Eleccions municipals a Barcelona 2023: la guia completa

El maig vinent Barcelona celebra les eleccions municipals del 2023. Aquesta guia completa detalla tot el que cal saber per arribar als comicis ben informat. El següent directori desglossa totes les dates clau del calendari electoral, els principals candidats a l’alcaldia i altres qüestions pràctiques del procés electoral, com el funcionament del vot per correu, qui convoca les temudes meses electorals i com està regulada la participació dels barcelonins d’origen estranger.

Quan comença la campanya i quan es vota

Les eleccions municipals són el 28 de maig de 2023. La data no és casual, ja que se celebren sempre el quart diumenge del mes de maig, tal com dicta la llei electoral (LOREG). En ordre cronològic invers, el 27 de maig, serà la jornada de reflexió, vigília del dia d’eleccions. La campanya electoral dura dues setmanes: del 12 de maig i acaba la mitjanit de divendres 26.

Els partits tenen fins a finals d’abril per presentar la seva candidatura, és a dir, la llista electoral que apareix a les paperetes. Hauran de quedar definitivament proclamades l’1 de maig, després de superar un període d’esmenes. El tret de sortida és la firma per part del govern espanyol del decret de convocatòria de les eleccions locals a tot Espanya: el dilluns 3 d’abril.

Per als absents al maig, vot per correu des de l’abril

Qui prevegi que no podrà estar a Barcelona el dia de les eleccions o no vol acudir en persona a les urnes, hi ha l’alternativa del vot per correu. Per exercir-lo cal sol·licitar la documentació abans del 18 de maig a qualsevol oficina de Correus, mostrant el DNI o NIE i emplenant el formulari oficial que s’entrega in situ. Compte perquè és un tràmit irreversible: una vegada sol·licitat el vot per correu ja no es pot anar a votar en persona el dia de les eleccions.

L’antelació requerida es deu al fet que l’Oficina del Cens electoral comprova la identitat de l’elector enviant al seu domicili un correu certificat. Per completar el tràmit, l’elector ha d’enviar a continuació un altre correu certificat amb la papereta triada, com si l’estigués dipositant a l’urna. El 28 de maig a primera hora, cada taula rebrà les paperetes que li corresponguin rebudes a Correus i transportades pel personal de l’organisme estatal per maximitzar garanties.

Principals candidats a l’alcaldia

Totes les enquestes auguren una carrera a l’alcaldia molt igualada, amb emoció fins a la mateixa nit electoral. A falta de la confirmació oficial el 24 d’abril, aquests són els principals candidats a l’alcaldia de Barcelona:

• Ada Colau (Barcelona en Comú): L’actual alcaldessa de Barcelona i líder dels Comuns es presenta per tercera vegada a les eleccions, així que ha hagut de passar per un procés intern de validació. Es juga completar la seva acció de govern però també el futur del partit, ja que el seu lideratge intern és molt accentuat.

• Ernest Maragall (ERC): El candidat d’ERC aspira a revalidar la victòria en vots que va aconseguir el 2019, tot i que els sondejos preelectorals no li ofereixen seguretat. A banda de guanyar, mirarà d’aconseguir, aquesta vegada sí, la vara d’alcalde que va ostentar amb molt carisma als anys 90 el seu germà Pasqual Maragall.

• Jaume Collboni (PSC): El candidat socialista va deixar el govern municipal per sorpresa aquest gener, després de gairebé 4 anys al comandament de l’àrea d’Economia com a primer tinent d’alcaldia. Va superar mesos de rumors sobre la seva idoneïtat com a alcaldable i finalment serà per tercera vegada consecutiva cap de llista del PSC.

• Xavier Trias (Junts): el veterà polític torna a l’escena municipal, després de jubilar-se, per destronar Ada Colau, que el va rellevar al càrrec el 2011 després d’un sol mandat com a alcalde. Junts el va convèncer per presentar-se en vista de les bones perspectives que li donaven les enquestes internes; i, en efecte, el seu retorn ha sacsejat la cursa electoral aquest hivern.

• Daniel Sirera (PP): El Partit Popular recorre a un home del partit, de tarannà tranquil i tranquil·litzador, després dels turbulents quatre anys liderats per Josep Bou. L’elegit, a més, coneix el consistori, del qual va ser regidor entre 1996 i 1999.

• Anna Grau (Ciutadans): La diputada del partit taronja, ungida per la direcció en un moment d’agitació interna, ha guanyat les primàries de Cs al derrotar Koldo Blanco. A més de la cursa electoral haurà de ser rostre del grup municipal, atesa la sortida de la seva presidenta, Luz Guilarte, i el controvertit intent del regidor Paco Sierra de succeir-la.

• Gonzalo de Oro-Pulido (Vox): La formació ultra va canviar de plans a l’octubre i va elegir com a alcaldable aquest empresari gestor de patrimonis, que des del 2021 coordina el partit a Barcelona. El seu principal objectiu és entrar al consistori per primera vegada. Per fer-ho, necessita superar un llindar de vots del 5%.

• Eva Parera (Valents): Lidera des de fa mesos la vertebració del partit successor de Barcelona pel Canvi, la plataforma que va crear Manuel Valls per presentar-se als comicis juntament amb Ciutadans el 2019. Serà cap de llista després d’un mandat sencer com a regidora i un breu pas pel Parlament de Catalunya com a diputada del PP.

• Basha Changue (CUP): La CUP intenta recuperar la representació a l’ajuntament. En va tenir només entre el 2015 i el 2019, amb tres regidors. Després de no aconseguir revalidar les cadires amb Anna Saliente com a candidata, ara aposta per l’activista Changue, que es va estrenar en política com a regidora a Moià.

• Daniel Vosseler (Barcelona Ets Tu): L’advocat torna a presentar-se amb un programa marcadament anti Colau, després de quedar-se a uns quants avals per passar el tall de la Junta Electoral el 2019.

¿De qui depenen les meses electorals?

Les eleccions les convoca el Govern espanyol a totes les localitats: firma el Reial Decret deConvocatòria 55 dies abans de les eleccions. No obstant, no s’encarrega de la constitució del col·legis. La gestió de les meses electorals recau en els ajuntaments. És important remarcar que sol·licitar el vot per correu no invalida que la persona pugui ser escollida com a membre de mesa.

Notícies relacionades

Mapes | Aquí se la juguen els partits catalans en les eleccions municipals

Enquesta prohibida de les eleccions municipals a Barcelona: últim sondeig

Hi ha altres condicionants estatals. El nombre de regidors que corresponen a cada municipi el fixa la llei electoral, la LOREG, amb un barem centrat en el nombre d’habitants. Els partits polítics que superin el 5% dels vots, que és el mínim que estableix la llei, aconseguiran representació en aquest ajuntament. D’altra banda, la Junta Electoral Central ha de vetllar per la transparència i mantenir unes garanties en el procés electoral. Té la màxima autoritat durant el període electoral. Està formada per magistrats del Tribunal Suprem i catedràtics de Dret, Sociologia o Ciències Polítiques.

¿Qui pot votar?

En les eleccions municipals poden votar tots els espanyols majors d’edat que visquin actualment a l’Estat. També tots els ciutadans de la Unió Europea establerts en territori espanyol de manera oficial. Quant a la resta de països del món, poder votar depèn que existeixi un acord de reciprocitat entre els dos Estats. Actualment, Espanya té en vigor aquest pacte amb Noruega, l’Equador, Nova Zelanda, Colòmbia, Xile, el Perú, el Paraguai, Islàndia, Bolívia, Cap Verd, República de Corea i Trinitat i Tobago.