L’auge dels rodatges dona aire a les finances dels ajuntaments a Catalunya

Barcelona declara uns beneficis en ascens amb els rodatges, i n’acapara tres de cada quatre que es fan a Catalunya. Les dades de l’ajuntament plasmen que, en tres anys, la recaptació s’ha incrementat gairebé un 9%: puja de 493.518,63 euros el 2019 –just abans de la davallada de la pandèmia– a 537.090,26 el 2022. 

L’augment pinta més voluminós si es compara amb el 2015, quan es van liquidar 331.546,29 euros: respecte a fa vuit anys, la caixa es va engrossir un 62% el 2022. En total, s’han pagat 3,45 milions en concepte de permisos d’ocupació per a filmacions comercials a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona entre el 2015 i el primer trimestre del 2023. Durant els tres primers mesos de l’any, el consistori va aconseguir 115.979,59 euros amb les gravacions.   

Més enllà de la capital 

La contribució de les productores s’ha eixamplat en una proporció encara més gran en altres punts de l’àrea metropolitana i el seu entorn, tot i que els ajuntaments manifesten ingressos més modestos que els de la capital. L’Hospitalet de Llobregat s’ha embutxacat un 114,7% més entre els 12.303,20 euros dels rodatges del 2019 i els 26.415,80 de l’any passat. En la mateixa línia, Badalona ha passat de percebre 16.724,75 euros sufragats per les filmacions el 2018 a 29.923,80 euros quatre anys més tard: hi ha una diferència de gairebé el 79%.  

En tot cas, els municipis que miren de ser escollits per a la gravació d’escenes ressalten que la rendibilitat no es limita a les finances dels ajuntaments. Remarquen que atorguen visibilitat sense necessitat de costejar una campanya publicitària i rèdits per al comerç local.

Sitges comptabilitza un augment del 104,23% en els pagaments de productores a propietaris, particulars i altres agents privats de la localitat: s’enfilen dels 169.430 euros del 2021 als 346.020 del 2022. Al seu torn, el consistori va facturar un 111,59% més en taxes a equips de gravació entre el 2021 (36.919 euros) i l’any passat (78.118).

«Els ingressos directes per a l’ajuntament encara no són alts, però repercuteixen molt indirectament», diu el regidor de Promoció Econòmica de Sitges, Guillem Escolà. «Hi ha retorn quan ve una producció amb potser 500 professionals i es queda un mes. Són moltes nits d’hotel, consumicions en restaurants, despesa en comerços... El salt el vam notar l’any passat, quan van començar a venir grans plataformes, com Netflix, HBO o Disney, amb sèries que han visitat diferents llocs del món», indica Escolà. 

Sitges ha ampliat la quinzena de localitzacions que el seu catàleg proporcionava fa quatre anys a unes 80. «Hi ha quota de mercat, amb molta demanda d’espais naturals, platja o espais singulars», enumera el regidor. La població va vorejar les 200 llicències de gravació el 2022, un 70% més que la mitjana del quadrienni anterior a la caiguda de la covid. Els permisos per rodar llargmetratges es van multiplicar per sis entre els 11 concedits el 2021 i els 67 de l’any passat. Sitges –eminentment turístic– estudia rendibilitzar el ganxo cinematogràfic per seduir viatgers «amb visites guiades on s’hagin fet rodatges importants», avança Escolà.  

Descomptes com a reclam

L’apogeu audiovisual a Catalunya no té sempre el seu reflex en les finances municipals. A mesura que s’han fet més freqüents, els ajuntaments han estès les bonificacions per fomentar la producció en el seu terreny. Serveixi com a mostra una de les grans places del sector, Terrassa: tot i que va acollir 123 filmacions el 2022 –per sobre de qualsevol dels set anys precedents–, els fons obtinguts mitjançant un dels tributs que el consistori va obtenir en els sets de rodatge, el de via pública, amb prou feines va variar. Es va mantenir estable al voltant dels 6.000 euros tant el 2021 com el 2022.  

La responsable de la Terrassa Film Office, Lucrecia Sánchez Chacón, explica que part dels equips es traslladen al Parc Audiovisual de la ciutat –va allotjar 52 gravacions el 2022, el doble que el 2019–, amb què s’estalvien l’import d’ocupar un espai públic. «A més, ara es recull el nostre criteri per valorar si convé bonificar rodatges. Per exemple, no és el mateix un projecte amateur que el d’un client potent», distingeix Sánchez, que recalca que també tramiten sol·licituds per filmar en recintes en què s’abona un altre tipus de cànon o un lloguer. «A les cases particulars, és el propietari qui marca el preu i nosaltres fem de pont amb la productora», comenta.  

L’Ajuntament del Prat de Llobregat –la segona ciutat amb més filmacions de Catalunya– aplica exempcions a equips de rodatge que es comprometin a prendre mesures de sostenibilitat, en especial per reduir l’empremta de carboni. També compensa els creadors locals, les produccions que contractin empreses del municipi i les que facin menció a la localitat en la promoció del film o la sèrie, entre altres supòsits. La població va recollir 24.525 euros en taxes el 2022.  

Notícies relacionades

El nou cine quinqui revifa la por de l’estigma als barris de la Gran Barcelona

El planter d’extres de la Mina: «No permetem que les pel·lícules taquin el barri»

«S’han de tenir en compte altres ingressos associats a les produccions i que reverteixen en l’economia de la ciutat: despeses associades a la localització, indemnitzacions a particulars, comerciants i contractació de proveïdors locals, com a lloguer de material, hostaleria o serveis a la producció», esmenta la coordinadora del Prat Film l’Office, Elena Torrent. Ho exemplifica amb el rodatge recent del llargmetratge ‘La imatge permanent’, que va desemborsar 19.000 euros a una empresa local pel càtering.

El mateix èmfasi posen a Terrassa, on les grans coproduccions internacionals nien amb més assiduïtat després del marasme pandèmic. «Els rodatges fan ús del comerç i les fàbriques locals per comprar fusta, alfombres, roba o qualsevol altre material per als decorats. Generen una tirallonga d’inversions en taxis, hotels, ‘celebrities’ que s’hi allotgen, empreses de càtering... Assessorem per intentar que es contractin empreses de la ciutat», remata Sánchez.