¿quan acabi el pròxim mandat es veu més a prop del Congrés i la política estatal, d’un organisme internacional, de tornar a l’activisme?

Després d’un altre mandat com a alcaldessa em veig fora de la política institucional. Seguiré en política com a activista, però això es pot fer sense un càrrec. La política institucional queda acotada per a mi a aquests tres mandats com a alcaldessa.