Obra pública deserta a Barcelona: des de vies de metro fins a pisos-contenidor

Ayuntamiento de Barcelona

La crisi mundial de subministraments ha fet efecte en l’obra pública de Barcelona: els concursos deserts han frustrat nombrosos projectes l’últim any. La inflació i l’escassetat de materials, fruit de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, ha provocat que moltes empreses no s’atreveixin a presentar ofertes per por de pèrdues imprevisibles per la volatilitat a la matèria primera. Dos exemples recents i dispars a la capital catalana són la renovació d’un tram de vies de l’L3 del metro i un bloc d’allotjaments d’emergència fet amb contenidors marítims al barri de la Bordeta.

Al maig, l’Informe de Licitació de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya assegurava que entre el 2021 i el primer trimestre del 2023 s’han donat 738 obres desertes per un import que ascendeix als 220 milions d’euros. «És insòlit. Per trobar una situació similar hauríem de remuntar-nos a la crisi del petroli de 1973», admet Josep Gassiot, president de la Confederació Catalana de la Construcció.

«És un tema preocupant», reconeix Oriol Güell, president d’Infraestructures.cat, empresa pública encarregada del procés d’execució de les obres de la Generalitat de Catalunya. «Aquesta situació no només afecta la construcció, sinó també sectors que depenen de l’obra pública, com el sanejament urbà o la neteja», adverteix Carlos del Barrio, secretari d’Acció Sindical de la Federació d’Hàbitat de Comissions Obreres.

Rigidesa de la llei estatal

Rigidesa de la llei estatalEl problema rau en la Llei de Contractes del sector públic, que no permet la revisió de preus mentre duri l’obra, cosa que no va ser un problema fins a la pandèmia. «El paradigma ha canviat. Abans la inflació no superava l’1% i ara estem entre un 4 i un 7%», explica Güell. «Els preus no van d'acord amb el cost», afirma Del Barrio.

«Barcelona i la seva àrea d’influència és on es concentra més obra sense executar», assegura Gassiot. Les dades del primer trimestre d’aquest any deixen clar aquest fenomen i també el pes de la inversió en infraestructures metropolitanes. La capital catalana és, amb un pressupost de 444 milions d’euros –un 71% del total a Catalunya–, la província amb més licitacions, cosa que explica que concentri el nombre més elevat de concursos deserts.

Noves vies per a l’L3

Noves vies per a l’L3Una altra dada a tenir en compte: dels sis principals concursos deserts que la Cambra de Contractistes destaca al seu informe, quatre es localitzen a l’àrea metropolitana. El més recent és el concurs declarat desert aquest abril per renovar la via del tram d’L3 del metro entre les estacions de Sants i Espanya, que han arribat al final de la seva vida útil. Amb un pressupost de 7 milions d’euros, preveia que els treballs comencessin aquest mateix any –tenen un termini de 8 mesos– en horari nocturn –de 01 h a 04.15 h– per no afectar el servei.

Sense contenidors per als APROP

Sense contenidors per als APROPLa tercera promoció de pisos-contenidor, batejats amb la sigla APROP pel govern Colau, ja va topar fa un any amb la incertesa del mercat i no ha pogut tirar endavant aquest mandat com estava previst. Situada a l’avinguda del Carrilet, entre la riera Blanca i la rambla de Badal, té disseny aprovat i inclou un equipament comunitari als baixos.

L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona va rebre una sola oferta a la licitació publicada i, quan estava a punt d’adjudicar, l’empresa (Calaf Grup) va manifestar que els principals proveïdors no garantien la disponibilitat dels 80 contenidors marítims necessaris a causa d’una «ruptura d’estoc»: «Als mercats internacionals s’ha constatat una falta generalitzada» d’aquest element. Donada l’estructura d’aquest tipus d’immobles provisionals, els 80 contenidors han de ser idèntics, un lot garantit abans de començar l’obra.

Canviar la llei

Canviar la lleiI el que passa a l’àrea metropolitana barcelonina també es dona en altres conurbacions. Al gener, la firma tecnològica DoubleTrade va presentar un informe a nivell espanyol segons el qual el 2022 hi va haver 7.463 concursos públics deserts. També s’apuntava que en dos anys les licitacions desertes s’han disparat un 559%.

Oriol Güell admet que al maig, quan la Cambra de Contractistes va presentar el seu informe, ja els va cridar l’atenció el gran nombre de concursos deserts. «Les xifres ens van sorprendre. No teníem la percepció que la situació fos tan greu», reconeix. Van analitzar les seves dades i van veure que dels 738 concursos deserts, només 23 eren d’Infraestructures.cat. «I gràcies a un banc de preus dinàmic que tenim, algunes d’aquestes obres les vam tornar a licitar i gairebé totes les vam tirar endavant amb un preu just», celebra.

Però les revisions de preus prèvies a l’inici de les obres tenen un cost per a l’Administració. «Si costen més diners, es faran menys coses. Potser en lloc de deu escoles, se’n faran nou», afirma Güell, que té clar que s’hi ha de fer alguna cosa però adverteix que no serà fàcil. «Per part de la patronal tampoc hi ha una proposta clara de com solucionar-ho», lamenta.

Notícies relacionades

Els sindicats i la patronal demanen la revisió de la llei, tot i que no hi ha moviments en aquest sentit. Gassiot és crític amb les administracions perquè, assegura, donen llargues a aquesta opció. En canvi, té bones paraules per a les revisions de preus de BIMSA, l’empresa pública que gestiona grans obres de l’Ajuntament de Barcelona, per exemple la plaça de les Glòries o el tramvia per la Diagonal. O de la rehabilitació del Museu Martorell, que com va avançar aquest diari també salta a la tardor a causa de la crisi mundial de subministraments. Per la seva banda, els sindicats prometen fiscalitzar les revisions de preus: «No acceptarem que serveixin per millorar els resultats empresarials sense augment de salaris», adverteix Del Barrio.

El que sí que es construeix

El que sí que es construeixEl primer trimestre del 2023, la licitació va caure un 62,3% respecte a l’últim trimestre de l’any passat. Malgrat els concursos deserts, gran part de l’obra pública sí que s’executa sense problemes. L’administració local és la més activa, amb un 55,9% del conjunt de la licitació, tot i que, si es compara amb el mateix períodel de 2022, ha disminuït un 12%, a causa del final del cicle electoral. Entre les obres més importants del primer trimestre promogudes per l’administració local es troba la reforma integral del mercat de l’Abaceria de Gràcia (uns 22 milions d’euros). Seguidament, BSM té en marxa el nou Balcó Gastronòmic del Port Olímpic (20,8 milions d’euros). Finalment destaca una obra de l’ajuntament del Prat de Llobregat, que ha encarregat una residència assistida i centre de dia per a gent gran per 14 milions d’euros.