El 20% dels incendis anuals del Collserola es registren durant la setmana de Sant Joan

L’hemeroteca és plena de notícies sobre conats d’incendi a Collserola durant els dies previs i posteriors a la revetlla de Sant Joan. Malgrat que la lògica és aclaparadora, i encara més la normativa, encara són legió les persones que decideixen pujar als pendents del parc natural per llançar petards i coets. O el que és pitjor: encendre fogueres. Deuen pensar que hi ha molt espai, que no hi ha gent, que així no molesten a ningú. I potser tenen raó en això de buscar un lloc apartat, però les dades deixen clar que utilitzar material pirotècnic en una zona forestal no és una bona idea: la setmana de Sant Joan concentra el 20% de tots els incendis que es registren al llarg de l’any a Collserola.

S'apropa la #revetlla de Sant Joan🥳🎇🎆!!

Planegeu-la amb responsabilitat i recordeu que a menys de 500 metres de terreny forestal no es pot encendre #foc ni tirar #coets, #petards ni altres focs d'artifici o artefactes amb foc com els fanalets #revetllasegura #PVI @adfcat pic.twitter.com/bxPnDia91n

— Parc Natural de Collserola (@parcncollserola) 21 de junio de 2023

Aquest diari ja els va explicar al maig que el parc natural de Collserola registra un incendi cada 10 dies. Des del gener del 2011 fins al desembre del 2022, al pulmó de Barcelona es vna produir un total de 445 incendis. La part bona, o la menys dolenta, és que s’han cremat ‘només’ 156,26 hectàrees, amb mesures molt desiguals, des de les gairebé 40 hectàrees del 2016 fins a les poc més de dos el 2022.

La ràpida intervenció dels bombers –entre 10 i 12 minuts– és clau perquè la cosa no vagi a més. Aquesta, l’absència de personal, és la causa més probable que el pitjor incendi de l’últim mig segle arrasés 150 hectàrees. Va passar l’11 d’agost del 1994, un dia en què tots els efectius estaven destinats a dos immensos focs de la Catalunya central que es van carregar prop de 9.000 hectàrees, l’equivalent a tota la superfície de Collserola.

Tornant a la revetlla, per a aquest Sant Joan que no està previst mantenir els guardes a les torres de guaita durant la nit (aquest servei extra es va eliminar fa uns cinc anys), ja que amb els reforços de bombers i de les policies locals es considera que ja n’hi ha prou. Collserola és l’únic parc que manté aquest sistema de control visual, ja que cada vegada més s’aposta per càmeres i fins i tot drons.

Dispositiu especial

Raimon Roda és el gerent del Consorci del Parc Natural de Collserola. Explica que la zona de Montbau i la de Torre Baró, a Barcelona, són les que més ensurts generen durant la setmana de Sant Joan. L’any, passat en els dies previs i posteriors a la revetlla, es van produir 21 incendis, el 20% del total dels focs registrats entre l’1 de gener i el 31 de desembre. És un percentatge molt similar al d’anys anteriors. En aquestes dates es reforça la vigilància, però la cosa no dona per controlar tot el perímetre del parc, compartit per nou municipis. Com a la resta de zones forestals, a Collserola s’aplica el Decret 64/1995, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals.

El document té 29 pàgines, però n’hi hauria prou d’aplicar el més important: prohibit utilitzar material pirotècnic o encendre fogueres a menys de 500 metres de qualsevol zona boscosa. També marca les normes que han de seguir les urbanitzacions situades dins de zones forestals, les quals han de disposar d’una «zona de protecció de 25 metres d’ample, a comptar del perímetre exterior». N’hi ha prou de fer un volt per Collserola per adonar-se que això no sempre es compleix, sobretot a les cases que estan fora d’ordenació, és a dir, les que no són sobre terreny urbanitzable.

Esperant la pluja

Al marge del que dicta la normativa, el parc tanca aparcaments i miradors. Tot i que les pluges del maig i juny han esmorteït una mica la situació, Roda adverteix que la situació de la muntanya és «molt delicada». «Hem recuperat una mica d’humitat en la vegetació, però el parc està en un moment de sequedat molt preocupant», afirma. Això, traduït a l’idioma de Sant Joan, implica un terreny que és un autèntic polvorí ple de material combustible. La part positiva, que la previsió és que el juliol i l’agost siguin més plujosos que de costum, fet que alleujaria un any en el qual l’escassetat d’aigua és protagonsita.

Notícies relacionades

Collserola se salva (per ara) de la crema catalana de torres de guaita per detectar incendis

Collserola, un polvorí natural que registra un incendi cada 10 dies

En totes les tasques de prevenció, assenyala el gerent del Consorci, ajuda molt el fet que els ajuntaments de l’entorn del parc natural «hagin integrat Collserola en totes les seves polítiques de ciutat». És a dir, que el gran pulmó metropolità ha deixat de veure’s com un bolet verd i forma part de totes les polítiques de planificació urbana.

Roda, a més, coincideix que la pandèmia sembla que ha sensibilitzat més la població en el respecte envers el gran bosc de Barcelona. «S’estan produint menys llançaments, però ha passat poc temps per poder treure conclusions. Però és possible que la gent valori Collserola més ara que abans». És el que va tenir la pandèmia, que ens va ensenyar a estimar coses que sempre es donaven per fetes.