Barcelona, 5 AM: misèria i companyia

Barcelona, 5 AM. Circular a aquella hora pel carrer de Pujades cap al passeig de Lluís Companys és passejar entre les escorrialles de diverses festes: la de la Barceloneta i el Port Olímpic a babord i la del ‘Triangle Golfo’ del Poblenou a estribord. Grupets de retirada cap a l’estació de metro de Bogatell, rotllanes amb cert aire cumbaià esperant que surti el sol asseguts en un inhòspit encreuament...

Al deixar enrere el parc de la Ciutadella i enfilar Lluís Companys s’afegeix una variable a la constant festaire. La misèria. Davant dels parterres del passeig on poc després hi haurà gent de bé fent exercici amb el seu entrenador personal i amagats en tendes de campanya, una desena de sensesostre busquen empara a les seves tendes de campanya. Molt a prop, el palau de l’Audiència de Barcelona, per on últimament han desfilat líders o protagonistes secundaris del procés. Sembla també que els sensesostre busquen la protecció de la justícia, que, com sabem, és cega. Un cotxe dels Mossos dormisqueja en un dels accessos al palau.

Misèria també a la plaça de Tetuan. Algun gimnasta perdut als peus de l’estàtua central i gent sense llar als bancs, molt tapats malgrat les nits tòrrides d’aquest estiu a Barcelona.

I, ara, la Gran Via. Qui vagi en bici i tingui pressa per arribar al seu destí, un consell: que no vagi per la Gran Via. Així com Aragó permet disfrutar de la seva llegendària ‘ona verda’ en algun llarg tram, l’artèria que rendeix honor a les Corts Catalanes és una espècie de viacrucis amb freqüents parades i cruixir de dents.

Però no parlarem de trànsit. A aquesta hora la Gran Via només guanya vida una vegada creuat el passeig de Gràcia. A mesura que avança, comença a veure’s de nou la típica desfilada de vides creuades que és Barcelona a aquelles hores. Una parella de joves turistes entra al seu refugi. «Helloooooo», criden. Una barreja d’educada salutació i d’advertència a qui pugui estar amagat a l’ombra.

La foscor de la capital, fins i tot en una via important com aquesta, és trencada de vegades pels ja esmentats en altres episodis supermercats de 24 hores. Flamants lluminàries que a aquelles hores actuen com a fars per als nàufrags etílics. Una llum blanca i freda surt del seu interior i arriba fins al centre de la calçada. ¿Han tancat la discoteca? Tranquils, aquí tenim el súper per seguir amb el que sigui.

I els bancs. Parelles o trios asseguts als bancs de la Gran Via. Hi ha de tot, però sembla haver-se esfumat la concentració postfesta. Abunda sobretot la conversa pausada i gairebé clandestina. El murmuri i el xiuxiueig. ¿De què es pot parlar pausadament a les 5 AM? Grans veritats o grans mentides. O, simplement, la necessitat de companyia.

Notícies relacionades

Interior i Barcelona impulsen un nou model de coordinació entre Mossos i Policies Locals aplicable a 200 municipis

Un caputxino per al gos

I arribem a la plaça d’Espanya. Torna la llum i torna el tragí i el nervi de la ciutat. Treballadors, transport públic, turistes esgarriats. Justament a la meitat d’una de les sortides de la rotonda que permet continuar cap a l’Hospitalet de Llobregat, un nombrós grup carregat amb maletes espera l’Aerobús. ‘The party is over’.

Se’n van de Barcelona, a les 5 AM.