Govern metropolità quadripartit

Damià Calvet, Janet Sanz, Elisenda Alamany i Jordi Valls, nous vicepresidents de l’AMB

Les quatre cares polítiques conegudes lideraran àrees de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 2023-2027

ACORD DE GOVERN | El PSC, Junts, els Comuns i ERC exhibeixen govern metropolità a quatre

CONTEXT | Collboni presidirà la nova Àrea Metropolitana de Barcelona a partir del 27 de juliol

RESULTATS METROPOLITANS 28M | El PSC deixa enrere ERC i l’extrema dreta irromp al ‘cinturó roig’

Damià Calvet, Janet Sanz, Elisenda Alamany i Jordi Valls, nous vicepresidents de l’AMB
3
Es llegeix en minuts
Manuel Arenas
Manuel Arenas

Redactor i coordinador de l'equip d'informació de l'àrea metropolitana de Barcelona

Especialista en històries locales, audiències i informació de l'àrea metropolitana de Barcelona i reporterisme social

Ubicada/t a àrea metropolitana de Barcelona

ver +

El ja revalidat govern quadripartit (PSC, Junts, ERC, Comuns)de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) que presidirà Jaume Collboni (PSC) tindrà cares de la política catalana i barcelonina conegudes en les seves noves vicepresidències a partir de la constitució de l’administració metropolitana 2023-2027 aquest pròxim 27 de juliol.

Damià Calvet (Junts), Janet Sanz (Comuns), Elisenda Alamany (ERC) i Jordi Valls (PSC) es responsabilitzaran de vicepresidències amb àrea pròpia assignada, tal com ha pogut confirmar EL PERIÓDICO a través de fonts coneixedores del nou executiu metropolità.

Per carteres, l’exconseller Calvet liderarà la vicepresidència metropolitana de Polítiques Urbanístiques; l’extenienta d’Alcaldia de Colau Janet Sanz dirigirà la vicepresidència d’Acció Climàtica i Agenda Estratègica Metropolitana; la regidora barcelonina –i que es postula com a relleu d’Ernest Maragall– Elisenda Alamany es farà càrrec de la vicepresidència de l’Àrea Internacional i Metròpolis Digital; i Jordi Valls, actual tinent d’Alcaldía de Collboni i regidor de l’Eixample, assumirà la vicepresidència de Promoció Econòmica i Política Social.

Roger Barres, investigador en l’àrea de Governança de l’Institut Metròpoli, posa el focus en com es desenvoluparà i aterrarà el PDU: «S’haurà de veure si es fa a través d’un pla d’ordenació urbanística metropolità (POUM) o si cada ciutat desenvolupa el seu propi POUM local. Aquesta translació sí que serà una qüestió política», comenta Barres.

L’investigador considera que el pròxim mandat serà també el d’actualitzar o refer els grans plans metropolitans ja aprovats inicialment o en marxa: el PMEC 2030, relatiu a la transició energètica; el PREMET25, vinculat a la gestió de residus, o el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU), per exemple.

Notícies relacionades

També es tornarà a reprendre el denominat Pla estratègic metropolità (PEMB), amb l’etern debat sobre governança de fins on ha d’arribar la sobirania de l’AMB: si limitar-se als actuals 36 municipis o expandir-se a la regió metropolitana, on fa anys que grans ciutats com les cocapitals del Vallès, Sabadell i Terrassa, o Mataró demanen el seu lloc.

Durant l’últim mandat ja es va escenificar el desacord entorn d’aquesta qüestió entre els Comuns de Colau, que advocaven per la via àmplia, i el PSC, que no l’acaba de veure. La conversa tornarà a ser a sobre de la taula d’una AMB en la qual, això sí, després de les últimes eleccions municipals del 28M, els socialistes guanyen encara més pes.