La fiscalia investiga juristes i policies per un missatge fals contra els magribins a les xarxes socials

La Fiscalia de Barcelona ha obert una investigació per la denúncia presentada per l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona per un presumpte delicte d’odi contra els autors d’un missatge fals amb rerefons de xenofòbia, difós a través de les xarxes socials per juristes, psicòlegs, guàrdies civils i inspectors de policia. En aquesta ‘fake news’ s’explicava que la Guàrdia Civil havia detectat la presència de 1.600 persones, residents al Marroc, empadronades fraudulentament en un pis de la capital catalana on únicament residien cinc persones, per cobrar ajudes socials i votar per correu en les eleccions municipals.

«Nou escàndol de l’alcaldessa de Barcelona i el seu equip de govern». Amb aquesta frase s’encapçalava el missatge difós el 15 i 16 de març sobre la suposada vivenda «de la zona d’Horta-Guinardó» on «figuraven 1.600 empadronats d’origen magribí». Els autors del text incidien que hi podrien haver molts pisos més d’aquestes característiques i que l’escàndol havia sigut «tapat» pels mitjans de comunicació. L’atac a l’alcaldessa de Barcelona era directe: «Si Colau guanya les pròximes eleccions municipals ja podrà començar a pensar d’on venen els vots».

Milers de visualitzacions

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’ajuntament de la capital catalana va poder comprovar que el missatge ha sigut «àmpliament» difós a les xarxes socials, per WhatsApp i Twitter, entre d’altres, i que «va obtenir desenes de milers de visualitzacions i moltes altres comparticions», cosa que ha provocat una «notòria publicitat». En la denúncia davant la fiscalia, recalca que aquest text, «a part de l’indubtable contingut calumniós cap a l’alcaldessa de Barcelona, representa una incitació a l’odi, al rancor i l’animadversió cap a la comunitat magribina del Marroc», a l’atribuir-los de manera «directa i massiva» la comissió d’una estafa. En concret, l’empadronament fraudulent a la ciutat sense residir-hi per «obtenir beneficis administratius».

El consistori va identificar quatre comptes de Twitter que es van fer ressò del text, darrere dels quals hi ha, entre altres persones, un agent de la Guàrdia Civil, L. C., que va aconseguir 2.711 reproduccions, i un inspector de policia, R. L. C, amb 89.900 visualitzacions. La denúncia conclou que «aquests fets no es poden emparar en el dret a la llibertat d’expressió», ja que de «manera clara i explícita» suposen un «menyspreu i una humiliació» per a la comunitat magribina i la del Marroc». I afegeix que s’hi inclouen uns missatges «discriminatoris i que promouen la violència també entre el col·lectiu de persones estrangeres». L’equip de govern d’Ada Colau considera que els fets podrien ser constitutius d’un delicte d’odi, castigat amb penes de presó d’un a quatre anys i multa, i proposa que els Mossos obtinguin les dades necessàries sobre l’autoria i les dades de filiació de les persones que hi ha darrere dels perfils de Twitter identificats i que esbrinin si s’han produït altres comparticions massives d’aquests mateixos missatges.