Tortures franquistes
Llum verda socialista al delicat memorial ‘heretat’ a la vorera de la prefectura de la Via Laietana
El ja exregidor Jordi Rabassa (BComú) va revelar que s’instal·laran quatre simbòliques paraules a la vorera
El PSOE rebutja que la comissaria de la Via Laietana sigui un museu malgrat avalar-ho el 2017
El Govern esgota les vies per convertir la comissaria de la Via Laietana en un espai de memòria
Els vianants que caminin per la renovada Via Laietana de Barcelona trobaran unes llambordes especials al passar per davant de la prefectura de la Policia Nacional, que durant el franquisme va ser l’epicentre de la repressió i les tortures del Règim. La reforma de l’avinguda inclou una actuació simbòlica, segons va revelar dimarts passat el ja exregidor Jordi Rabassa (BComú): la vorera contindrà les paraules «veritat», «justícia», «reparació» i «memòria» com a record del funest passat de l’edifici.
L’anunci de Rabasa un cop consumat el canvi de govern municipal va generar el dubte sobre l’execució del pla per part del nou executiu de Jaume Collboni. Més encara en plena campanya electoral per a les generals del 23J. Els socialistes i els Comuns han discrepat en públic i en privat sobre el futur d’aquesta comissaria, que les entitats de memòria històrica i el Govern català volen reconvertir i el Ministeri d’Interior prefereix mantenir intacta. Portaveus oficials del consistori resolen la incògnita i avancen a EL PERIÓDICO que l’actuació «es farà» tal com «hagi quedat planificada» al final del mandat passat.
«S’està modificant el projecte executiu per incloure el memorial, al considerar que la restauració de la memòria històrica és compatible amb l’ús de l’edifici, que compleix una funció pública per part de la policia democràtica», argumenten fonts de la regidoria de Memòria, ara en mans de la socialista Raquel Gil. També es manté la previsió de tornar a col·locar davant l’immoble la placa de memòria retirada per les obres, que en tres anys ha patit incomptables atacs ultres.
A la façana no
L’anunci també va agafar per sorpresa el nou govern municipal monocolor, ja que el memorial no s’esmentava en el projecte d’obres licitat. Preveia un tractament especial per a l’avinguda a l’altura del número 43, on hi ha la prefectura, però no arribava a descriure’l amb exactitud. La concreció va arribar més tard a l’abordar aquest serrell la regidoria i l’empresa adjudicatària, que va proposar diverses opcions.
Segons ha sabut aquest diari, una era col·locar aquestes quatre paraules a la façana de la seu policial, alternativa que es va descartar perquè obligava a demanar permís a Interior i no s’augurava cap complicitat. La constructora ja té en marxa el pla acordat finalment amb Rabassa i, de fet, fins i tot ja s’han fabricat les llambordes amb les lletres.
Dues línies fosques a terra
La solució triada permet cenyir-se estrictament a les competències de l’ajuntament. Seran dues línies de rajoles de color gris fosc, que creuaran la vorera de forma transversal des de la façana de la comissaria fins a l’asfalt. Una a cada banda de la porta d’accés. En aquestes franges fosques hi haurà algunes llambordes amb lletres gravades, formant les quatre paraules triades. Una línia tindrà les paraules orientades cap al mar, per als vianants que pugen per la Via Laietana; i a l’altra estaran col·locades cap a Urquinaona per als que caminin en sentit contrari.
Rabassa ja va aclarir que el memorial físic no comportarà cap canvi en el nomenclàtor. Les entitats memorialístiques van demanar al consistori rebatejar aquest punt de l’avinguda com «Pla dels represaliats i les represaliades», igual com la Rambla té el «pla de l’Os» o el «pla de la Boqueria» en enclavaments significatius. «Mai vaig veure clar trencar la unitat urbana i històrica de la Via Laietana, un símbol en si mateixa», va assegurar l’exregidor des del seu blog personal, on va defensar la «intervenció subtil, simbòlica i evocadora» amb «un missatge polític clar».
Les entitats demanen dues paraules més
Notícies relacionadesLa desena d’entitats que formen la Campanya Via Laietana 43 –entre les quals hi ha l’Amical Mathausen, Eurom, una fundació de CCOO i Òmnium Cultural– han publicat un comunicat que demana a Collboni «fer efectiva la intervenció prevista». «Esperem contemplar-la al més aviat possible», assenyalen, recordant el compromís socialista amb la recent Llei estatal de memòria històrica.
Tot i que aplaudeixen que la reforma inclogui una intervenció a l’espai públic com va suggerir l’anterior consistori, consideren que seria encara millor si inclogués sis paraules en comptes de quatre. Les dues que troben a faltar són «tortures» i «repressió», perquè el memorial «interpel·li realment les persones que passin per davant». Dues acusacions explícites que, amb tota seguretat, incomodarien Interior i que ara com ara no formen part de la proposta que ha heretat per sorpresa la nova regidora de Memòria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia