Les ferides de guerra de la plaça de Catalunya

És el cas de la plaça de Catalunya. Aquí no són impactes de bombes, sinó de bales. Desenes d’osques, repartides pel conjunt monumental, que passen totalment desapercebudes als turistes i fins i tot als autòctons.

Molts d’aquests impactes tenen l’origen en la batalla del 19 de juliol del 1936, quan la plaça més transitada de Barcelona es va convertir en l’escenari d’un intens combat. D’una banda, els militars alçats contra la República i, de l’altra, la Guàrdia d’Assalt avalada per les milícies.

Els colpistes van prendre la plaça de Catalunya a primera hora del matí. Es van atrinxerar en edificis estratègics com l’Hotel Colón, a la cantonada amb el passeig de Gràcia, el Casino Militar –on avui es troba El Corte Inglés– i la Maison Dorée, junt amb la Ronda Universitat.

També van intentar assaltar la seu de Telefónica al Portal de l’Àngel, clau per controlar les comunicacions. Però després d’accedir al primer pis, els revoltats van ser repel·lits per les forces republicanes, que disparaven des de les plantes superiors del mateix edifici i des dels carrers adjacents.

Durant hores, la plaça de Catalunya va ser un camp de batalla. Estàtues i balustrades es van convertir en improvisats parapets, enmig d’una pluja de bales que va deixar nombrosos morts.

A primera hora de la tarda, les forces republicanes, avalades per la Guàrdia Civil, van aconseguir el control de la plaça. Els rebels van ser sorpresos per un atac des del subsol, aprofitant les antigues sortides del metro, avui convertides en oficines turístiques.

Més trets l’any següent

Els tirotejos a la plaça de Catalunya es van tornar a repetir durant els Fets de Maig, entre el 3 i el 7 de maig del 1937. En aquesta ocasió, el foc creuat va ser entre les diferents faccions de la rereguarda barcelonina. El conflicte va tenir novament com a epicentre l’edifici de Telefónica, que estava en mans de la CNT des de juliol del 1936.

La Guàrdia d’Assalt va intentar desallotjar els sindicalistes, acusats per la Generalitat republicana d’espiar les trucades. Els anarquistes, que van respondre amb les armes, van acabar sent expulsats després de diversos dies d’enfrontaments per tota la ciutat.

Notícies relacionades

Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024

L’‘alcaldessa’ de la nit defensa ampliar l’oferta d’oci nocturn

Els efectes d’aquells xocs són encara visibles a la plaça de Catalunya. Afinant la vista, podem descobrir els impactes de bala a les balustrades, així com als pedestals i fornícules de pedra que sostenen les estàtues. Sobretot, les del costat mar i Besòs.

En alguns casos, els projectils van arribar a travessar el bronze de les figures. En el grup escultòric Tarragona, de Jaume Otero, s’hi pot veure l’orifici d’un tret, trist record d’aquell horror.