FOTOS | Ada Colau, en imatges: de ‘Supervivenda’ a alcaldessa de Barcelona

Encara per resoldre la incògnita de qui la substituirà al capdavant de l’ajuntament, Ada Colau abandona l’Alcaldia de Barcelona aquest dissabte. Vuit anys després de donar la campanada i guanyar les eleccions contra pronòstic, la regidora es va anticipar acomiadant-se del càrrec a la sala de plens aquest dimecres. Alhora, s’intensifiquen les negociacions que resoldran en menys de 48 hores si el postconvergent Xavier Trias branda de nou la vara de comandament que va entregar a la dirigent dels Comuns el 2015 o si Jaume Collboni la recupera per al PSC, 11 anys després que els socialistes la cedissin.

Colau, activista abans que política, es va embarcar a encapçalar una plataforma ciutadana un any abans de les municipals del 2015, amb la intenció de reagrupar forces d’esquerra per fer el salt a l’Alcaldia, llavors en mans de CiU. L’embrió de la candidatura electoral, inspirada pel 15-M, es va encomanar a la popularitat de qui fins aleshores era portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que va catapultar Colau.

Colau es va foguejar com a activista de base, sempre amb el dret a la vivenda com a causa. Quan encara no era coneguda per ser la cara visible de les protestes contra els desnonaments, va rebentar un acte de l’alcaldable d’ICV Imma Mayol a la campanya de les municipals del 2007: va irrompre disfressada de superheroi –es feia dir‘Supervivenda’ – i brandant un cartell a favor de la vivenda pública. La formació ecosocialista va acabar absorbida per Catalunya en Comú, la força que Colau va crear. 

Notícies relacionades

Barcelona aprova la reforma de la Masia del Barça malgrat la investigació de la Fiscalia

Un vaixell del XV emergeix entre les obres d’un pàrquing a la Ciutadella

L’alcaldessa va revalidar el càrrec el 2019, tot i que aquesta vegada sense imposar-se en les eleccions. A l’entusiasme del 2015, el va succeir una investidura enrarida quatre anys més tard. L’ex primer ministre francès Manuel Valls es va instal·lar a Barcelona amb l’objectiu de desbancar Colau. No obstant, va acabar sent el suport necessari –i incòmode– perquè la regidora d’esquerres retingués el timó i no passés en mans d’un independentista, el republicà Ernest Maragall, guanyador a les urnes després de les convulsions del procés.  

Fins i tot perdent tan sols un regidor i quedar-se a curta distància de Trias per Barcelona i el PSC, Barcelona en Comú va caure a la tercera posició en els comicis del maig passat. El recompte definitiu, que va frustrar les expectatives dels seguidors de la regidora de superar en vots els socialistes, i la negativa de Collboni i Maragall de sondejar una alcaldia rotatòria amb Colau han desbaratat les últimes esperances dels Comuns a seguir al capdavant del consistori. El mandat de Colau passarà a ser història aquest cap de setmana.