Des de patinets compartits fins a talls de trànsit: promeses que han caigut dels programes electorals de Barcelona

Josep Bou es va presentar a les eleccions del 2019 sense un programa electoral propi. Es va basar en unes directrius que el partit va elaborar a Madrid per a totes les candidatures municipals, així que l’aquí descrit valia tant per a Móstoles com per a Barcelona, malgrat que cada ciutat té les seves peculiaritats. Daniel Sirera, candidat dels conservadors per a la contesa de diumenge, sí que ha elaborat un document personalitzat, amb 50 compromisos. Toca tres temes vinculats amb la mobilitat i l’urbanisme, i més enllà de bones voluntats, només inclou tres propostes concretes: motos pel carril bus, un pla ‘renove’ de cascos (100 euros), i bonificació del transport públic fins als 21 anys. En el seu cas, la comparativa amb el 2019 és una feina inútil. Perquè llavors no hi havia res concret sobre la capital catalana i perquè ara queda clar que aquest no és un tema prioritari per als populars.

En defensa del partit, allò de les motos al passadís de l’autobús és una cosa que Alberto Fernández Díaz ja defensava en la primera dècada del segle XXI, però no apareixia en el programa del 2019, en què, en canvi, es prometien ajudes per a la renovació dels vehicles més contaminants. En els dos casos s’esmenta el conflicte entre taxis i VTC, però mentre fa quatre anys s’era molt explícit amb la llibertat d’elecció, ara Sirera suavitza el to i planteja «una nova regulació de les VTC que permeti treballar de manera complementària al servei prestat pel taxi». Sobre urbanisme, res concret el 2019. I el 2023 , la revisió de les superilles «que tinguin un impacte negatiu en els veïns».

Es produeix un fenomen interessant a l’analitzar les propostes de Valents en matèria de mobilitat. El 2019, quan Eva Parera formava part de la candidatura Barcelona pel Canvi, liderada per Manuel Valls, es defensava que de manera periòdica, en dies festius, «certes vies de la ciutat de gran circulació» fossin «d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes». És a dir, que el que ja es fa amb el programa municipal Obrim Carrers a Gran de Gràcia i Creu Coberta, s’exporti a altres artèries. De fet, es va fer en una ocasió a Via Laietana i Aragó, just abans de la pandèmia, però mai més se’n va saber res. En les promeses del 2023 se’n va en un sentit que podria considerar-se oposat, ja que Valents aposta per l’«eliminació dels carrils bici que estan en vies ràpides».

El 2019, l’ex primer ministre francès es va aventurar amb la proposta que el transport públic fos gratuït per a joves d’entre 16 i 25 anys, amb l’objectiu, deia el programa «que puguin treballar i estudiar a la ciutat sense barreres econòmiques». El 2023, sota la marca Valents, només es parla d’ampliar la T-16 fins als 18 anys i tornar a l’anterior sistema dela «T-Casual no nominativa que permet l’ús familiar d’aquest títol de transport». És a dir, recuperar la T-10 de tota la vida.

El programa d’Anna Grau el comparem també amb el de Manuel Valls, que va exercir de nau d’unionisme de les municipals del 2019. Perpetrada l’escissió, la periodista ha agafat les regnes de la llista de Ciutadans, que a les enquestes sembla tenir molt poques opcions d’arribar al 5% mínim de vots per obtenir seients al ple. Curiosament, igual com Valents, proposa recuperar la T-Casual no nominal, i igual com en el cas de Parera, bona part de les propostes de Cs persegueixen revertir moltes de les coses que s’han portat a terme durant aquest segon mandat dels Comuns, com les superilles i alguns carrils bici, com el de la Via Augusta. «Corregirem els defectes i improvisació de Colau per aconseguir la màxima seguretat viària per a tothom», diu el programa.

També en aquest cas desapareix la proposta de tancar carrers en dies festius i sí que té un lloc el tramvia –per aturar el projecte–, que el 2019 no tenia cap menció en el document de manaments de Valls. Tampoc hi ha cap menció a la velocitat comercial dels busos de TMB. El programa de fa quatre anys plantejava que fossin 1 km/h més ràpids (la mitjana és d’uns 12 km/h), però en el document de cara diumenge, cap referència.

Entre els programes del 2019, amb Elsa Artadi, i del 2023, amb Xavier Trias, hi ha subjacent una diferència important respecte a la mobilitat. Té a veure amb l’aparcament. Quatre anys enrere, Junts advocava per una «gestió integral i intel·ligent de l’aparcament subterrani perquè tots els vehicles estacionats ho estiguin en pàrquings subterranis». Una manera de defensar que els cotxes potser no han d’ocupar 12 metres quadrats d’espai públic, tenint en compte que passen més del 95% de la seva vida útil aturats. Ara el seu pla –«global i integrat»– inclou tant la superfície, com els soterranis i els que estan en edificis. Sí que hi ha voluntat d’alliberar places a peu de carrer, però per «destinar-les a les motos, als serveis de caràcter essencial i a la distribució urbana de mercaderies».

Analitzats els dos programes, una curiositat: tots dos contenen paràgrafs completament idèntics. Però també hi ha més diferències. O coses que han desaparegut. El 2019, Junts anunciava una regulació del model propi de taxi i VTC. Potser perquè el Govern ja ha anat aprovant decrets que han encotillat el negoci de les llicències de lloguer de vehicle amb conductor, el programa de Trias no esmenta ni una sola vegada les VTC en les seves 174 pàgines de promeses de cara a les eleccions del 28M. Una altra diferència rellevant: fa quatre anys no hi havia cap capítol titulat ‘mobilitat’. El 2023 sí que n’hi ha, i Junts, de fet, té el programa que més vegades utilitza aquesta paraula.

En els programes electorals apareix la connexió del tramvia per la Diagonal. El 2019 per portar a terme la unió pendent entre les Glòries i Francesc Macià, i el 2023 per completar el tram que ja està en obres fins a Verdaguer perquè el ferrocarril urbà pugui connectar el Trambaix i el Trambesòs. No hi ha cap diferència perquè en els dos casos es dona impuls al projecte. Però, tot i que el document actual digui això, durant la campanya el mateix candidat Jaume Collboni ha refredat aquesta possibilitat, fins al punt d’assegurar que potser ara no és prioritat i que la ciutat abans ha de deixar assentar totes les obres que estan en marxa. És a dir, sí però no ara.

El que sí que s’ha esfumat el 2023 és la promesa d’exempció del pagament del bitllet de transport públic els dies de màxima contaminació. El 2019 se citava tímidament la possibilitat de crear un ‘sharing’ associat «als nous models de mobilitat», una proposta que ha desaparegut en el programa socialista del 28M, perquè l’ajuntament sembla que té 100% descartat crear un sistema de patinets compartits de la mateixa manera que ja existeixen les llicències de motos i bicis.

Barcelona en Comú és amb molta diferència el partit que més espai dedica a la mobilitat. Els dos programes, el del 2019 i el del 2023 , contenen diferències més subtilsque importants, com la que fa referència a l’aparcament de vehicles en superfície. Fa quatre anys s’assenyalava la necessitat de «posar fi a la gratuïtat» de l’aparcament de cotxes a la calçada, una tesi que ara ja no apareix tot i que encara queden moltes zones lliures de pagament.

Els canvis són més aviat de paraules que ja no hi són o que han canviat i que, al cap i a la fi, canvien bastant el sentit de la frase. Distribució urbana de mercaderies, per exemple. El 2019 s’apostava per centres de repartiment a cada barri i ara es manté la promesa, però sense concretar on. El que sí que s’ha esfumat és la referència a «combatre la precarietat del sector de mercaderies i la logística».

La bici també presenta petits retocs. El programa de fa quatre anys prometia incentius –beneficis fiscals, suposadament– a comunitats de veïns i edificis que habiliten espais per abicicletes. El 2023 s’anima a això, però sense brandir cap ajuda. També els comuns han esborrat del seu programa la possibilitat que hi hagi un sistema de patinets compartits. De fet, a les seves 159 pàgines, la paraula ‘patinet’ només apareix en una ocasió en el programa electoral d’Ada Colau per al 28M (sis vegades, el 2019). Perquè puguin comparar, ‘bici’ o ‘bicicleta’ apareix 130 vegades.

El verb és el que indica l’acció, i en els programes electorals, i per tant, en el llenguatge polític, abunden fórmules com ‘estudiar’, ‘analitzar’, ‘promoure’ i ‘consensuar’ que més aviat fan poca sensació que allò hagi de cristal·litzar. El 2019, no obstant, Esquerra es va mullar d’allò més amb un tema espinós: «Implantarem un peatge de toxicitat vinculat al dret a l’aire net». Quatre anys més tard, i sense que hagi passat, Ernest Maragall posa la reductora...: «Estudiarem la viabilitat –doble temptativa– d’implantar un peatge urbà de contaminació». Suflé per terra.

Els dos documents esmenten la T-Mobilitat, però amb diferències significatives. El 2019 s’anunciava el desig d’aprofitar l’entrada en funcionament del títol de transport –encara hi continuen treballant...– i apuntava la voluntat de «repensar les actuals corones tarifàries i evitar penalitzar els moviments entre ciutatsmetropolitanes». Això ha desaparegut. Potser és perquè és el Govern qui té a les seves mans el desenvolupament de l’invent (és a dir, també Esquerra) i el cobrament per distància recorreguda és el gran misteri sobre el futur de la T-Mobilitat. En resum: millor no remoure certes coses.