Maragall i Trias miren d’acorralar Collboni pels seus 8 anys en el govern de Colau en el debat de TV3

El debat de TV3 entre els alcaldables de Barcelona s’ha desdoblat en dos. D’una banda, els quatre candidats que encapçalen les enquestes, Ada Colau (Comuns), Xavier Trias (Junts), Jaume Collboni (PSC) i Ernest Maragall (ERC) i, de l’altra, els tres representants dels partits conservadors constitucionalistes: Daniel Sirera (PP), Eva Parera (Valents) i Anna Grau (Ciutadans) . En el grup de cap, Maragall i Trias van recordar una vegada i una altra que poca renovació i canvi pot oferir algú, com Collboni, que ha estat els últims vuit anys actuant com la mà dreta d’Ada Colau.

L’alcaldessa va assistir complaguda el debat entre els tres i, fins i tot, es va apuntar al recordatori dels vuit anys del socialista governant amb ella per sentenciar que Collboni «després va deixar tirada la ciutat de Barcelona al dimitir per presentar-se per ser alcalde». Colau, amb tot, es va mantenir ferma en el seu objectiu que no era cap altre que esperonar, a la mínima escletxa, la polarització amb Xavier Trias.

La primera andanada contra l’alcaldable socialista va arriar als cinc segons, quan el republicà, vencedor en els comicis del 2019, el va qualificar de «delegat de Madrid» sota el comandament del qual, si arribés a ser alcalde, Barcelona perdria tota «capacitat de decisió». Al poc va ser Trias qui el va qualificar d’«escolà de Colau». Van anar caient els assumptes i la resposta de Collboni va ser remarcar que el debat s’estava convertint en tots contra ell, poc menys, va asseverar, «perquè saben que guanyaré». Aquí, el postconvergent va treure el seu costat més preguntat divertit «¿I vostè s’ho creu això?»

Pica a Flandes

Mentrestant, i, vista la unanimitat anti Colau dels tres partits que es juguen la seva entrada o no al consistori barceloní, el trio conservador va voler marcar diferències mútues amb l’idioma que feien servir. Grau i Sirera van fer un elogi del bilingüisme i el popular va buscar cert ‘efecte pica a Flandes’ a l’assenyalar que «TV3 també ha d’utilitzar amb tota normalitat les dues llengües de Catalunya».

Colau va estar pendent de Trias. Quan el postconvergent li va negar la veracitat d’unes dades, l’alcaldessa, rabent, li va preguntar si potser qualificava de «mentiders» els treballadors de l’agència de salut municipal.

Els eixos ideològics, això sí, van anar canviant. Així, per exemple, en mobilitat, tant Trias com Maragall van coincidir a assenyalar que el problema de Colau «era que vostè llança dogmes sobre els debats i el que es necessita és respecte a la ciutadania», segons el republicà. Per al postconvergent la mobilitat ciutadana «ha de sortir del consens».

Sirera, Grau i Parera es van llançar a la jugular dels tres representants d’esquerres en la qüestió de la seguretat, sempre amb els fets de la Bonanova de fons. En especial li van buscar les pessigolles a Collboni, per allò que comparteixen part de la bossa de vot, quant a adscripció nacional. I aquí, Colau i Maragall van coincidir tant en l’ideològic com en el pràctic.

Colau, a la passada contra Collboni

En la picabaralla entre el republicà i el socialista a compte de la presumpta no incorporació d’agents dels Mossos d’Esquadra a la ciutat, una cosa que va afirmar Collboni i per la qual Maragall el va qualificar de «mentider», va intervenir l’alcaldessa per asseverar que la col·laboració amb la Conselleria d’Interior (en mans d’ERC) «ha millorat molt». La intervencions de Colau sobre el seu exprimer tinent d’alcalde van ser poques, però quirúrgicament escollides.

Notícies relacionades

Collboni, disposat a pactar amb Comuns o amb Junts per governar a Barcelona

10 reptes als districtes de Barcelona per al pròxim mandat

Trias va evitar la menció a les ocupacions i va percudir en la gestió de la seguretat a partir de la imatge internacional de la ciutat. Igual que en matèria de neteja va fer servir aquest to que al seu dia li va ser reeixit: «¿Que què passa amb la neteja? ¡Doncs que els carrers són bruts!», va exclamar aixecant, gairebé per única vegada, les rialles dels participants.

Maragall va estar atent a repartir el seu temps entre el seu hàbitat natural, el de l’explicació de les seves propostes, i l’haver de colpejar, especialment, Collboni. Poques interaccions es va emportar el postconvergent del republicà, a diferència del que passa en els actes de campanya. I és que el debat es va veure a tot Catalunya i ERC creu que l’atac entre forces independentistes li repercuteix negativament en les urnes. Collboni, faixador, va aguantar el ruixat de la resta i va intentar transmetre que ell havia acudit al debat a explicar el seu programa.