Barcelona, 5.00 h: ‘triangle golfo’ i més enllà

Barcelona, 5.00 h. El ciclista matiner puja per Marina cap al pont que porta el mateix nom. Es veuen més cotxes de la Guàrdia Urbana o dels Mossos. I és que, just a l’inici del pont, en la confluència amb Almogàvers i la Meridiana, desenes de joves s’arremolinen a les estacions de bus i de l’L1 per tornar a casa. Aquí un no us pot parlar del soroll, però ha vist plors, ha vist rialles i, sobretot, ha vist llargues cues davant la xurreria. L’oasi del noctàmbul famolenc després d’una festa al ‘triangle golfo’ del Poblenouque ha esgotat les reserves. D’altres busquen l’escapada a l’altre costat de Marina, a l’estació de Llacuna de l’L4. Imatge de derrota després de la gran festa.

Seguim per Marina. A la dreta, les restes del que ha sigut de manera pertinaç la gran zona d’acampada de sensesostres a Barcelona. Un ha vist incendis de contenidors i cotxes, explosions de càmping gas. Pocs veïns hi ha allà que puguin queixar-se.

El ciclista creua Gran Via i, després, agafa Diputació. L’ambient canvia radicalment. L’Eixample està adormit en aquesta zona. Una jove llança una mirada furtiva abans de creuar el llindar de la porta de la seva escala. ¿Por? Molt possiblement. El supermercat de 24 hores acomiada una llum encegadora. Malbaratament energètic al ‘paqui’. A dreta i esquerra, els sensesostre aprofiten el precari refugi del portal per dormir. És estiu, no fa falta gaire més. Però no tots són sensesostre. Turistes ebris dormen la mona aprofitant el mateix parapet.

A l’acostar-nos a Balmes, ens adonem que la gresca de l’Arena (clausurat per problemes d’aforament) ha desaparegut. Les parets del seminari diocesà callen tot el que ha passat a la sortida d’aquest local. Pandes de voltors de mirada tèrbola voletegen per la zona abans d’arribar a Enric Granados. Alguna ànima perduda en un dels 11 eixos del soroll de Barcelona.

La mirada de Rosalía

Notícies relacionades

2.160 canelons de solidaritat

Badalona encén el seu arbre gegant

Després de creuar Tarragona, Consell de Cent «ressuscita» davant l’atenta mirada de la paret d’obra vista decorada amb l’enorme rostre de Rosalía a Creu Coberta. Torna l’ambient d’inici de la jornada laboral i dels «pencaires» que busquen el metro a Hostafrancs. I allà, l’encreuament amb Creu Coberta: un dels eixos que es tanquen per als vianants durant els caps de setmana i un dels encreuaments més perillosos de Barcelona fins i tot respectant religiosament les normes de circulació. Venen cotxes per tots els costats. I com un llamp.

Barcelona. Passen alguns minuts de les 5.00 h. La ciutat es desperta o se’n va a dormir. Però enlloc està escrit que a aquestes hores no et juguis el tipus a l’asfalt.