¿Què tenen en comú els electors de Sarrià i de Nou Barris?

De fet, la correlació entre el vot i la renda ha sigut un dels temes més repetits a les xarxes aquesta setmana, després d’una entrevista a la poetessa Juana Dolores a TV-3 que ha obert un debat sobre aquest tema. ¿Però existeix aquesta correlació? ¿Com s’explica el fenomen de Vox?

Tradicionalment, el vot en clau socioeconòmica ha predominat a Espanya des de l’inici de la democràcia, però amb l’auge de nous partits i diferents contextos polítics això ha canviat en alguns votants. En les eleccions del 28M vam veure com hi va haver una correlació entre viure en un barri de renda alta i votar certs partits. Això es va donar, per exemple, en el cas de la llista Trias per Barcelona, que va obtenir els millors resultats als barris amb més renda de la ciutat. 

https://www.datawrapper.de/_/LJSvs/ https://www.datawrapper.de/_/SWZOK/Barcelona en Comú obté millors resultats a les zones de rendes baixes i mitjanes, tot i que perd vots en aquests barris en comparació amb els resultats de les eleccions del 2019. El mateix passa amb els vots al PSC, que també mostren una correlació amb el nivell de renda.

No obstant, el cas de Vox és diferent. Aquest partit polític ha aconseguit convèncer no només els votants de més renda, sinó també els de rendes baixes. I és precisament a les zones més acomodades i a les més vulnerables on Vox ha crescut més respecte a les eleccions del 2019. 

De mitjana, una família de Nou Barris ingressa 30.212 euros nets anuals, la meitat que una que viu a Sarrià-Sant Gervasi, amb 67.850 euros, segons les últimes dades del 2020 de l’Institut Nacional d’Estadística. ¿Com s’explica llavors que persones que, a priori, pel seu nivell socioeconòmic, no sembla que tinguin valors i interessos compartits, votin pel mateix partit?

https://www.datawrapper.de/_/oinYU/Un fenomen de tot Europa

Un fenomen de tot EuropaGran part de l’electorat de Vox ve de votar anteriorment a partits conservadors i liberals –en el cas espanyol, Partit Popular i Ciutadans–, però també hi ha una part de votants que abans s’abstenien i ara voten partits d’extrema dreta: són aproximadament el 25% del total de votants, segons un estudi alemany publicat el 2021 que analitza diferents partits europeus. 

El mateix estudi calcula que només una de cada 10 persones que voten l’extrema dreta són antics votants de partits situats a l’esquerra dels socialdemòcrates. Unes dades que coincideixen amb l’enquesta postelectoral del Centre d’Investigacions Sociològiques del 2019, quan la gran majoria dels votants de Vox en aquelles eleccions havia votat el PP el 2016 (56%), el 8% s’havia abstingut i un 1% havia votat Podem.

Desencisats amb el sistema polític

Desencisats amb el sistema políticUn dels denominadors comuns entre aquests votants és l’anomenat vot protesta. És a dir, són persones que no comparteixen les polítiques o valors de l’extrema dreta però que les voten perquè estan decebudes amb el sistema polític actual, segons explica el politòleg Kai Arzheimer al capítol 8 del llibre ‘La derecha radical’.

Notícies relacionades

El cas de la doble papereta que Vox esgrimeix per pugnar pel tercer regidor a BCN

Així queden repartits els 188 consellers dels 10 districtes de Barcelona

Això no passa només a Barcelona o Espanya, sinó que és un fenomen que també sorgeix en altres partits d’extrema dreta a Europa. Les persones que no es troben representades pel sistema polític actual i senten una alienació cap a les elits tradicionals i les seves polítiques exerceixen el seu vot cap a formacions de nova creació.

Toni Rodon, doctor europeu en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, ha fet càlculs estadístics per analitzar la relació entre el vot a Vox i les característiques dels barris on va obtenir més bons resultats en les passades municipals de Barcelona. Una de les seves conclusions és que el partit no va aconseguir millors resultats en les seccions censals amb més percentatge d’immigrants, és a dir, no hi ha hagut relació entre aquests dos factors, malgrat que va ser un dels temes més presents en el seu discurs de campanya.