Barcelonejant
El Superman de Barcelona: salta fileres de fins a 11 persones pel carrer
Se t’asseca la gola de cop. Com a Feijóo a l’intentar parlar anglès. Allà estàs, amb cara de ‘glups’, braços en creu, la catedral de fons i aquesta música èpica que precedeix les heroïcitats de pel·lícula. Es forma una rotllana al voltant amb cara de ‘thriller’, mans a la boca contenint la respiració. Arriba el més difícil encara en format de carrer. Al centre, quatre noies en fila, totes amb els braços en creu, la mateixa rialleta nerviosa que les esquerres intentant pactar. «¡¡¡Superman!!!», crida de sobte algú a la teva esquena. No es veu cap capa al voltant. Ni una mísera cabina de telèfon per canviar-se. Però en qüestió de segons sobrevolarà la filera de noies sense despentinar-se. Aquest Superman de carrer ha arribat a saltar 11 persones d’una tirada.
Mohamed Siksik, es diu. A les xarxes el coneixen com a Simõ. Té 23 anys i uns abdominals que ja els voldria Ronaldo. Més de 200.000 seguidors entre Instagram i TikTok. No subestimis el seu 1,72. Pot saltar 2,50. «O més», diu arronsant les espatlles. Ho diu amb humilitat, mer to informatiu. Fins i tot Risto Mejide ha parlat bé d’ell. Va passar per ‘Got Talent España’ i el ‘Tu sí que vales’ italià. «Quina pena tenir un do –lamenta– i no poder treballar en el que t’agrada». Es guanya la vida en una fàbrica.
És marroquí. De Larraix. Allà és on va començar a fer piruetes per arribar a final de mes. Amb 9 es va apuntar a una escola de circ. Amb 14 ja treballava a Marràqueix. «Allà vaig començar la vida de circ», recorda. Es va instal·lar a Barcelona als 17. El van animar antics col·legues d’acrobàcies. Tenen un grup: Acrobarcelona. Et podrien treure un ull amb algun bícep. Són tots marroquins amb seu a la ciutat. Avui se n’han ajuntat 6 al carrer. Se’n poden reunir fins a una dotzena. S’adapten al que els demanen els teatres. Han pujat a escenaris des d’Itàlia i França fins a Dubai. «Ara estem esperant que ens truqui alguna companyia», espera el Simõ. «Estic enviant molts vídeos, a veure si hi ha sort».
Un dels seus vídeos d’Instagram va pels 25,4 milions de visualitzacions. Fa 14 tombarelles seguides de cap a cap del carrer. En pot arribar a fer 50 sense parar, comenta sense escarafalls. «Necessito molt espai», diu rient.
«Som aquí per continuar en forma», diu el Simõ justificant els xous de carrer. Avui en porten 3, són 20 minuts cadascun. En solen fer 8 en un dia. Se’ls pot veure saltant pel centre: plaça Reial, plaça del Pi, Sant Miquel, la Catedral. Divendres, dissabtes i diumenges. A l’estiu, cada dia. Tombarelles, piràmides humanes, mortals amb una mà, vols rasants sobre fileres d’espectadors. «Senyor –li diuen a les xarxes al veure el salt final–, ja està preparat per a la pròxima pel·li de superherois». «La gent ens dona molt de suport», assegura ell. Els demanen selfies després de cada funció de carrer.
¿Que què se sent quan s’està allà a dalt? «Disfruto –diu Simõ arronsant les espatlles–. ¿Entens què et vull dir?». Sí, se li veu a la cara. És el seu somni: «Treballar en els salts –diu d’una tirada–. Que em contracti alguna companyia i em quedo amb ells tota la vida».
«Ens has impressionat». Una de les espectadores transeünts d’avui –l’Aurora, es presenta– s’acosta a felicitar-los amb els seus dos nebots-nets encara amb la boca oberta. ¿El que més sorprèn? «Com es juguen la vida aquí», contesta ella. En cinc anys –promet el Simõ–, no han tingut ni un ensurt. A tot estirar, va arribar a fregar l’última noia de la filera d’11. «Un pelet», diu amb la boca petita.
«És la primera vegada que veiem alguna cosa així tan bèstia». Això va dir el jurat de ‘Got Talent España’.Marwan, un dels acròbates del grup, va arribar a sostenir cinc companys al damunt de les espatlles. N’ha tingut a sobre fins a 12, va afegir davant les càmeres com si res. Van quedar semifinalistes tant al programa de Telecinco com a la versió italiana de ‘Tu sí que vales’. Fins i tot Risto els va donar un ‘sí’. «El grup està bé –li va dir al Simõ–, però tu ets millor que els altres.
#GotTalentGala2 Ellos son Acrobarcelona y nos han dejado tal que así 😱 https://t.co/fenrUL3cxH pic.twitter.com/TloKquTIA5
— Got Talent España (@GotTalentES) 23 de septiembre de 2019
«Ara estic parlant amb ‘Got Talent America’», anuncia el Simõ. El problema, diu, és que el volen només a ell. «I és molt difícil treballar sol –explica–. Cal molt entrenament».
Notícies relacionades
De moment, s’entrena tant com li deixa la feina. «No m’agrada treballar en una fàbrica –diu amb resignació–, però s’ha de menjar». Es lleva a les 4 i no torna a casa fins a les 10 de la nit. Ho diu sense esbufegar. A la tarda se’l pot veure a les barres de cal·listènia que hi ha al costat de l’Hotel W. «No em puc queixar», diu movent el cap. «Si salto, estic bé», afegeix somrient. «Jo seguiré fins que trobi la meva sort».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
