Arrels converteix els alcaldables en persones sense sostre per denunciar el seu oblit a Barcelona

La fundació Arrels s’ha atrevit a disfressar virtualment els quatre alcaldables de Barcelona més ben situats en les enquestes. En un muntage impactant, ha versionat els cartells electorals per mostrar quin aspecte podrien tenir Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall si fossin persones sense sostre de la ciutat, un col·lectiu tradicionalment oblidat com a destinatari dels missatges de la campanya. La veterana entitat va més enllà de l’exclusió quotidiana del col·lectiu i remarca que és impensable per a l’opinió pública que una persona sense llar es presenti a alcalde de la ciutat, malgrat que té el mateix dret que qualsevol altre barceloní.

«Hem transformat alguns dels candidats de les principals formacions que es presenten a l’alcaldia de Barcelona per evidenciar com és d’inversemblant que una persona sense llar es pugui transformar en un actor polític de pes», afirma Arrels en un comunicat difós aquest dilluns. Per adaptar la seva fisonomia i el seu vestuari han recorregut a la intel·ligència artificial, que ha incorporat als retrats grans dosis d’arrugues facials, barbes, roba esquinçada i gorres.

Arrels també ha versionat els eslògans electorals per adaptar-los al nou protagonista: «Ella no pot obrir camí», per a Colau; «Ell no es pot presentar de nou a Barcelona», per a Collboni; «Ell no pot fer res per BCN», per a Trias, i «Ell no pot ser l’alcalde de ningú», per a Maragall. L’acció forma part de la campanya #NadieSinDerechos, que l’entitat impulsa en cada cicle electoral.

El dret a vot, també vulnerat

Arrels calcula que només podran votar aquestes municipals un 32% de les persones que viuen al carrer: són els que estan empadronats i, a més, tenen nacionalitat espanyola o una de les 15 de països no comunitaris amb un conveni recíproc amb l’Estat espanyol. A Barcelona moltes persones sense llar estan empadronades sense domicili fix, a diferència d’altres localitats que es resisteixen a fer-ho, tot i que per a Arrels el tràmit a la capital continua sent massa «complicat» per a molts sensesostre.

Notícies relacionades

La venda de pisos ocupats prolifera a Barcelona i alimenta un ‘negoci’ paral·lel de desocupacions pagades

Un màster per formar-se en Lideratge Infermer, Investigació i Gestió Sanitària

«Necessitem polítiques transformadores de lluita contra el sensellarisme en l’àmbit municipal i visibilitzar el fet que les persones sense llar estan excloses, a la pràctica, del dret a la plena ciutadania: no podran presentar-se com a candidates a unes eleccions, fer propostes polítiques i incidir en la societat; moltes vegades tampoc tenen dret a vot», assevera Arrels. «Al llarg de la història, diversos col·lectius han sigut desposseïts del dret a vot, un dret que planifica l’accés als espais de decisió en els quals es marquen les regles que condicionen la vida de tota la societat. Les persones sense llar, a la pràctica, estan excloses d’aquest dret», afegeix Ferran Busquets, director d’Arrels.

Alhora, la fundació ha fitxat en Giorgio, una persona que va viure als carrers de Barcelona i s’ha pogut reinserir, perquè exerceixi de cap de llista simbòlic d’una candidatura sense sostre: «Quan vivia al carrer, jo no votava, malgrat ser ciutadà europeu». «Per començar, hi va haver un moment en què no tenia documentació perquè me l’havien robat. Després, tampoc estava pendent de si hi havia eleccions, no és una cosa que sàpigues quan vius al carrer. Si te n’assabentes, que són eleccions, és perquè hi ha més controls policials al carrer», rememora.