Ordre municipal
La supressió de 30 terrasses «incomplidores» al centre de Barcelona obre una altra guerra amb l’hostaleria
Vint-i-vuit terrasses més de Ciutat Vella hauran de tancar abans
La pugna per les terrasses covid de Barcelona en consolida 500 de noves
Barcelona manté la bonificació de la taxa de terrasses el 2023
Els afectats, entre els quals figura l’històric Salamanca, esperen el resultat de les seves al·legacions
A1-175902296.jpg /
L’hostaleria de Ciutat Vella està revolta per partida triple en els últims temps. L’última crisi es viu a la trinxera que formen una trentena de terrasses que no han obtingut la renovació per a aquest any per acumular infraccions i s’han de desmantellar. Els afectats estan presentant al·legacions per evitar-ho, perquè en alguns casos el local on s’ubiquen és tan petit que la continuïtat del negoci queda a la corda fluixa sense la seva habitual terrassa, que en alguns casos fa dècades que funciona. El districte creu que ha arribat l’hora d’alliberar espai públic a costa d’«incomplidors», mentre que el Gremi de Restauració replica que algunes denúncies són desmesurades i que els resultats electorals haurien de ser suficients per paralitzar la mesura.
L’anunci d’aquesta mesura per part del regidor Jordi Rabassa a finals de març va caure com una galleda d’aigua freda al sector. Se sumava a l’emprenyament de fa uns mesos per la no consolidació de la majoria de les seves terrasses covid (amb permisos extraordinaris des de la pandèmia), al contrari que en altres districtes on es van poder convertir en permanents. Però a més plovia sobre mullat, amb la retallada horària aplicada als establiments de diversos carrers, als quals s’han afegit 28 afectats més, segons va anunciar precisament aquest dimarts l’ajuntament.
En el cas de les 30 terrasses a les quals no es renovarà el permís de terrassa aquest any, les casuístiques són variades. Hi ha negocis petits, i també algun de molt conegut, com el Taller de Tapes de Sant Josep Oriol, o una de les dues grans terrasses del Salamanca, al barri mariner. L’afectació va de perdre les sis taules d’uns fins a les 30 que ostentava l’últim esmentat, amb importants pèrdues econòmiques, addueixen en el sector.
De la Barceloneta al Gòtic
L’ajuntament no ha volgut detallar la llista per no posar el focus en cap empresari, però sí que se sap que bona part s’ubiquen al passeig de Joan de Borbó (Barceloneta), així com a la Rambla o la plaça de Sant Josep Oriol (Gòtic). «Ho fem amb les més incomplidores», va remarcar el regidor fa dos mesos. Malgrat l’increment d’inspeccions i de multes, va relatar, alguns operadors van continuar sense respectar la normativa, sumant fins a cinc incompliments. Per aquest motiu, va decidir recórrer a aquesta mesura pionera de no renovar llicències per un any. Ho va justificar en el «respecte a l’espai públic. No respecten la vida comunitària». «Comencem amb aquestes, però l’any que ve en farem més: no concedirem renovació de llicències (en aquestes circumstàncies)».
Va deixar clar que hi ha un temps d’al·legacions (encara en marxa), però que després del període administratiu «hauran d’acabar retirant la terrassa».
En el cas de l’entorn de la plaça de Sant Josep Oriol, l’impacte serà evident perquè desapareixeran la meitat de les terrasses. En concret les del Taller de Tapes, el Bar Mono (un dels èxits més recents de la zona), Mateo i el Patapas. Els afectats assenyalen que en alguns casos la sanció els va arribar per parar dues taules de més en casos en què un grup familiar necessitava més espai, o per una estufa o sortir del perímetre marcat. Assenyalen que, si col·loquen les taules entre les marques que dicta el consistori, els comensals estan a només uns centímetres entre taules.
Un d’ells explica que ja han viscut una retallada de vuit a sis, i finalment, quatre taules, que els va suposar suprimir llocs de treball, i que ara no descarten fins i tot el tancament del negoci. Al seu interior gairebé no hi ha espai per assumir els costos del lloguer, diuen.
El Gremi de Restauració de Barcelona, que representa jurídicament la meitat dels casos, veu sorprenent la decisió municipal a les portes de la temporada alta i tenint en compte que, segons l’ordenança vigent, les llicències s’haurien renovat automàticament l’1 de gener.
Suposada persecució
«La finalitat real no sembla fer complir la normativa, sinó continuar la campanya de fustigació als restauradors que el districte ha portat a terme durant tot el mandat», opina el seu director, Roger Pallarols. També creu que «la precipitació d’una actuació contundent per part de l’Administració», que seria «molt mediàtica», es va enfocar amb vista a les eleccions municipals.
El gremi qüestiona algunes infraccions, que «són gairebé absurdes», com utilitzar una glaçonera amb peanya, i creu que l’objectiu és «perjudicar el sector amb un assetjament constant» fins a desgastar-lo. Alguns operadors asseguren haver viscut inspeccions continuades.
La patronal ha presentat, en conseqüència, al·legacions que apunten a un «procediment ple d’irregularitats, al no renovar llicències ja renovades». «L’administració se serveix de les seves moltes prerrogatives per apallissar els restauradors», insisteix Pallarols.
Després dels resultats electorals de diumenge passat, el sector creu que «la ciutadania ha dit prou a aquesta manera de governar la ciutat, a la cultura de la confrontació i la persecució de les activitats econòmiques». El gremi defensa el «compliment de les normatives» i afirma fer pedagogia tot l’any entre els seus associats, però manté que els 30 expedients no poden prosperar per falta de base jurídica i «han de ser arxivats».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- De l’avís a Vinícius a la filtració al City
- El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts
- LA GALA DE LA PILOTA D'OR ¿Com es va blindar Aitana Bonmatí?
- Mapes Aquesta és la zona zero de València on ha colpejat la pitjor dana del segle
- Begoña Gómez, imputada per apropiació indeguda i intrusisme