Barcelona elogia la clatellada europea sobre les VTC: «Ens confirma que anem en la bona direcció»

Nit electoral en el microcosmos del taxi i les llicències VTC. És mitjanit, compareixen els líders polítics i, sorpresa, tothom creu que ha guanyat. El mateix guió s’ha repetit aquest dijous després d’haver-se conegut la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que tomba el reglament que el 2019 va posar límit a les credencials de lloguer de vehicle amb conductora Barcelona i el seu entorn metropolità: 1 per cada 30 taxis. En això no hi ha discussió, i tampoc tindria sentit perquè fa 10 anys que es va trencar l’equilibri, però és en la lletra petita del saberut text jurídic on reposa la victòria col·lectiva. La patronal de les VTC diu que la sentència demostra que tota restricció, aquesta i les que s’han anat impugnant, és poc menys que il·legal. Mentrestant, des de l’administració pública s’indica que els togats potser hagin fet caure una normativa antiga, però recolzen el que està en vigor.

La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, ha sigut l’encarregada d’aportar la versió municipal i metropolitana. No el portava a sobre, però la seva principal carta és un informe de 40 pàgines sobre l’impacte de les VTC en l’àmbit de Barcelona. Perquè la sentència deixa clar que la doble llicència, la que pot atorgar el Ministeri de Transports i l’extraordinària que també poden reclamar els ens municipals, té sentit, i a més les habilita per crear condicions pròpies sempre que responguin a «criteris d’interès general». Aquí és on entra el VAR i uns i altres veuen coses diferents sobre el que ha passat al terreny de joc. L’estudi del consistori porta la firma del Centre per a la Innovació en el Transport (Cenit), i precisament busca blindar aquesta competència partint de tres factors: la congestió, la contaminació i l’ús del transport públic, posant com exemple els casos de Nova York, San Francisco o Madrid.

La conclusió de l’informe és que les VTC estan en l’origen de molts mals urbans. Aporta un estudi del 2021 als Estats Units que diu que si tots els viatges amb vehicle privat es fessin amb VTC, el consum global de combustible creixeria un 20%, mentre que la congestió, els accidents i el soroll es dispararia un 60%. Cita una altra investigació, en aquest cas feta a la Xina, país on aquests vehicles, diu el Cenit, van disparar la presència de micropartícules un 50%.

Tot més clar

La tinenta d’alcaldia assegura que la sentència «clarifica el marc legal» en què bascula l’Administració «per garantir el bon funcionament de la ciutat». «El tribunal europeu confirma que el treball d’aquests últims anys va en la bona direcció», remata Sanz, amb referència al decret del Govern aprovat el juliol del 2022. És a dir, segons la seva manera de veure, la sentència sí que diu pestes sobre el reglament metropolità del 2019, que de fet no està en vigor perquè va ser impugnat, però alhora avala tot el que deixa negre sobre blanc el document aprovat fa menys d’un any, en què apareixia la controvertida condició de la longitud mínima dels vehicles: 4,90 metres.

Notícies relacionades

El taxi de Barcelona tornarà al carrer el 14 de juny per exigir la limitació de les VTC interurbanes

El futur del mercat de les VTCs, en mans del pròxim Govern

L’informe del Cenit, ha avançat la regidora dels Comuns, ja ha sigut enviat a totes les administracions implicades (Generalitat i Govern, a més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona) perquè puguin comprovar que qualsevol restricció de llicències VTC té darrere una justificació que apel·la, com reclama Europa, a l’interès general de la ciutadania. «Barcelona serà pionera a l’hora de proposar accions perquè prevalgui el dret al transport públic i la mobilitat i perquè no hi hagi més emissions contaminants i més congestió a la ciutat», ha resumit la tinenta d’alcaldia. «Els impactes dels serveis VTC poden ser rotunds en l’àmbit ambiental i de mobilitat partint de les dades d’altres ciutats», diu l’informe, que també reporta el cas de Madrid, on Cabify i Uber, assegura, «estan captant passatgers de l’autobús urbà».

«Tota aquesta problemàtica i els efectes negatius observats a les ciutats més similars a Barcelona requereixen, per tant, la gestió per part de les administracions que permetin limitar l’impacte», acaba dient l’informe del Cenit. Fins on arribi aquesta regulació o quina longevitat tindrà la norma vigent, s’ha de veure.