El Col·legi de Periodistes de Barcelona rendeix homenatge als professionals que compleixen 35 anys com a membres

El 1988, va arribar Gorbatxov a la presidència de Rússia, es van celebrar els Jocs Olímpics de Seül, es va produir la revolta a Palestina, una vaga general va paralitzar Espanya, va morir Josep Tarradellas... Aquell any, també, el Col·legi de Periodistes de Barcelona va rebre nous col·legiats, als quals aquest dijous va rendir homenatge al Reial Cercle Artístic de Barcelona, per complir-se el 35è aniversari.

Entre els assistents es trobaven Núria Ribó, Albert Gimeno, Xavier Casinos, Jesús Albalat, Gabriel Jaraba, Xavier Campreciós i els fotògrafs Xavier Jubierre i Ricad Fadrique, a més del dibuixant Òscar, autor de la simpàtica auca sobre el periodisme que il·lustrava el diploma que van rebre els col·legiats.

En l’acte, Joan Maria Morros, actual degà del Col·legi, i els periodistes Ramon Bessa i Montse Armengou, dos dels homenatjats, van fer un recorregut pel periodisme fins a arribar als nostres dies, amb la vista posada en el futur. «El periodisme actual va de la redacció al carrer i no del carrer a la redacció», lamentava Bessa, redactor d’esports d’‘El País’, ja que cada vegada el periodista es desplaça menys al lloc on passen les coses.

L’amenaça de Franco

Així mateix, va assegurar que la lluita contra les ‘fake news’ passa pel periodisme, cada vegada més «necessari». I va recordar una anècdota del periodista Antonio Franco, director d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, en la qual, amb el seu peculiar estil, tant directe com intimidatori, deia als redactors que feia dies que no rebia cap trucada de queixa i això volia dir que no estaven fent bé la seva feina. «Si això continua així, us faré fora a tots», els deia.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Per la seva banda, Montse Armengou, directora de ‘Sense ficció’, de TV-3, va fer un recorregut per les efemèrides d’aquell any, a les quals va afegir, amb ironia, «que Isabel Preysler es va casar per tercera vegada», i per les tecnologies, de la màquina d’escriure elèctrica amb la qual va començar als ordinadors. Així mateix va relativitzar els perills actuals, perquè sempre n’hi ha hagut, com les ‘fake news’, perquè «des de sempre la gent ha fet soroll», i va recordar que les pressions sempre han existit. El que sí que va confessar que li produeix inquietud a la periodista és la IA i va denunciar la precarització de les redaccions i va insistir en la necessitat de les empreses periodístiques d’invertir en professionals. «Si no, estem perduts», va emfatitzar. 

Així mateix, va apuntar que les noves tecnologies han democratitzat la informació i com a dona, que també va viure assetjament en una redacció, va posar èmfasi que, malgrat que cada vegada hi ha més dones en aquest àmbit, no es compleix la paritat. Per acabar recordant que «l’objectivitat no és la neutralitat».