La bici a Barcelona: el 44% dels ciclistes reben insults mentre circulen

Hi ha una cosa que sempre ha quedat molt clara des que la bicicleta va emprendre la seva tornada a Barcelona, segurament a partir del 2007, amb el naixement del Bicing. Els ciclistes reclamen, abans que res, seguretat. Traduït al llenguatge urbanístic, això significa carrils que estiguin segregats de la mobilitat motoritzada, o perquè s’entengui millor, no compartir espai amb cotxes, motos, furgonetes, taxis i autobusos. Juntament amb el robatori, la integritat física ha sigut el primer obstacle del creixement i la prosperitat d’aquesta comunitat. N’hi ha prou a observar la xarxa de carrils bici per comprovar fins a quin punt s’ha disparat el mitjà, però encara són franca majoria, el 91%, els que al seu recorregut habitual han de sortir de la zona de confort per poder prosseguir el seu camí. Tampoc ajuda que el 93% dels ciclistes assegurin que als seus carrils es troben vehicles no autoritzats estacionats o circulant. Si això és una jungla, continua manant el rei de quatre rodes.

El RACC ha presentat aquest dimarts la cinquena edició del seu baròmetre de la mobilitat ciclista a Barcelona i els seus accessos. El ‘mobility club’, abans conegut com a automòbil club, ha realitzat prop de 18.000 observacions a la capital catalana i ha entrevistat 800 ciclistes, un estudi, ha ressaltat el president de l’entitat, Josep Mateu, d’una «fiabilitat important» i «el més ampli sobre la bicicleta que s’ha fet al nostre país». És possible que al Bicicleta Club de Catalunya (Bacc) li hagin xiulat les orelles, ja que també ells han impulsat saberuts informes sobre el ciclisme urbà a la vora del Mediterrani.

Integració social

Entre l’embolic de dades, hi ha una sèrie de preguntes sobre el benestar del ciclista que deixen clar fins a quin punt la bici encara té molt recorregut per endavant en matèria d’integració social. Comencem: el 13% dels entrevistats han patit alguna agressió física, el 44%, assetjament verbal d’altres usuaris de la via pública; el 61% asseguren haver sigut avançats de manera imprudent; el 93% s’han trobat vehicles estacionats o circulant pel carril bici, i el 61% afirma haver patit algun sinistre en què es va veure implicada una altra persona. Malgrat això, cada vegada són més a Barcelona els que recorren a la bicicleta i el patinet per desplaçar-se d’un lloc a un altre. Hi ha sensació d’inseguretat, però representen un percentatge baixíssim de la mortalitat en sinistres de trànsit locals.

En els últims 12 anys, el nombre de desplaçaments ciclistes ha crescut un 77%, una xifra que s’entén a través del creixement de la xarxa de carrils bici, que voreja els 250 quilòmetres de longitud total (els bidireccionals compten el doble). L’observació realitzada pel RACC en 14 punts de la ciutat dona resultats cristal·lins: alguns carrils s’han quedat petits i ja experimenten congestió en determinades hores del dia. «Alguns carrils poden morir d’èxit si no es prenen mesures complementàries», ha receptat. N’hi ha prou a observar el comportament de sis d’ells. El de la Diagonal, costat muntanya, ha crescut un 13%, impulsat sobretot pel ‘boom’ dels vehicles de mobilitat personal (VMP), que des del 2018 han crescut un 313%, mentre que ara passen un 18% menys de bicis. El costat mar de la Gran Via s’ha disparat un 48% (13% més de bicis i un 1.140% més de patinets).

El de Marina creix un 4% amb un 14% menys de ciclistes i un 168% de VMP, i Pau Casals registra el creixement de patinets més gran (+2.157%) i allotja també un 169% més de bicis. Global: un 295% de creixement. El del carrer de París marca un 123% més de ciclistes i un 624% més de VMP, i, finalment, Ganduxer es dispara un 291% amb un 349% més a pedals i un 228% més de patinadors. Aquest últim vial permet obrir un altre meló, ja que Mateu ha instat el nou ajuntament a «reavaluar» la xarxa ciclista per anar adaptant-la a la demanda. No ho ha dit amb totes les lletres, però que a Ganduxer passi una bici o un patinet per minut «hauria de portar a alguna reflexió, ja que és un vial que no s’utilitza i que pot estar perjudicant la resta de vehicles».

També creix, i no és cosa menor, l’afluència d’usuaris als carrils bici que salten de municipi. En el moment d’abordar aquesta qüestió, Cristian Bardají, director de Mobilitat del RACC, ha recordat un dels ‘karmes’ de l’entitat, la necessitat de cosir més i millor Barcelona amb els municipis del seu entorn immediat. Ha recordat que la bicicleta compartida encara no és compatible (s’espera que es puguin unir no abans del 2030) i ha instat l’Àrea Metropolitana de Barcelona a impulsar un concurs de moto ‘sharing’ que pugui utilitzar-se tant a dins com a fora de la gran ciutat.

Bicis com noves

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

L’estudi també posa en relleu l’escassetat d’aparcaments i, sobretot, com de poc els ciclistes de la ciutat es fien a l’hora d’aparcar al carrer. Només un 19% l’estacionen a la via pública, per un 61% que la pugen a casa (el 25% de les bicis particulars són plegables) i un altre 19% que aposta per pàrquings tancats. Potser hi té alguna cosa a veure el fet que el 75% de les bicis tinguin menys de cinc anys i que el 35% tinguin menys de dos anys.

En resum, la bicicleta i el patinet, malgrat els insults, que cada vegada hi ha més carrils saturats, que encara no disposen d’un nivell òptim d’integració viària, que la por al robatori obliga a pujar-les a un quart sense ascensor i malgrat la calor i el fred, segueix en augment en una ciutat que sí que ha tret una cosa bona de la pandèmia: l’aposta per la mobilitat activa i sostenible.