Mobilitat, urbanisme i vivenda: ¿en què es diferenciarien l’alcalde Trias i l’alcalde Collboni?

És segurament el punt de programa en el qual més difereixen els socialistes i els neoconvergents. El PSC promet finalitzar la connexió del tramvia «per l’avinguda de la Diagonal», mentre que Trias assegura que no executarà la segona fase, la que va de Verdaguer fins a Francesc Macià, i a canvi posarà en funcionament la no nada línia D30 de la xarxa ortogonal, la que en el seu moment es va pensar que podia travessar tota la Diagonal de Barcelona. Junts parla d’«autobusos sostenibles d’alta capacitat», una cosa que l’exalcalde ja defensava en la seva etapa al capdavant del consistori, però que no va tenir temps de portar a terme amb la irrupció de Colau el 2015.

Passa, i no és cosa menor, que Collboni ha esmenat el seu propi programa durant la campanya, fins al punt d’afirmar que la connexió potser no s’hauria de finalitzar en el mandat següent, perquè abans, va defensar l’alcaldable del PSC, la ciutat ha d’assumir i adaptar a totes les obres que avui estan en marxa. És a dir, està a favor que les vies connectin el Trambaix i el Trambesòs, però tampoc s’ha de córrer.

Seguint el fil del tramvia, en el que sí que estan d’acord els dos partits és en la recuperació del Tramvia Blau, que va fer el seu últim viatge el febrer del 2018, fa ja més de cinc anys.

A Trias se li van llançar al coll quan en un acte va dir que Barcelona «és una ciutat de motos». El cert és que tenia raó. Però també és una ciutat de cotxes, de bicis, de taxis, de patinets i, sobretot, de vianants. Com a ‘rival’ més dèbil en la jungla urbana, els vianants són com les dones i les criatures en les pel·lis antigues: els primers que s’han de protegir. En el seu programa, Junts promet explícitament «baixar a la calçada motos i bicis» i una «millor gestió de l’aparcament que permetrà alliberar progressivament les voreres».

El PSC no van tan lluny i dins d’un «pla del vianant» –agafin-se fort quan un polític posa el prefix ‘pla de’ a un projecte– avança la seva voluntat d’«alliberar d’obstacles les voreres». Això, sí, el programa socialista –més concret a l’hora de desenvolupar idees– s’obliga a pintar 20.000 noves places de moto a la calçada, per a així poder acariciar la xifra de 100.000. Trias també parla de pintar més llocs per a motocicletes a l’asfalt, però sense concretar.

N’hi prou de pegar un tomb per adonar-se que la normativa no es compleix. Un exemple: totes les motos de l’Eixample haurien d’estar aparcades en paral·lel a la calçada perquè la vorera no arriba als sis metres d’ample.

Trias solia dir, en la seva etapa d’alcalde, que a Barcelona no sobren cotxes, que el que sí que passa és que haurien de ser elèctrics. Feia referència a les emissions contaminants, al diòxid de carboni, però esquivava que el rodolament i els frens generen partícules en suspensió igualment nocives. En qualsevol cas, ja llavors, i d’això fa més de 10 anys, l’electrificació era una cosa que CiU tenia molt present. I, per tant, també Junts li dedica un bon tros de programa electoral.

En aquest context, l’exalcalde es llança a la piscina amb la promesa d’instal·lar 25.000 punts de recàrrega elèctrica tant en aparcaments públics com privats, un pla que porta enganxat el projecte d’introduir plaques fotovoltaiques als edificis, «amb connexió directa als vehicles que estiguin aparcats a l’immoble». Sobre les motos, es limita a prometre l’«impuls» de la seva electrificació perquè sigui un vehicle «plenament sostenible».

Els socialistes, en canvi, sí que centren els seus esforços en les dues rodes. Collboni es compromet a tirar ndavant un «programa per canviar el motor de 50.000 ciclomotors i motocicletes en quatre anys amb subvencions de 600 euros per vehicle i una inversió de 30 milions d’euros». Sobre els carregadors, al pla vigent de recàrregues Endolla’t disposa de 700 endolls. La idea del PSC és arribar als 3.300 el 2024.

Els eixos verds no apareixen ni una sola vegada en el programa electoral del PSC. Ni en singular ni en plural. L’aposta dels socialistes per augmentar l’espai verd i per als vianants a Barcelona passa per la recuperació d’interiors de poma, una cosa que es va començar a executar a la Torre de les Aigües el 1987. Fins a la data ja s’han recuperat 45 patis i la promesa socialista parla de 30 pomes més els pròxims vuit anys, amb una inversió de 170 milions d’euros. Tot, sota la premissa, va dir Collboni, que el projecte de Superilla Barcelona és «inviable».

Trias sí que cita els eixos verds, però per fer una auditoria sobre els quatre primers, executats en l’ocàs del mandat present. En aquesta fase de revisió, Junts avança la seva voluntat de recuperar els xamfrans que siguin possibles perquè es puguin tornar a utilitzar per a la distribució urbana de mercaderies. També prometen retirar «el màxim d’elements d’urbanisme tàctic en el mínim de temps possible». Sobre urbanisme, també culminaran «la transformació de la Diagonal seguint el model desenvolupat entre Francesc Macià i el passeig de Gràcia», obra empresa, precisament, durant el mandat de Trias com a alcalde (2011-2015).

Junts també es compromet a «transformar la Gran Via per convertir-la en un veritable eix econòmic metropolità, des del Llobregat fins al Besòs», i anuncia la culminació del passeig de les Aigües, pensat en temps de Pasqual Maragall i pendent en el seu tram de l’Arrabassada. En una línia, com si fos poqueta cosa, Trias també desempolsega el seu pla de les portes de Collserola, nous i monumentals enllaços de la ciutat amb el pulmó de Barcelona que en la seva era d’alcalde no va aconseguir impulsar.

Els dos partits tracten de manera molt succinta la zona de baixes emissions. Cap dels dos planeja ampliar les restriccions. Més aviat al contrari, ja que Trias es planteja avaluar el seu funcionament respecte al gremi de transportistes, les persones vulnerables i els vehicles clàssics i històrics. Collboni cita la ZBE com a context per parlar de les rondes. Sense més ni més. Ni el PSC ni Junts dediquen una sola paraula al peatge urbà, que sí que plantegen, amb matisos, Esquerra o Barcelona en Comú.

Quant als radars de velocitat dins de la ciutat, el PSC no diu ni una sola paraula al respecte en el seu programa electoral, però, en un debat electoral, la regidora de Mobilitat, Laia Bonet, va assegurar que els socialistes aposten per instal·lar més controls al nucli urbà. Junts, en canvi, no només creu que 17 són suficients (cal sumar-hi quatre radars més de tram), sinó que promet estudiar si és necessari que estiguin actius tot el dia, tenint en compte que alguns limiten a 30 km/h per la proximitat d’una escola.

Sobre el projecte de ciutat 30 (que aquest sigui el límit a tota la ciutat, o a gairebé tota), en un debat electoral, Francina Vila (Junts) es va posicionar a favor, mentre que Bonet va preferir no mullar-se.

Conscient que el problema d’accés a la vivenda no s’arregla en un mandat, Trias planteja un acord a 30 anys vista (sis mandats) que inclogui no només les administracions públiques, sinó també tot el sector privat implicat en la construcció. Sense concretar quants pisos s’haurien d’aixecar, sí que anuncia la seva voluntat de reformar la mesura que obliga les noves promocions o grans reformes a reservar el 30% dels pisos a vivenda protegida. «Buscarem mesures alternatives», diu el programa electoral.

Collboni és més concret. Però recordin-ho: els programes electorals no són vinculants. L’alcaldable socialista estima que el 2050 Barcelona disposi d’un 15% de vivendes assequibles, el percentatge que es considera mínim per garantir l’accés a un pis digne. Igual que Junts, el PSC també doblegarà la reserva del 30% impulsada per Ada Colau (amb els mateixos socialistes com a socis de govern). Com a alternativa, el partit que lidera Salvador Illa planteja que aquest percentatge «es pugui transformar en una aportació econòmica del promotor privat a l’ajuntament». Amb aquests recursos, diu el programa, comprarem terreny, preferentment al mateix barri o districte, i farem vivenda assequible de lloguer.