El miracle de l’herboristeria del Pi: un acord la ressuscitarà el divendres 21

Es tracta de l’herboristeria més antiga de Catalunya i amb un passat digne de novel·la, que inclou des d’haver sigut proveïdora de la Casa Reial en temps d’Isabel II fins a haver sobreviscut al monocultiu turístic del barri Gòtic. Però també exemplifica la fragilitat de la xarxa de botigues centenàries i teòricament protegides a Barcelona. Durant els dos anys en què ha estat tancada, no hi ha hagut passos per part de les administracions per propiciar una nova oportunitat comercial, ni la conservació de tots els seus elements més valuosos. Forma part del Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Historicoartístic i Paisatgístic dels elements emblemàtics de la ciutat de Barcelona, amb la categoria E-1 d’elements de gran interès.

A final d’estiu del 2021 va tancar després d’una pugna judicial entre la propietat i la seva llavors arrendatària, que va sumar 25 anys rere el seu taulell. Es va interpretar com un altre tancament forçat per la llei de la selva dels lloguers disparats al centre de Barcelona o pel canibalisme comercial. Molts van donar per descomptat que seria un altre funeral comercial o que ressorgiria escapçada i amb algun ús inversemblant per a les seves centenàries prestatgeries: potser mòbils o samarretes del Barça... Però la família propietària, que va guardar silenci respecte a algunes «mentides» d’aquell punt i a part, relata que la seva intenció ha sigut sempre mantenir l’activitat original de venda d’herbes, plantes medicinals, espècies, mels, caramels naturals...

Preservar la identitat

Miquel Casademunt, propietari de l’edifici, explica a aquest diari que la seva mare, la Maria Teresa, va reiterar aquesta voluntat abans de morir fa dos anys. Rebutja qualsevol indici d’especulació i emfatitza que fins i tot del 2008 al 2016, quan va finalitzar el contracte de 20 anys que va continuar prorrogant uns anys, no va pujar «ni l’IPC» al lloguer. Afirma que l’única raó per la qual el cas va arribar als tribunals va ser l’«impagament de rendes» des de la pandèmia, que es va limitar a la voluntat de l’arrendatària en temps d’absència de turisme i facturació, addueix.

Casademunt assegura que cada euro que ingressi pel lloguer de l’establiment es reinvertirà ara en millores, ja que el comerç acumula una falta d’inversió que ara estan fent per partida doble la propietat i la nova inquilina, cada part el que li correspon.

Partint de la preservació de tots els elements catalogats (exteriors i interiors), s’ha renovat tota la instal·lació elèctrica i s’han portat a terme altres millores, que es descobriran el dia 21. L’ajuntament havia donat l’autorització dels treballs, amb la intenció declarada de mantenir l’epígraf de la seva llicència.

El Miquel assegura que ha pactat un lloguer assequible perquè el negoci prosperi, i està satisfet d’haver trobat l’energia de l’emprenedora Pavlinka Doroixenko, que fa anys que resideix a Barcelona i treballa en el sector comercial, en l’àmbit de l’aparadorisme, ‘branding’ i altres projectes.

«Sempre havia volgut fer alguna cosa per Barcelona», afegeix, i aquesta era una de les seves botigues favorites. «Serà la més bonica», afirma. Ha navegat en la història del comerç, la seva hemeroteca i ha reproduït els seus logotips històrics, la seva font, per donar protagonisme als seus productes, sobres, bosses i targetes. Avança que no comptarà amb la cosmètica que es va introduir en l’última etapa, sinó que se centrarà en herbes medicinals, tes, sabons i alguns xampús artesanals, ecològics i similars. «Vull recuperar el tipus d’articles que s’havien venut des de sempre», explica. Ella mateixa serà rere el taulell, juntament amb personal especialitzat en plantes medicinals. De moment, obriran de dimarts a dissabte, pensant en un públic general, dels barcelonins als viatgers que valorin aquests productes, afegeix.

Llarga història

Notícies relacionades

Una fàbrica de Badalona, acusada de "risc inacceptable" de càncer

Les obres de la Sagrera obliguen a destapar un altre cop la vil·la romana enterrada

El negoci va néixer, de fet, al número 5 del carrer del Vidre, tot i que anys després es va traslladar a l’1, on va continuar sempre. Va ser reformat amb pompa el 1857, quan Isabel II va nomenar Josep Vilà, el seu fundador, herbolari de cambra de S. M. la Reina, i proveïdor. Les obres van ser encarregades al pintor i escenògraf Francesc Soler i Rovirosa, que la va decorar a l’estil vuitcentista i isabelí. Hi ha pintures a l’oli, miniatures pintades als seus calaixos, sostre de vidre pintat, i al centre, una font de marbre coronada amb el bust de Carl von Linné, el naturalista suec pare de l’actual sistema de classificació de les plantes. Amb els anys, algunes obres d’art van ser retocades, no sempre com cabria esperar.

A Vilà el van succeir Antoni Ballart i descendents, fins que Manuela Ballart va morir el 1994, la botiga es va tancar i Trinitat Sabatés la va llogar el 1996. Va comptar amb ajudes de la Generalitat per condicionar-la, com ara la catalogació de bé cultural d’interès local, i com a experta herborista la va regentar fins al conflicte que va derivar en la seva marxa i el tancament del local el 2021.