Cinc tendències en les reformes de vivendes a Barcelona després de la pandèmia

Seguint la tendència dels EUA i del nord d’Europa, les cuines guanyen protagonisme i tendeixen a integrar-se amb el menjador i la sala d’estar en el que es coneix com a ‘concepte obert’ si la distribució ho permet. Aquesta disposició permet més interacció familiar i social si hi ha convidats. Si l’espai és prou gran, cada vegada es demanen més illes de cuina o penínsules, que funcionen com a superfície de treball però també per esmorzar o fer àpats informals, amb tamborets. Aquest format obliga a fer caure envans en vivendes antigues, tot i que els que busquen comunicar els espais i guanyar llum, però temen les olors al cuinar trien grans vidrieres com a separadors lleugers. Al guanyar visibilitat la cuina, triomfen els dissenys minimalistes que s’integren discretament amb la resta del mobiliari.

Els lavabos s’han convertit en un espai cotitzat a les vivendes. Són peces que, juntament amb les cuines, solen ser decisius per vendre pisos reformats. Des de fa molts anys és una reforma recurrent canviar banyeres per dutxes (cada vegada més àmplies i amb mampares de disseny), sobretot si només n’hi ha un a la vivenda. Fa gairebé una dècada van irrompre les rajoles que imiten hidràulics antics i donen personalitat als lavabos, tot i que alguns tipus puzle han sobresaturat les reformes. Prevalen els d’estil més clàssic i atemporal, però també les rajoles que imiten el marbre i les pissarres naturals. Quant a colors, el blau i el verd són tons en auge, sobretot en peces que semblen de fabricació artesanal. En aixeteria, després del ‘boom’ del negre com a element trencador, ha arribat el daurat. També s’extingeixen a poc a poc els bidets, tot i que no pocs barcelonins aposten per l’aixeta per a vàters.

La pandèmia amb confinament i el desig de ser a l’aire lliure va revaloritzar com mai els balcons i les terrasses. Pocs tenen el privilegi d’un àtic a Barcelona, però molts altres veïns van optar per millorar el confort dels balcons, amb taules, cadires i plantes. La demanda d’elements per a exterior s’ha disparat a la majoria de botigues de decoració i bricollar, especialment les setmanes prèvies a l’estiu. Els que disposen de prou espai trien elements naturals, amb vímet, ràfia i similars. Fins i tot els elements per a microhort s’instal·len a petites terrasses.

Amb els subministraments pels núvols, els barcelonins miren com mai les opcions que retallin aquesta despesa. D’una banda, rellevant electrodomèstics antics per d’altres d’energèticament eficients, però també millorant els aïllaments de les cases, de vegades aprofitant les ajudes que donen les administracions en aquests casos. El canvi de finestres per d’altres de més aïllants o amb ruptura de pont tèrmic, així com els sistemes d’aerotèrmia i la climatització eficient estan més demandats que mai. La instal·lació d’aire condicionat també s’ha convertit en rutinària després dels últims estius d’altes temperatures. En els casos de reformes integrals amb pressupostos folgats, creix la inversió en domòtica, camí de les llars ‘intel·ligents’.

Un altre efecte postpandèmia és que en molts casos el teletreball conviu amb la presencialitat i milers de barcelonins han fet un lloc a la seva llar a una petita zona de treball. Com que d’espai no en sobra a una ciutat on la dimensió mitjana de vivendes en els nous contractes de lloguer és de 73 metres quadrats, es tendeix a crear habitacions multitusos que serveixin alhora de despatx, vestidor i habitació de convidats, per exemple. Per fer-ho, estan molt en voga els plafons mòbils (com un envà) que articulen espais a la carta, i que es poden separar o ajuntar si fa falta incorporar-los al saló o dividir-los, per exemple.

A l’hora de decorar, conviuen l’estil industrial, amb tocs de metall, amb la naturalitat de fustes clares, ràfies i materials d’aspecte una mica rústic i amb consciència sostenible. L'estil ‘vintage’ continua bategant fort, i l’estil nòrdic, alhora que es valora la recuperació dels elements originals de les vivendes que els donen personalitat: de despullar una biga de formigó com a pilar a deixar el maó vist sense gairebé polir, a elevar al màxim els sostres (després de dècades de falsos sostres) i buscar la volta catalana o la biga per fer-les destacar arquitectònicament. Les parets de contrast, en un to fort, amb papers pintats o llistons de fusta també són un plus.