Tomb electoral a 5 carrers de Barcelona que han sigut polèmics aquest mandat

Multitud de factors decideixen elvot dels barcelonins, a més d’una ideologia més de dretes o d’esquerres i de la identificació nacional. En unes eleccions municipals el component quotidià té també un gran pes: la percepció sobre el carrer i el barri de cada votant resulta crucial.

En aquest sentit, té especial interès els resultats de les eleccions d’aquest diumenge en aquelles zones de Barcelona que han sigut escenari d’un conflicte o d’una polèmica municipal. I és que actuacions directament realitzades per l’Ajuntament, com implantar una superilla o tancar el mirador del Turó de la Rovira, poden canviar o consolidar desenes de vots en funció de si l’elector aprova o no la decisió presa per l’administració. Més encara en llocs on s’han evidenciat discrepàncies entre els dos socis de govern, BComú i el PSC, com la ronda Sant Antoni després de la retirada de la llosa del mercat provisional.

Comparats els resultats de 2019 i dels d’aquest diumenge 28 de maig, emergeixen diversos girs electorals en punts calents del mandat. Els mapes i gràfics a continuació mostren què van votar fa quatre anys i què han votat ara els veïns de les àrees que han protagonitzat grans titulars aquest mandat.

La Bonanova

L’escenari de conflicte més recent és la plaça de la Bonanova. En aquest punt del districte de Sarrià-Sant Gervasi ha esclatat aquest abril un conflicte molt polititzat per dues cases okupades. Protestes auspiciades per partits com Ciutadans i Valents, a més de l’entitat Mi Barrio Seguro que exerceix de marca blanca veïnal de Vox i de l’empresa Desokupa, han pressionat els Mossos d’Esquadra per executar un desallotjament que en realitat depèn de la justícia. La conseqüència: dies de molta tensió a peu de carrer a la Bonanova i manifestacions contraposades al centre de la ciutat.

La plaça Bonanova mostra un clar gir electoral, marcat per la transformació de la dreta constitucionalista. Fa 4 anys aquesta zona va ser un dels bastions de la candidatura liderada per Manuel Valls. Aquest mes de maig la Bonanova s’ha entregat a Xavier Trias de manera incontestable: és el més votat a totes les seccions censals al voltant de la plaça amb percentatges superiors al 40%. I els dos partits hereus d’aquella coalició electoral, Ciutadans i Valents, han quedat fora del consistori i a la Bonanova amb prou feines han tret rèdit a les protestes que van impulsar.

Búnquers del Carmel

Un altre escenari recent de controvèrsia és el Turó de la Rovira, al cim del qual se situa un mirador tan popular que ha mort d’èxit. Les aglomeracions de turistes i l’incivisme nocturn amarguen el dia a dia dels residents als voltants d’aquest enclavament panoràmic, conegut popularment com els búnquers del Carmel. Per evitar festes i molèsties, el districte –en mans del PSC– ha decidit tancar el mirador i tancar-lo cada tarda perquè no s’hi pugui accedir en l’hora més freqüentada, el capvespre. Part del veïnat està en contra del tancament i no pocs turistes s’hi colen cap al tard.

El 2019 les dues seccions censals que envolten el mirador se les van repartir el PSC i ERC. Quatre anys després, Trias aconsegueix la que van liderar els republicans. Els Comuns no han aconseguit ser hegemònics en cap de les dues, malgrat ser el partit més partidari d’un decreixement turístic. És més, fins i tot han retrocedit una mica. La tanca, aparentment, passa poca factura als socialistes.

Superilla: Consell de Cent i voltants

La política urbanística estrella del mandat es diu Superilla. La pacificació de cinc carrers molt cèntrics de l’Eixample, defensada per l’equip d’Ada Colau i qüestionada pel PSC i l’oposició, té un gran ressò a la campanya electoral i segur que influirà en els resultats del 28M. La via on té més impacte la restricció de circulació és Consell de Cent, amb girs obligatoris en cada encreuament. Les obres estan a punt d’acabar però ja llueixen a les xarxes socials. La inquietud sobre l’impacte en els lloguers o el trànsit en carrers veïns com ara València i Diputació podien ser factors clau per als votants.

Les urnes ja han aclarit aquest dubte: ni premi ni càstig per a Colau. Consell de Cent creua un bon nombre de seccions censals, que fa quatre anys van quedar pintades de tres colors: Comuns, ERC i Manuel Valls. Quatre anys i una Superilla després, només s’aprecien dos colors: el morat de Colau i el blau de Xavier Trias, dos candidats amb un missatge molt clar a favor o en contra del projecte. La posició intermèdia d’ERC no sembla haver seduït. En nombre de vots, els Comuns pugen 4 punts, però Trias creix més de 14 i dobla resultat. Els socialistes es mantenen gairebé intactes i ERC cau a la meitat.

Ronda de Sant Antoni

Si un punt de Barcelona escenifica la confrontació de models de ciutat entre els dos socis de govern actuals, Comuns i el PSC, és la ronda Sant Antoni. La pressió veïnal ha aconseguit accelerar la retirada de la llosa de formigó que va quedar a la via després del desmantellament del mercat provisional, una pacificació de facto que havia atret mals usos i degradat la zona. La reurbanització ha dividit el govern i el veïnat, ja que els Comuns han aprovat prohibir el trànsit almenys en un tram, mentre que el PSC prefereix que es mantingui carril bus doble i la càrrega i descarrega.

El mapa de vot del 2019 va deixar una clara hegemonia del partit d’Ada Colau a la zona, amb l’excepció d’un tram al costat Raval on va guanyar el PSC i dues illes pròximes del costat Eixample on es va imposar ERC. Aquest diumenge els Comuns van tornar a arrasar a la ronda Sant Antoni: tota morada. Els de Collboni van canviar la victòria en una secció censal de Valldonzella per l’altra dos carrers més avall, també al Raval. Els dos partits creixen una mica en percentatge de vot. De nou aquí el buit conquerit per Ernest Maragall fa quatre anys se l’emporta Xavier Trias.

Túnel de Glòries i tirolines

Notícies relacionades

Resultats per barris de les eleccions municipals de Barcelona 2023

La superilla de l’Eixample ni premia ni castiga Colau, però dona la victòria a Trias

Un altre enclavament interessant és la plaça de les Glòries, immersa en una forta transformació. El nucli de vivendes més pròxim és a la Gran Via, on a més s’han succeït diverses queixes per les cues de cotxes que va generar l’estrena dels túnels, el soroll nocturn en unes tirolines tàctiques i el retard del gran passeig verd promès.

Va ser també una de les àrees en disputa entre Comuns i ERC en les eleccions del 2019. Els dos partits que van arribar gairebé empatats a les urnes van aconseguir vots en aquesta zona pràcticament a parts iguals. El resultat d’aquest 2023 mostra una bona resistència dels Comuns a la zona, però destaca com a novetat el desembarcament del PSC a les places que abans eren republicanes.