Ingressos en auge

Què cobren Barcelona i altres ciutats catalanes pel rodatge de pel·lícules i sèries

Què cobren Barcelona i altres ciutats catalanes pel rodatge de pel·lícules i sèries

RICARD FADRIQUE

5
Es llegeix en minuts
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Àlex Rebollo
Àlex Rebollo

Periodista

ver +
Gerardo Santos
Gerardo Santos

Ubicada/t a Badalona, Santa Coloma, Mataró, Martorell, Esplugues i Vilanova i la Geltrú

ver +

Gravar en un carrer de Barcelona o en alguna de les altres localitats que acullen un nombre creixent de rodatges de pel·lícules i sèries no surt gratis, excepte si es compleixen els supòsits que cada municipi disposa per abaratir la tarifa o dispensar de pagar-la. Tampoc hi ha homogeneïtat en els imports a abonar: difereixen segons la població que les productores triïn per escenificar part de la trama.

Per norma general, Barcelona cobra 600 euros per dia i localització a gravacions amb finalitat lucrativa. L’ajuntament descompta un 90% del gravamen en els casos en què determini que la filmació i el producte resultant comportin interès general.

En la majoria dels consistoris consultats el tribut no inclou la vigilància de l’attrezzo, ni els talls de carrer, ni els altres serveis prestats per la policia local. A Barcelona, els equips de gravació han de sufragar 61,37 euros per cada agent de la Guàrdia Urbana que es desplaci en horari diürn i 65,40 euros pels que hi acudeixin de nit o en dia festiu per ajudar en les tasques de càrrega i descàrrega de material per a la decoració. 

De l’Hospitalet a Mataró

La tarifa és més assequible a l’Hospitalet de Llobregat està fixada en 361,86 euros al dia. S’aproxima a la de Santa Coloma de Gramenet, que estableix un pagament de 378 euros per ocupació de via pública als rodatges de pel·lícules i anuncis. «És necessari actualitzar les taxes, perquè són molt baixes», concedeix l’ajuntament, que indica que es van autoritzar 13 rodatges el 2021 i 18 el 2022 a Santa Coloma.

En canvi, el preu s’encareix a Badalona. El consistori reclama 500 euros pel primer dia de filmació i 778,05 euros diaris a partir del segon dia de gravació. Als documentals se’ls eximeix de contribuir. L’import és encara més elevat a Sant Adrià de Besòs: 948,26 euros per dia, excepte en casos sense ànim de lucre i pràctiques d’estudiants, criteri generalitzat en les altres poblacions consultades. 

La tarifa base de Mataró se situa en 121 euros per jornada. A partir d’aquesta quantitat, la factura es completa sumant 20 cèntims per cada metre quadrat que s’ocupi de carrer. A part, el servei de vigilància especial comporta un desemborsament de 22,25 euros i el de conserge, de 18,15 euros.

Al seu torn, Mataró aplica imports especials als rodatges d’anuncis en instal·lacions esportives que obliguin a suspendre l’activitat ordinària: l’ajuntament recull 902,44 euros diaris per gravació en camps de futbol d’herba, 1.255,61 euros en pistes cobertes i 2.310,91 euros en poliesportius coberts i la piscina municipal. La capital del Maresme té pendent d’aprovar una proposta d’ordenances destinades en exclusiva a la producció audiovisual.

De Terrassa a Sitges

Terrassa recapta 756,66 euros de les produccions audiovisuals per cada dia que ocupin terreny municipal. En cas d’escenaris en terra no urbanitzable, com un bosc, s’abonen 112,23 euros. En qualsevol cas, les ordenances fiscals permeten que la Terrassa Film Office proposi descomptes justificats a les filmacions.

La taxa general per rodar al Prat de Llobregat ascendeix a 632 euros per dia, tot i que el pagament s’anul·la si es compleix alguna de les condicions que l’ajuntament marca. L’abonament es cancel·la en cas de presentar un pla de sostenibilitat, especialment si està compromès a reduir l’empremta de carboni. També se suprimeix en el cas de donar projecció a la ciutat en la promoció del film o contractar empreses del municipi, entre altres casos. Se salven del desemborsament els videoclips i curtmetratges.

Notícies relacionades

A Sitges, la tarifa oscil·la segons on es localitza l’escena i quan es grava. Un rodatge cinematogràfic a la zona turística entre juny i setembre es taxa en 429,82 euros al dia si no requereix cap intervenció, amb un suplement de 2,15 euros per cada metre quadrat addicional en cas de superar els 250 metres d’ocupació. Puja a 859,64 euros si s’ha de tallar el trànsit i el pas als vianants, a part de 4,29 euros addicionals per cada metre quadrat de més.

Si es tracta d’un espot, l’Ajuntament de Sitges autoritza ocupar el seu nucli més visitat a canvi de 716,37 euros al dia si no s’ha d’interrompre la circulació. El cost s’arrodoneix amb 3,58 euros per cada metre quadrat de més que es reclami a un espai de 250 metres quadrats. En cas de sol·licitar que no passin vehicles ni vianants, el preu és de 1.432,74 euros, amb 7,15 euros per cada metre quadrat de més ocupat.

Una tria per detectar guions inapropiats

Els ajuntaments es reserven un marge per considerar si és pertinent atorgar llicència a les produccions que aspiren a convertir part dels seus municipis en escenari. Sant Adrià sol·licita una memòria explicativa prèvia sobre què s’hi filmarà. En un dels seus barris, el de la Mina, va coure el trauma d’un rodatge estigmatitzador com el de ‘Perros callejeros’, màxim exponent del cine quinqui de la Transició. 

«No s’ha de generalitzar i dir que tots els rodatges estigmatitzen. Tot depèn del tractament i la finalitat. Es pot fer amb respecte i donar oportunitats a la gent del barri», al·lega el consistori. El govern municipal no veu risc que les gravacions recents que s’han fet a la Mina –amb presència d’artistes populars com C. Tangana i Mario Casas– reincideixin en els clixés: «Expliquen històries que necessiten una localització, i alguns espais del barri són els adequats per contextualitzar aquesta història. L’espectador, quan veu el film, no està veient una trama sobre la Mina, sinó una història filmada en uns espais que podrien ser presents en moltes ciutats». 

Amb circumstàncies per complet diferents, Sitges ha desestimat fa poc donar via lliure a un espot més aviat inapropiat enmig de la sequera. «Era un anunci en què es volia simular que plovia. Implicava que vingués un camió que llancés aigua per simular la pluja. No ens va semblar adequat», precisa el regidor Guillem Escolà. El regidor ho posa com a exemple del «petit control» que s’exerceix per comprovar que les produccions «no són perjudicials».