Així es reparteixen els espais per a banderoles i cartells dels candidats a Barcelona

El rostre dels candidats a l’alcaldia de Barcelona presideix molts carrers de la ciutat en forma de banderoles i pancartes. Per exemple a la Meridiana pacificada llueix la imatge d’Ada Colau i a l’arribar al tram de Nou Barris apareix la de Jaume Collboni. ¿Quin és el mecanisme de repartiment d’aquest pastís publicitari a l’espai públic?

L’ajuntament recorda que la llei electoral espanyola, la LOREG, regula la propaganda electoral i en l’article 55 especifica que els consistoris han «de reservar espais especials per a la col·locació gratuïta de cartells, pancartes o banderoles, segons el nombre de vots obtinguts pels partits en les eleccions anteriors». La distribució de les ubicacions correspon a les juntes electorals de zona.

A la capital catalana, a més, la normativa genèrica per penjar cartells es recull en l’ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència a l’espai públic: no es poden instal·lar en aparadors, façanes d’edificis, portes, bastides o persianes.

En períodes de campanya electoral, a Barcelona es reserven espais de la via pública per a la propaganda de totes les formacions polítiques. L’ajuntament posa a disposició de la junta electoral de zona una llista de totes les ubicacions i aquesta les sorteja just abans de la campanya (en aquesta ocasió, el 3 de maig), assignant la disposició de banderoles i pancartes a cada formació.

Control de compliment

Fonts municipals precisen que els serveis municipals de neteja retiren tots els cartells que detecten durant les seves rutes habituals «si es troben fora dels espais habilitats, ja siguin cartells publicitaris que no compleixen l’ordenança o propaganda electoral que es troba fora de les zones establertes en el sorteig», sigui quina sigui la formació anunciada.

En el cas de les banderoles, en aquesta ocasió la força més votada en les últimes municipals, ERC, va ser la primera a accedir al sorteig; li van seguir BComú, i així successivament fins als partits sense representació política, als quals s’atorga només un tram. En canvi, per a les pancartes en creus, l’ordre d’accés al sorteig és invers.

Els punts en repartiment

S’estableixen 92 encreuaments i places on instal·lar pancartes, repartits per la ciutat. D’Aragó amb Entença a plaça Molina, per posar-ne dos exemples. Existeixen diverses condicions quan estan subjectes a elements estructurals: que hi hagi un màxim de dos per fanal i mai en elements artístics; que l’altura mínima de col·locació sigui de tres metres; i que no obstaculitzin la circulació de persones ni vehicles.

Si algú vol un tram que ha quedat lliure pot sol·licitar-lo, tot i que si hi ha més d’una petició respecte a això, s’atorgarà per sorteig.

En el cas dels 72 trams de carrer per a banderoles (amb mateixes restriccions als fanals), la superfície màxima és d’1,2 metres de llarg per 0,9 d’ample, amb un punt de fixació mòbil. No es poden col·locar en altres tipus de suport, ni travessant carrers. En total, sumen 5.882 banderoles.

Les vies principals es divideixen en diferents trams, de manera que un partit pot presidir l’avinguda Diagonal entre Girona i Nàpols, i un altre el mateix carrer entre Lepant i Glòries, per exemple.

Notícies relacionades

Enquesta prohibida de les eleccions municipals a Barcelona: últim sondeig

¿Quin temps farà aquest diumenge per a les eleccions municipals a Barcelona i la resta de Catalunya?

Si després del sorteig algun partit declina col·locar els seus en algun tram, aquest no podrà ser ocupat per d’altres.

També s’han repartit un total de 500 plafons electorals en uns 80 punts per tota la metròpolis.