Els últims bars on es pot jugar al ‘pinball’ a Barcelona / MAPA

Sembla mentida, a hores d’ara del ‘boom’ nostàlgic. Ja fins i tot existeix una ‘app’ en la qual pots rastrejar ‘pinballs’ segons la localització (Scorbit, es diu). No està actualitzada, però dona pistes. Hi ha tornejos, fòrums, museus, dues associacions (Arcade i Retromaniacs), mil col·leccionistes. Però a peu de barra només queden aquests cinc bars on es pot jugar al ‘pinball’ com en els temps d’EGB.

1. The Bollocks 

Aquí han arribat a tenir 4 ‘pinballs’. Els van retirar fa cinc mesos per guanyar espai. Aquesta setmana han hagut de recular. «Em van començar a arribar correus i missatges per totes bandes: “¿Què passa amb els ‘pinballs’?” –recorda l’Alex–. I he hagut de reaccionar».

Això és The Bollocks (Ample, 46). En aquest niu rocker del Gòtic han tingut fins a una taula de torcebraços. Al costat de la diana i l’arcade, resplendeix des de dimecres un nou ‘pinball’ d’Aerosmith, una màquina d’última generació de Stern. Droga ‘vintage’ fina. «Cada vegada que algú bat el rècord –promet l’Alex–, guanya 10 cerveses». Alguns n’han aconseguit 20. «Però ja no tornis més», li van suplicar. Ara el rècord està en poc més de 248 milions. Una principiant arriba a 12 de carambola.    

Alex Schoihet, 41 anys, és un dels quatre socis del local. Són els mateixos que van obrir el 2008 el Nevermind. «Som bars rockers, amb un esperit dels 90, i sentim que hem de reivindicar aquestes coses». 

«Només em queden dos clients de ‘pinball’», detalla Germán González, de l’operadora de màquines recreatives Fun Catalunya. En van arribar a tenir uns 25 per Barcelona, calcula. Ara només en tenen un al Bollocks i un altre en una associació cannàbica. Ells proporcionen el ‘pinball’ i el manteniment; la recaptació es reparteix al 50%. Cada vegada va a menys, lamenta. «Són màquines molt problemàtiques». 

2. De Copas 

«La joventut no sap com va», diu el Rafa a peu de ‘pinball’. Ni tan sols saben on es llancen les monedes. «Escolta, ¿i el premi?», li pregunten. «Esperen que els caiguin diners», riu. 

Rafa Balmaña, 62 anys. No es jubila, no. «No em deixen». Fa 30 que va obrir aquest bar de Gràcia: De Copas (Bruniquer, 65). Un bar musical dels de tota la vida. Hi ha ‘pinball’, futbolí, billar, dards i fins i tot el joc d’enfonsar la flota per allà amagat. La sala de billars del costat (Snooker Club Joanic) també és seva. 

«Aquest soc jo». El Rafa assenyala les inicials del rècord de la màquina: EEE, més de 27 milions i mig. «No hi ha truc –promet–. Això s’aprèn a base de jugar». Ara té més mèrit: ja no es poden estalviar partides a la vella usança: es foradava la moneda, li posaves fil de pescar, la llançaves, jugaves i la tornaves a treure. Les màquines ja no es deixen enganyar, adverteix el Rafa.  

«M’encanta com crideu», riu al veure’t treure adrenalina. «T’estalvies el gimnàs». Li donaràs la raó a la cinquena bola. Aquest és difícil, reconeix. Encara rai, esbufegues recomponent la teva dignitat. Fa només quatre mesos que el té: és el Roller Coaster. L’hi canvien cada vuit mesos. 

El seu ‘dealer’ de ‘pinballs’ és Ricard Domínguez, de Factory Arcade. Impossible parlar amb ell menys de mitja hora. Podria escriure un llibre de la mida de l’arbre genealògic de Tamara Falcó. És multicol·leccionista. Té 34 ‘pinballs’, quatre de repartits per Barcelona. «Si hi jugués més gent –assegura–, n’hi hauria més». ¿Que per què no hi juguen? Perquè costa 1 euro i, tret que hi sàpigues jugar una mica, s’evapora sense gairebé albirar les boles. «I jo les màquines les tinc en mode megafàcil», garanteix.  

3. Sala Continental 

No s’ha de sortir de Gràcia per fer gimcana nostàlgica. Aquí ofereixen copes, concerts, futbolí i una maquineta, aquesta és de Shrek, més assumible per a principiants. Gairebé atrapes el cap: voreges els 8 milions. «Un bar de rock-and-roll ha de tenir un ‘pinball’, igual que un futbolí o un billar», afirma el Xavier. «És part de la decoració».

Xavier Vilarmau, 57 anys, és un dels socis de la Sala Continental (Providència, 30). Si entrés aquí algú taral·lejant reggaeton, li cauria un llamp a sobre. Aquest és territori ‘vintage’. 80s, 90s, rock-and-roll. «Espero que els ‘pinballs’ no desapareguin –sospira ell entre partida i partida–. Als nens els encanta quan fem festes privades. És com un xiquiparc». 

  

4. Ruta 66 

«La gent quan ho veu anunciat a la porta no s’ho creu –assegura el Paco–. Es posen les mans al cap, entren per confirmar-ho. Hi ha gent que ha trucat per telèfon als col·legues: “¡Veniu, que hi ha un ‘pinball’!”». 

És el Ruta 66 de Sant Andreu (Sòcrates, 68). «El nom és una declaració d’intencions», assegura l’amo. És un bar de nit, rocker, amb concerts acústics i guitarres penjades a la paret. Hi ha futbolí, diana, billar, arcade i ‘pinball’, per descomptat. Aquest és del ‘Congo’, la pel·li dels 90. De seguida t’animes, és facilet. Tot i que hi ha qui ha trencat el vidre d’un cop de puny. «Si l’haguéssim de tenir pel que recapta, no el tindríem –s’encongeix d’espatlles el Paco–. És una qüestió més sentimental més que res. Va amb el local». 

Paco Jiménez té 65 anys i xerrameca de veí de tota la vida. Si es jubilés, la gent del barri aniria a picar-li a la porta de casa seva. S’ha dedicat tota la vida a la nit. «Li canviaré el nom al bar: el batejaré com L’Últim Mohicà –se servei d’ironia–. No és que cregui que es perdran els ‘pinballs’, sinó els bars directament. Als barris cada vegada n’hi ha menys –lamenta–. Les noves generacions es diverteixen d’una altra manera».

5. My Way 9  

Encara fa olor de nou. Van obrir al desembre a Santa Coloma. Un altre local d’aire retro a prova de reggaeton: My Way 9 (Vistalegre, 23). Hi posaran fins i tot una màquina de crispetes. El ‘pinball’ funciona només des de fa tres mesos i ja hi ha gent que només únicament hi ve a jugar. «Tothom qui va a la barra ja hi tira diners», diuen. És fàcil enredar-se: el ‘pinball’ és de Spiderman.  

Notícies relacionades

On fotre’s de lloros ‘premium’ a Barcelona com a ‘Humor amarillo’

Barcelona es desperta plena d’urinaris de carrer

«Queda entre els tres primers i et convidem a una copa», t’anima un cartellet. Cal fer més de 98 milions. Amb sort, arribes als 3. «La mitjana d’edat dels jugadors és alta: entre 35 i 60», calculen els socis. Ell, Paco Molina, en té 46; ella, Sandra Salguero, 33, però fa milions al ‘pinball’ com si tingués el pols d’una pesona de 50. ¿Que què aporta una d’aquestes màquines ‘vintage’? «Fa interactuar».

 «¡¡¡Una bola de veritat!!!», ha dit algun jovenet al veure-la. Ben aviat, augura el Paco, començaran a preguntar si va amb targeta, riu. «Tot arribarà».