Dotze anys esperant Sherlock Holmes: una col·lecció ‘top’ mundial dorm a Barcelona sense poder consultar-se

El col·leccionista Joan Proubasta va cedir el 2011 la seva immensa col·lecció sobre Sherlock Holmes –la més gran d’Espanya i una de les més importants del món– a la Biblioteca Pública Arús, situada al passeig Sant Joan de Barcelona. Dotze anys més tard, si bé s’exhibeix, encara no ha pogut ser catalogada i, per tant, continua sense poder consultar-se.

La història entre Proubasta i el famós detectiu es remunta als anys 50, quan als 13 anys aquest barceloní va ser enviat a Grenoble per perfeccionar el seu francès. «No gaire lluny de la residència d’estudiants hi havia un quiosc que venia begudes, tabac i llibres. «Vaig comprar Estudi en escarlata d’un tal Conan Doyle, que narrava les aventures de Sherlock Holmes. Fascinat, vaig comprar-ne tota la col·lecció i al tornar a Barcelona vaig adquirir tots els llibres de l’editorial Molino», recorda.

Durant les dècades següents, aquest enginyer tèxtil es va dedicar a col·leccionar qualsevol material relacionat amb l’excèntric detectiu. Com que sabia idiomes, la seva empresa l’enviava arreu del món per vendre fil i ell aprofitava per adquirir material. «País que visitava, país on en comprava un llibre», assegura. La col·lecció no parava de créixer, fins al punt que ja no li cabia al garatge de casa seva. 

Més de mig segle després d’iniciar-la, l’octubre del 2010, la capital catalana va acollir una trobada internacional d’aficionats a Sherlock Holmes organitzada per les principals associacions del sud d’Europa, entre elles el Círculo Holmes, la primera associació espanyola d’amics de Sherlock Holmes, amb seu a Barcelona i presidida per Proubasta.

Vincle maçó

Un dels escenaris de la trobada va ser la Biblioteca Arús, inaugurada el 1895, vuit anys després que Conan Doyle creés el personatge que el va portar a la fama. Allà, Proubasta va organitzar una exposició temporal de còmics sobre Holmes. I va pensar que aquell edifici –amb mobiliari de fusta noble i gairebé 80.000 volums en armaris de portes vidrades– podia ser un bon lloc per a la seva col·lecció. «De seguida em vaig adonar que enlloc estaria millor que allà», afirma. Que Conan Doyle fos maçó, com Rossend Arús, fundador de la biblioteca –fet que explica que estigui especialitzada en maçoneria–, va fer la resta.

La cessió es va oficialitzar el febrer del 2012. La col·lecció constava de gairebé 7.000 llibres en 68 idiomes –esperanto i braille inclosos–, entre ells una primera edició en anglès d’El gos dels Baskerville, que li va deixar en herència el col·leccionista anglès més gran de Holmes, i una altra d’Estudi en escarlata firmada per Conan Doyle. A més, també havia 1.200 còmics, puzles, pòsters, teteres, jocs de taula, pipes, gorres, gavardines, figures, medalles i segells, entre altres objectes. Fins i tot hi havia autògrafs d’actors que han interpretat el detectiu, com Michael Caine, i revistes porno amb models vestits amb barret, capa i pipa. Un material ingent d’unes 12.000 peces. Només el primer dia van arribar dos camions amb 172 caixes.

Sense els recursos necessaris

Sense els recursos necessarisDavant la magnitud de material rebut, els responsables de l’Arús van habilitar-hi un pis sencer, a la tercera planta de l’edifici, on s’exposa la col·lecció. L’empresa Cases Singulars ofereix dues visites guiades cada setmana (dimarts i dissabtes) a la biblioteca en la qual s’inclou la col·lecció Proubasta. A més, s’hi organitzen exposicions temàtiques temporals. Però a l’Arús no poden fer més que això.

Tenen el mateix problema que els va sorgir amb l’arxiu d’Enrique Tierno Galván que van rebre el mes següent que s’oficialitzés el de Proubasta. Disposaven d’un material valuós, però no tenien recursos i personal especialitzat per catalogar-lo. A diferència de l’arxiu de l’exalcalde de Madrid, que, després de gairebé una dècada en l’oblit, s’ha catalogat gràcies a un conveni entre l’Institut de Cultura de Barcelona i la Fundació Catalunya Europa i es podrà consultar a partir de la tardor –com EL PERIÓDICO va avançar fa uns dies– amb el de Joan Proubasta, immens en comparació amb el de Tierno Galván, no hi ha solució a la vista.

«La col·lecció no està catalogada ni sabem el nombre exacte de peces que la componen. Es pot visitar, però no se’n pot consultar cap document ni peça», admet David Domènech, bibliotecari de l’Arús. «Seria necessari un catalogador, si pogués ser expert en Sherlock Holmes i poliglot, perquè tenim llibres en molts idiomes», afegeix.

Una col·lecció que creix

Domènech assegura que Proubasta és conscient de les limitacions de la biblioteca. I és així. «Estic content perquè van acceptar la col·lecció i almenys ara tot està ben col·locat i no ho tinc al garatge», assegura el col·leccionista, que cada quinze dies porta més material que aconsegueix d’intercanvis amb altres aficionats a Sherlock Holmes. No obstant, Proubasta, que ja té 79 anys, creu que s’hi pot fer «molt més».

Notícies relacionades

Holmes segueix infidel a les seves arrels

La botiga de la qual hauria sigut client Sherlock Holmes

A les limitacions tècniques i de personal s’afegeix que la directora de la Biblioteca Arús fa temps que va agafar la baixa mèdica, de manera que ningú pot prendre decisions importants. Proubasta posa com a exemple el material d’època que fa tres anys va entregar perquè es pogués reproduir una habitació victoriana com les de Baker Street, on, segons Conan Doyle, vivien Sherlock Holmes i el doctor Watson. «No s’ha fet res per muntar-la i el material està en una habitació, tapat perquè no acumuli pols», afirma.

Aquest col·leccionista lamenta que la col·lecció no es conegui prou a Catalunya. Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània i membre del Círculo Holmes, apunta en el mateix sentit que «no ha arribat al públic en general malgrat la difusió realitzada per diferents vies». «Potser una gran exposició del detectiu londinenc seria un motiu excel·lent per donar a conèixer la col·lecció de Joan Proubasta», conclou.