On fotre’s de lloros ‘premium’ a Barcelona com a ‘Humor amarillo’

Va ser «una prova que va marcar els 90 més que la mamella de Sabrina». Ho reconeixen les noves veus d’ ‘El castillo de Takeshi’. «Humor, però de cap color en particular, ¿eh?», es desmarquen ara de títols políticament incorrectes. Aquesta setmana s’han estrenat a Amazon Prime els nous vuit capítols del programa japonès de culte, aquesta vegada amb el doblatge còmic de Dani Rovira, Eva Soriano i Jorge Ponce. Això significa que tant hi veus els presentadors preguntar «¿però què Pretenders?» que concursants cridant «¡que tornin ‘Los Serrano’!». Allà segueix el general Tani original, ara amb l’edat de Tamames, i fins i tot apareix entre els inflables la quarta generació del famós xinès Cudeiro, ara Cudeiro a seques. 

«L’hòstia –confirmen sense titubejos tres dècades després– forma part del nostre ADN. Des de l’home de Cromanyó fins a Will Smith, passant pel rei Joan Carles». No només en donen fe les hordes de japonesos que acaben per terra a la tele. Hi ha una altra multitud corrent que perd diàriament la dignitat a Barcelona. Fa 13 anys que el mític programa dels 90 es va transformar –a 10 minuts de Vic– en circuits d’aventures. No passa de moda, no. «Tenim més gent que mai», assegura l’Edim. A hores d’ara, ells ja han fet ‘humor groc’ fins i tot amb djs i ‘foodtrucks’. 

Edim Castells és el propietari d’Humor Amarillo Castellolí (ctra. nacional IIa, km 560, a uns 35 minuts des de la Diagonal). És una gimcana encoixinada enmig d’un complex d’oci de 6 hectàrees, amb kàrting i ‘paintball’. Aquí et pots trobar des de les clàssiques barreres mòbils d’espuma fins a un toro mecànic o una piscina sobre la qual intentar rondar de ‘zamburguesa’ en ‘zamburguesa’. Tenen set inflables XXL on corres més risc de caure que Biden. I no, no tot és d’inspiració dels 90: també hi ha interactius amb botons electrònics. 

«¡¡¡Vaa, Cudeirooooo!!!». ¿Cudeiro, han dit? Et gires amb la mateixa hiperventilació que quan et vas assabentar del doblatge de Milli Vanilli. «No, no –et corregeix una noia suada–, soc el Fabeiro». Es quedarà per sempre amb el malnom de ‘la Cudeiro’, et confirma tot seguit la resta del grup. Són companys de feina, infermers d’entre 27 i 34 anys. «Venim de treballar tota la nit a urgències», diuen sense rastre d’ulleres. Aguantaran dempeus les dues hores (intenses) de gimcana. ¿Que si van veure ‘Humor amarillo’? Clar. «Aquí tens més grans moments que allà», et diran al final del recorregut. Són 15 proves amb monitora ben alegre. (Mínim vuit participants, 3 7 €; nens, 27 €). «T’estalvies el gimnàs», garanteixen esbufegant als 10 minuts. És més difícil del que sembla. En surts adolorit, amb la dignitat per terra i el somriure fluix. Hi ha poques coses que alegrin més en la vida que veure una bona hòstia. 

«Al principi ho veien com una cosa que feia vergonya –apunta l‘Edim–. Ara és al revés». Hi ha molt ‘team building’ i comiats de solter. Molta disfressa: «De sevillanes, de pallasso, de penis gegant...», van enumerant la Ruth i l’Aina a la recepció. Hi ha gent que ve molt motivada. «Jo he plorat del riure –confessa l’Aina–, a llàgrima viva. ¿El més estrany que han vist? En un comiat, recorden, els amics van deixar el nòvio lligat tot el dia al reixat de l’entrada amb una pancarta: ‘Petó o patacada’. 

A Catalunya és on més s’ha multiplicat aquest ‘humor groc’ sense càmeres de televisió. Molt ull. Se’n recomana mirar les ressenyes de Google abans de contractar qualsevol activitat. N’hi ha unes quantes amb queixes delesions. 

 «És una de les activitats més complexes de gestionar –assegura Gerard Costa, cofundador d’Humoramarillo.cat–. És una activitat molt tècnica, perquè està basada no en la prevenció de caigudes, sinó en les caigudes». Ells saben de què parlen: eren tècnics de seguretat de La Fura dels Baus. El seu circuit inclou caigudes fins i tot d’una bici voladora. 

Aquí és on es va sentir per primera vegada el crit de guerra de «¡¡¡al turróoooo!!!!». Aquesta és la primera gimcana d’humor groc d’Espanya: va obrir el 2010. De fet, van ser ells els que van registrar la marca com a activitat d’oci. És l’‘humor groc’ d’Anigami. Humoramarillo.cat. És al mig del bosc, al Mas les Comes de l’Esquirol (a una hora de Barcelona, a 10 minuts de Vic). Tenen una finca amb quatre hectàrees d’activitats i una bassa natural on donar-se trompades sense acudir al Thrombocid. 

Notícies relacionades

Aquest «sextudi» de Barcelona et munta a casa l’habitació del sexe

La nova ronda de Sant Antoni provoca embussos d’autobusos

«Algunes de les proves de l’‘humor groc’ original no eren factibles –explica el Gerard–, perquè aquests japonesos es trencaven, es feien molt mal. La nostra gran feina –recorda– va ser dissenyar proves amb caigudes espectaculars però amb zero risc». Com la bicicleta voladora. «Hi ha un treball d’enginyeria del nostre equip». En la seva primera versió dels rodets, per exemple, utilitzaven cordes elàstiques que solien utilitzar en espectacles de La Fura. «Podem graduar els quilos de la persona perquè la sensació de caiguda sigui igual però el cap mai li arribi a tocar a terra». Tecnologia de seguretat aèria. «Nosaltres fem una activitat de caigudes de veritat», garanteix.  

Els rodets ara són flotants. El circuit de dues hores inclou dos dinamitzadors, pista americana,inflable aquàtic i lluites de guerrers, entre altres potencials patacades. (Grup mínim de vuit persones, entre 38 i 45 €). «Hem tingut comiats de solter que venien d’Anglaterra només per fer l’‘humor groc’ –treu pit el Gerard–. Un grup de nois van venir de Dubai». ¿Que què te n’enganxa? «Veure els amics fotre’s una hòstia –somriu el cofundador– és una experiència».