L’era Collboni desinfla el pla de tancament de les discoteques del Front Marítim

L’ajuntament nega que el tema de les llicències s’abordés en la reunió que patronals i algun representant dels locals van mantenir la setmana passada amb Batlle i manté discreció sobre la seva posició. Un portaveu afirma que va ser una primera trobada després dels comicis, i l’estrena del regidor al timó de Ciutat Vella, per afrontar la temporada alta de l’activitat al litoral i qüestions de seguretat. Però fonts de la patronal Fecalon admeten que van posar sobre la taula el desig de continuïtat dels operadors, en un escenari en què Barcelona ha anat perdent locals durant anys i en què la desaparició d’Opium, Shôko i Carpe Diem, entre d’altres, podria suposar el col·lapse del centre de la ciutat o d’eixos d’oci com el del carrer de Tuset.

L’associació estima que el districte central suma aforaments per a unes 8.000 persones (minibars a part), que es quedarien en la meitat de produir-se els tancaments del Front Marítim. Les patronals creuen que l’ajuntament és receptiu a les seves reivindicacions.

Cal recordar que aquesta zona del litoral (entre l’Hotel Arts i l’Hospital del Mar) atrau 1,7 milions d’usuaris a l’any, i alinea alguns dels millors (com suggereixen els premis internacionals) clubs del món. Es nodreixen de barcelonins, de turisme (d’alta capacitat adquisitiva en alguns espais) i de famosos (de cantants de pas per la ciutat a jugadors del Barça). Però Colau considerava que eren un focus de conflictes i es va proposar erradicar-los, amb l’objectiu de rellevar-los per activitats del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Mesos abans de les eleccions de maig va assegurar que ja tenia acordat un protocol a tal efecte per procedir al tancament d’Opium, la discoteca més gran amb diferència.

Convivència entre oci i veïns

L’ajuntament va basar els seus plans en la convivència veïnal, mentre que més d’una dècada enrere els socialistes (en el mandat de Jordi Hereu) havien afavorit la concessió de noves llicències de discoteca a la zona amb un raonament diferent. Volien redistribuir l’oci que s’anava restringint en altres punts de més densitat urbana: des del centre de Ciutat Vella, a l’eix de Santaló-Marià Cubí, al de Balmes. Al Front Marítim hi havia molta distància respecte als edificis de veïns i era més fàcil reconduir la mobilitat de l’oci, van adduir. Amb el temps, la falta de dotació policial a la zona, molt freqüentada els caps de setmana, va portar queixes veïnals per la molèsties ocasionades pels excessos dels noctàmbuls que creuaven els barris a peu en la seva ruta de tornada a casa.

Fonts de Fecalon assenyalen que els operadors de la zona han redoblat esforços per reduir l’impacte als barris de la Barceloneta i la Vila Olímpica, en temps en què la policia local havia tingut escassa presència a la zona. Una situació que va millorar amb l’arribada de Batlle a l’àrea de Prevenció i Seguretat, ja el passat mandat. Creuen que amb una bona coordinació la convivència d’usos hauria de ser possible, sense efectes secundaris. De fet, la mateixa Associació de Veïns de la Barceloneta es va manifestar recentment a favor d’un acord d’usos, al considerar que l’activitat científica tenia millor cabuda en altres instal·lacions que s’estan construint a la zona i rebutjar la forta inversió que estava disposat a assumir l’ajuntament. Van proposar ajustar l’oferta nocturna i guanyar algun espai per a equipaments consensuats amb els veïns.

També els sindicats van defensar des del primer moment la continuïtat de l’activitat, ja que els locals en escac concentren més de mil llocs de treball.

Fecalon i el Gremi d’Empresaris de Discoteques de Barcelona i Provincia van exposar a Batlle que l’afluència turística (on l’activitat nocturna suposa un dels atractius) fa necessària mantenir l’oferta d’oci, i que la celebració de la Copa Amèrica de Vela l’any vinent reforça aquesta continuïtat. Barcelona ha accelerat la transformació del litoral (amb el nou Port Olímpic al capdavant) i consideren que no tindria sentit amputar-li l’oferta d’oci nocturn.

Debat polític

La qüestió ha arribat ja al debat polític, perquè algunes filtracions apuntaven des de la setmana passada que l’ajuntament veuria amb bons ulls la marxa enrere en el pla de tancaments. El grup municipal d’ERC ha presentat aquesta setmana un prec per escrit a l’ajuntament perquè l’alcalde Collboni respongui si té prevista «una «barra lliure amb les discoteques». Els republicans, que també van batallar per la retallada de terrasses als carrers de Barcelona, defensen els plans originals de Colau per desmantellar la zona.

Per contra, la resta de formacions polítiques es van manifestar a favor d’ampliar l’oferta de la ciutat per frenar els ‘botellons’ i l’oferta il·legal en el debat que el sector va convocar poc abans de la campanya electoral. La majoria eren partidaris de desenvolupar un pla especial per a l’oci nocturn a la ciutat, consensuat amb totes les parts i que permeti la seva planificació amb el mínim d’efectes en la convivència veïnal. En aquest sentit, les patronals ja han mantingut fins i tot converses favorables amb la FAVB.

Notícies relacionades

El futur de la nit de Barcelona: on encaixar noves discoteques i pubs

El sector de l’oci nocturn i la FAVB buscaran noves ubicacions per a bars i ‘discos’

L’exregidor de Ciutat Vella Jordi Rabassa, que mai ha ocultat la seva aversió a aquesta oferta d’oci litoral, no va dubtar aquest dimarts a prendre-hi partit des de Twitter afirmant que si una notícia publicada per Crònica Global que donava per fet la continuïtat de les ‘discos’ «era certa» suposaria «una vergonya i un insult als veïns de Barcelona». Defensava la seva lluita contra les «discoteques fraudulentes» (totes amb llicència) i criticava que l’ajuntament es posi «al costat dels senyors de la nit».

Si aquesta notícia és certa, és una vergonya i un insult a les veïnes de la Barceloneta.
Durant 8 anys hem batallat per tancar les discoteques fraudulentes, arribat a acord d'ampliació del CSIC. I ara l'Ajuntament es posa al costat dels senyors de la nit?https://t.co/qPBec2FA6K

— jordi rabassa (@jrabassa) 11 de julio de 2023

Després que el Ministeri optés per subhastar alguns dels locals del Front Marítim i prorrogar les llicències als clubs ara en el punt de mira, el districte va multiplicar les inspeccions a la zona, va imposar sancions per diferents motius i tancaments temporals d’activitat, en el que el sector va considerar una campanya d’assetjament de l’activitat econòmica.