Vox renuncia a la via judicial: l’alcalde de Barcelona serà investit dissabte

Vox, que creu que es van incloure entre les anul·lades paperetes vàlides de la seva candidatura, donarà finalment per definitius els resultats de les eleccions municipals després d’haver presentat dos recursos davant la Junta Electoral de Zona (JEZ) i la JEC, successivament.

El partit ultradretà va recórrer contra el recompte dels resultats de les municipals, que va tenir lloc el 2 de juny, cinc dies després de les eleccions, perquè en aquesta operació la Junta de Zona només va acceptar revisar el vot nul impugnat, i no el total registrat: 6.400 paperetes. És més de quatre vegades el vot nul del 2019, que va acumular 1.540 sufragis. L’increment va estimular la sospita.

Dues paperetes

Vox va presentar dues paperetes a les municipals, una amb un requadre en el logotip, que es va utilitzar per al vot per correu, i una altra sense requadre, que es va disposar als col·legis electorals per a la votació presencial. La JEZ havia validat els dos models, però en algunes meses es van anul·lar algunes de les que no portaven requadre. Vox argumenta que al no tenir un nombre considerable d’apoderats no estava en condicions d’impugnar aquests casos. I per això demanava una revisió completa.

La JEZ va desestimar el primer recurs, el que es va interposar després del recompte del 2 de juny, i Vox va presentar llavors un segon recurs, aquesta vegada davant la JEC, que també ha rebutjat la petició. Li quedava un altre pas: optar per la via judicial, presentar un contenciós administratiu. Barcelona en Comú també va recórrer perquè s’analitzés el vot nul i, en el seu cas, dues meses determinades. Els Comuns, que també van veure la seva instància desestimada per la JEZ, no van arribar a presentar un segon recurs.

Es donen per satisfets

Però el partit està convençut que ha arribat prou lluny en la seva reclamació perquè el criteri de revisió del vot nul es tingui en compte en el futur. Per això, renuncia a presentar el contenciós administratiu que hauria retardat la investidura.

El que serà el grup amb menys regidors de l’Ajuntament de Barcelona el pròxim mandat, amb dos representants, renuncia així a marcar-ne el període d’inici, cosa que sens dubte hauria fet al forçar el retard: si la investidura s’hagués celebrat el 7 de juliol, hauria coincidit amb el primer dia de la campanya electoral de les generals.

Quatre dies i mig

La decisió de Vox clarifica el calendari, ja que si hagués tingut tres setmanes més, les negociacions s’haurien alentit. A hores d’ara, les possibilitats de desenllaç estan bastant clares. Una és que Xavier Trias, alcaldable de Junts, sigui investit alcalde per ser el candidat més votat sense que hi hagi cap altre que sumi els 21 regidors que atorguen la majoria absoluta en el consistori barceloní. Que comenci en solitari, en aquest cas podria concretar un pacte després de les generals.

Una altra, que Trias inclogui ERC en el seu govern, cosa que suposaria una suma de 16 regidors, que no donen aquesta majoria però sí més agilitat per governar que amb només 11. La tercera opció és la sociovergència: Junts i el PSC sumen 21 regidors.

Compartir l’alcaldia

Notícies relacionades

La Junta Electoral Central desestima el segon recurs de Vox i no revisarà el vot nul

¿Investidura ara i moció de censura a la tardor? Les regles del ‘pla b’ més soterrat per al mandat a Barcelona

Una quarta opció és una aliança d’esquerres: que el PSC, Barcelona en Comú i ERC pactin i elegeixin un dels seus líders com a alcalde: tenen 24 regidors i per això podrien fer-ho. Colau va oferir dimarts a socialistes i republicans compartir l’alcaldia. Els primers ho van rebutjar amb rotunditat i els segons van considerar que l’oferta no és seriosa perquè no s’ha presentat formalment.

 Una altra possibilitat és que el cap de files del PP el pròxim mandat, Daniel Sirera, voti Collboni com a alcalde, i que el socialista aconsegueixi 7 vots més per arribar als 21. Set vots que per lògica haurien de sortir dels Comuns –que han descartat una operació en què també participin els populars–, amb el detall que Sirera posa com a condició per recolzar el PSC que Barcelona en Comú no sigui en aquest hipotètic govern socialista.